Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2025
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 7 0 7 433 0 433
Alt Empordà 163 77 240 12.923 2.344 15.267
Alt Penedès 12 14 26 598 190 788
Alt Urgell 26 18 44 1.188 366 1.554
Alta Ribagorça 26 20 46 1.374 416 1.790
Anoia 12 5 17 566 186 752
Aran 72 29 101 6.735 765 7.500
Bages 13 18 31 924 280 1.204
Baix Camp 60 16 76 11.752 365 12.117
Baix Ebre 28 11 39 2.758 157 2.915
Baix Empordà 170 43 213 15.104 1.070 16.174
Baix Llobregat 72 20 92 11.093 790 11.883
Baix Penedès 26 7 33 4.269 113 4.382
Barcelonès 494 307 801 84.652 6.715 91.367
Berguedà 20 26 46 594 449 1.043
Cerdanya 44 19 63 2.860 432 3.292
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 60 11 71 5.623 220 5.843
Garrigues 5 2 7 62 30 92
Garrotxa 24 24 48 732 505 1.237
Gironès 37 22 59 2.671 517 3.188
Lluçanès 1 3 4 18 43 61
Maresme 118 44 162 32.374 1.180 33.554
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 22 10 32 1.256 259 1.515
Noguera 12 13 25 418 256 674
Osona 24 22 46 1.424 498 1.922
Pallars Jussà 13 5 18 571 135 706
Pallars Sobirà 38 21 59 2.293 526 2.819
Pla d'Urgell 4 3 7 161 60 221
Pla de l'Estany 10 8 18 308 131 439
Priorat 17 9 26 351 114 465
Ribera d'Ebre 6 10 16 154 280 434
Ripollès 35 34 69 1.713 858 2.571
Segarra 5 3 8 153 56 209
Segrià 23 11 34 2.561 463 3.024
Selva 182 71 253 40.983 2.652 43.635
Solsonès 19 8 27 602 166 768
Tarragonès 111 23 134 42.321 849 43.170
Terra Alta 11 8 19 511 119 630
Urgell 7 1 8 353 18 371
Vallès Occidental 39 20 59 6.570 350 6.920
Vallès Oriental 48 22 70 3.590 396 3.986
Catalunya 2.136 1.046 3.182 306.377 25.476 331.853
Metropolità 773 413 1.186 138.301 9.431 147.732
Comarques Gironines 621 279 900 74.434 8.077 82.511
Camp de Tarragona 210 53 263 55.550 1.426 56.976
Terres de l'Ebre 67 39 106 4.679 815 5.494
Ponent 56 33 89 3.708 883 4.591
Comarques Centrals 82 81 163 3.660 1.505 5.165
Alt Pirineu i Aran 219 112 331 15.021 2.640 17.661
Penedès 108 36 144 11.024 699 11.723
Barcelona 913 511 1.424 147.947 11.204 159.151
Girona 659 288 947 76.818 8.348 85.166
Lleida 261 148 409 17.114 3.570 20.684
Tarragona 0 0 0 0 0 0
Font: Idescat, a partir del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 20 de maig de 2026.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.