Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2020
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 6 0 6 408 0 408
Alt Empordà 151 78 229 12.453 2.479 14.932
Alt Penedès 9 15 24 552 196 748
Alt Urgell 23 19 42 1.092 393 1.485
Alta Ribagorça 25 21 46 1.372 432 1.804
Anoia 11 4 15 541 168 709
Aran 72 40 112 5.482 1.009 6.491
Bages 13 15 28 847 244 1.091
Baix Camp 55 15 70 11.462 357 11.819
Baix Ebre 24 11 35 2.690 157 2.847
Baix Empordà 164 41 205 14.695 1.050 15.745
Baix Llobregat 66 20 86 10.035 787 10.822
Baix Penedès 27 7 34 4.273 117 4.390
Barcelonès 470 302 772 79.207 6.734 85.941
Berguedà 20 28 48 603 472 1.075
Cerdanya 43 18 61 2.779 455 3.234
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 57 10 67 5.278 211 5.489
Garrigues 5 2 7 62 30 92
Garrotxa 22 24 46 676 507 1.183
Gironès 35 23 58 2.557 527 3.084
Maresme 113 48 161 31.277 1.377 32.654
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 22 11 33 1.256 298 1.554
Noguera 10 14 24 370 281 651
Osona 24 26 50 1.418 542 1.960
Pallars Jussà 13 5 18 572 135 707
Pallars Sobirà 37 22 59 2.298 536 2.834
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 282 121 403
Priorat 14 8 22 265 96 361
Ribera d'Ebre 6 10 16 154 280 434
Ripollès 33 34 67 1.629 842 2.471
Segarra 5 4 9 185 66 251
Segrià 22 10 32 2.394 454 2.848
Selva 180 69 249 40.972 2.655 43.627
Solsonès 16 9 25 507 188 695
Tarragonès 106 24 130 40.802 877 41.679
Terra Alta 9 8 17 479 111 590
Urgell 7 2 9 353 30 383
Vallès Occidental 36 18 54 6.124 311 6.435
Vallès Oriental 45 22 67 3.472 401 3.873
Catalunya 2.028 1.055 3.083 292.811 26.143 318.954
Metropolità 732 410 1.142 130.137 9.610 139.747
Comarques Gironines 593 276 869 73.264 8.181 81.445
Camp de Tarragona 196 52 248 53.630 1.428 55.058
Terres de l'Ebre 61 40 101 4.579 846 5.425
Ponent 53 35 88 3.521 921 4.442
Comarques Centrals 78 82 160 3.473 1.515 4.988
Alt Pirineu i Aran 213 125 338 13.595 2.960 16.555
Penedès 102 35 137 10.612 682 11.294
Barcelona 865 507 1.372 139.299 11.350 150.649
Girona 628 284 912 75.541 8.464 84.005
Lleida 251 165 416 15.489 3.938 19.427
Tarragona 284 99 383 62.482 2.391 64.873
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 2 de juliol de 2021.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".