Saltar al contingut principal

Turisme rural. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques

Turisme rural. Per categories. Marques turístiques 2010
Casa de poble
Compartida Independent Masia Masoveria Total
Establiments 197 662 228 942 2.029
Barcelona 0 0 0 0 0
Catalunya Central 4 58 39 215 316
Costa Brava 27 83 61 199 370
Costa Daurada 25 101 16 40 182
Costa de Garraf 3 23 8 31 65
Costa de Barcelona-Maresme 0 1 5 16 22
Pirineus 104 265 76 361 806
Terres de l'Ebre 10 30 15 51 106
Terres de Lleida 16 94 8 29 147
Val d'Aran 8 7 0 0 15
Places 2.150 4.144 2.788 6.765 15.847
Barcelona 0 0 0 0 0
Catalunya Central 50 371 433 1.586 2.440
Costa Brava 318 580 773 1.425 3.096
Costa Daurada 285 708 200 288 1.481
Costa de Garraf 35 163 96 259 553
Costa de Barcelona-Maresme 0 7 57 75 139
Pirineus 1.118 1.386 977 2.545 6.026
Terres de l'Ebre 104 241 173 335 853
Terres de Lleida 138 643 79 252 1.112
Val d'Aran 102 45 0 0 147
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 15 d'abril de 2015.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.
Turisme rural. Casa de poble compartida
Habitatge unifamiliar dins de nucli de població que comparteix la persona titular amb els turistes i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
Turisme rural. Casa de poble independent
Habitatge unifamiliar en nucli de població on es presta el servei d'allotjament en règim de casa sencera.
Turisme rural. Masia
Habitatge unifamiliar fora de nucli de població que comparteix la persona titular amb els turistes i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar
Turisme rural. Masoveria
Habitatge unifamiliar fora de nucli de població que es lloga en règim de casa sencera.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".