Saltar al contingut principal

Turisme rural. Establiments i places. Per categories. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Turisme rural. Comarques, àmbits i províncies 2002
Establiments Places
1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002
Alt Camp 4 4 4 10 12 35 35 35 79 90
Alt Empordà 26 29 35 57 76 247 286 344 452 598
Alt Penedès 12 15 16 21 24 95 111 117 159 188
Alt Urgell 33 37 38 37 40 269 301 319 312 325
Alta Ribagorça 53 53 62 58 57 393 389 393 369 360
Anoia 4 6 11 13 15 33 39 67 80 100
Bages 19 22 23 27 30 129 157 171 193 217
Baix Camp 4 7 7 10 10 40 64 64 104 104
Baix Ebre 16 18 17 24 24 104 112 107 149 149
Baix Empordà 16 16 16 18 26 183 190 194 203 244
Baix Llobregat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Baix Penedès 2 2 2 2 2 13 13 15 17 17
Barcelonès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Berguedà 30 33 38 48 57 246 278 335 446 543
Cerdanya 14 15 17 18 24 122 137 159 174 201
Conca de Barberà 4 8 8 18 20 25 46 46 126 141
Garraf 1 1 1 1 1 10 10 10 10 10
Garrigues 2 2 2 2 2 24 24 24 24 24
Garrotxa 33 39 48 55 67 350 413 462 485 564
Gironès 11 11 11 12 15 123 113 113 122 136
Maresme 6 6 6 9 9 43 44 51 52 52
Montsià 10 15 14 22 22 97 147 137 224 224
Noguera 12 13 13 14 16 92 97 103 111 126
Osona 28 30 35 46 53 278 295 327 417 485
Pallars Jussà 25 25 27 32 40 255 261 261 295 348
Pallars Sobirà 46 47 49 63 63 428 427 417 496 503
Pla d'Urgell 2 2 2 3 3 17 24 24 33 33
Pla de l'Estany 14 18 22 35 44 153 185 218 299 378
Priorat 11 14 13 21 23 88 117 115 162 177
Ribera d'Ebre 4 4 4 5 5 36 36 36 49 49
Ripollès 22 24 29 38 50 211 236 270 333 415
Segarra 2 2 3 6 7 29 29 33 51 60
Segrià 0 0 1 2 2 0 0 8 15 15
Selva 8 12 13 13 19 74 127 138 138 192
Solsonès 20 21 23 36 46 130 135 138 216 270
Tarragonès 2 2 2 2 2 10 10 10 10 10
Terra Alta 6 7 6 9 10 54 59 54 92 104
Urgell 2 3 4 4 4 16 21 25 25 25
Val d'Aran 18 18 18 19 18 163 169 169 184 171
Vallès Occidental 1 0 0 0 0 10 0 0 0 0
Vallès Oriental 11 10 10 10 13 105 95 95 95 126
Catalunya 534 591 650 820 951 4.730 5.232 5.604 6.801 7.774
Metropolità 31 32 33 41 47 263 260 273 316 376
Comarques Gironines 130 149 174 228 297 1.341 1.550 1.739 2.032 2.527
Camp de Tarragona 27 37 36 63 69 211 285 285 498 539
Terres de l'Ebre 36 44 41 60 61 291 354 334 514 526
Ponent 20 22 25 31 34 178 195 217 259 283
Comarques Centrals 101 112 130 170 201 816 904 1.038 1.352 1.615
Alt Pirineu i Aran 189 195 211 227 242 1.630 1.684 1.718 1.830 1.908
Barcelona 112 123 140 175 202 949 1.029 1.173 1.452 1.721
Girona 144 164 191 246 321 1.463 1.687 1.898 2.206 2.728
Lleida 215 223 242 276 298 1.816 1.877 1.914 2.131 2.260
Tarragona 63 81 77 123 130 502 639 619 1.012 1.065
Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Direcció General de Turisme.
Nota: A 31 de desembre.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.
Turisme rural. Casa de poble compartida
Habitatge unifamiliar dins de nucli de població que comparteix la persona titular amb els turistes i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
Turisme rural. Casa de poble independent
Habitatge unifamiliar en nucli de població on es presta el servei d'allotjament en règim de casa sencera.
Turisme rural. Masia
Habitatge unifamiliar fora de nucli de població que comparteix la persona titular amb els turistes i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.