Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2018
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 6 0 6 408 0 408
Alt Empordà 153 78 231 12.194 2.479 14.673
Alt Penedès 8 14 22 527 183 710
Alt Urgell 22 20 42 1.072 376 1.448
Alta Ribagorça 24 21 45 1.364 432 1.796
Anoia 10 4 14 527 168 695
Aran 71 41 112 5.862 1.043 6.905
Bages 13 15 28 829 244 1.073
Baix Camp 55 15 70 11.413 357 11.770
Baix Ebre 23 11 34 2.338 157 2.495
Baix Empordà 157 43 200 14.538 1.101 15.639
Baix Llobregat 64 20 84 9.665 787 10.452
Baix Penedès 27 7 34 4.273 117 4.390
Barcelonès 457 298 755 76.353 6.718 83.071
Berguedà 21 30 51 723 512 1.235
Cerdanya 43 18 61 2.754 455 3.209
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 56 10 66 5.266 211 5.477
Garrigues 5 2 7 62 28 90
Garrotxa 22 24 46 676 507 1.183
Gironès 34 21 55 2.527 505 3.032
Lluçanès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Maresme 112 46 158 31.510 1.346 32.856
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 21 11 32 1.246 298 1.544
Noguera 9 13 22 366 280 646
Osona 24 25 49 1.418 522 1.940
Pallars Jussà 13 5 18 572 135 707
Pallars Sobirà 37 22 59 2.298 536 2.834
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 7 7 14 272 121 393
Priorat 13 8 21 213 96 309
Ribera d'Ebre 5 9 14 140 262 402
Ripollès 31 34 65 1.568 828 2.396
Segarra 5 5 10 185 80 265
Segrià 22 10 32 2.360 454 2.814
Selva 181 69 250 40.239 2.688 42.927
Solsonès 16 10 26 507 198 705
Tarragonès 105 25 130 40.237 897 41.134
Terra Alta 8 8 16 467 111 578
Urgell 7 2 9 353 30 383
Vallès Occidental 34 16 50 5.900 276 6.176
Vallès Oriental 45 22 67 3.472 401 3.873
Catalunya 1.990 1.050 3.040 287.632 26.156 313.788
Metropolità 714 402 1.116 126.922 9.528 136.450
Comarques Gironines 585 276 861 72.014 8.229 80.243
Camp de Tarragona 194 53 247 52.964 1.448 54.412
Terres de l'Ebre 57 39 96 4.191 828 5.019
Ponent 52 35 87 3.483 932 4.415
Comarques Centrals 79 84 163 3.575 1.545 5.120
Alt Pirineu i Aran 210 127 337 13.922 2.977 16.899
Penedès 99 34 133 10.561 669 11.230
Barcelona 845 499 1.344 136.135 11.275 147.410
Girona 620 284 904 74.266 8.512 82.778
Lleida 247 168 415 15.803 3.976 19.779
Tarragona 278 99 377 61.428 2.393 63.821
Font: Idescat, a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 9 de juliol de 2019.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.