Alumnes i professors. Per nivells educatius

Educació especial

Ensenyament que es concreta en atencions i adaptacions curriculars encaminades a aconseguir que els alumnes discapacitats portin a terme el seu procés educatiu integrats en centres ordinaris o en centres específics quan ho aconsellin la gravetat o les circumstàncies de la discapacitat.

Educació infantil

Etapa educativa preobligatòria que s'imparteix als infants de 0 a 6 anys. S'organitza en dos cicles de tres cursos: primer cicle o primera infància (de 0 a 3 anys) i segon cicle o primer ensenyament (de 3 a 6 anys). Poden impartir el primer cicle d'educació infantil els centres creats o autoritzats per l'Administració educativa. Els centres que únicament imparteixen el primer cicle d'educació infantil tenen la denominació genèrica de llar d'infants o escola bressol.

Educació primària

Ensenyament que comprèn sis cursos, des dels sis anys fins als dotze, i té caràcter obligatori. S'estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.

Educació secundària

Ensenyament que comprèn: educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat i ensenyaments professionals específics de grau mitjà i de grau superior.

Ensenyament professional de grau mitjà

Estudi que comprèn un conjunt d'ensenyaments que capaciten per al desenvolupament de diverses professions. Té una durada variable d'acord amb la professió. Per accedir-hi cal tenir el títol de graduat en educació secundària o equivalent. Els alumnes que superen aquests ensenyaments reben el títol de tècnic en la professió corresponent.

Ensenyament universitari

Estudi que té per finalitat preparar i perfeccionar els professionals, fomentar el progrés cultural i desenvolupar la investigació. Per accedir a la universitat s'exigeix la superació de les PAAU (proves d'aptitud per a l'accés a la universitat). En el cas de les escoles universitàries hi ha una reserva de les places per als alumnes provinents de CFGS o FP2. També podran accedir a la universitat els majors de vint-i-cinc anys que superin les proves reglamentàries d'accés a la universitat proposades per les universitats, encara que no tinguin el títol de batxiller. L'educació universitària cursada en facultats i escoles tècniques superiors consta de tres cicles: estudis de primer cicle, estudis de primer i segon cicle, estudis de segon cicle i estudis de tercer cicle. Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya, els títols universitaris oficials s'estructuren en tres cicles: grau, màster i doctorat. Els estudis de grau substitueixen les diplomatures i llicenciatures. Els estudis de màster permeten adquirir una formació especialitzada orientada a l'àmbit de la recerca o al món professional. Els estudis de doctorat tenen per objectiu la formació avançada dels estudiants en les tècniques d'investigació.

Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

Es dirigeixen a alumnes més grans de 16 anys que no han obtingut el títol de GESO (graduat/ada en ESO). Incorporen tres tipus de mòduls, que proporcionen: competències professionals (mòduls A), formació de caràcter general (mòduls B), el títol de GESO (mòduls voluntaris C). Les proves d'accés amb exempcions se suprimiran a partir del curs 2012-2013.

Les dades relatives a l'educació infantil, primària i secundària són fruit de l'explotació de les dades facilitades al Departament d'Ensenyament pels centres docents de tots els nivells educatius. El sector públic inclou les dades dels centres que depenen del Departament d'Ensenyament i d'altres administracions públiques, mentre que el sector privat ho fa dels centres de titularitat privada.

L'any 1990 s'aprova la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), que modifica l'anterior sistema educatiu (LGE) de l'any 1970. El curs 1991/92 es comencen a introduir progressivament els ensenyaments aprovats per la nova llei i el curs 2000/01 va ser el primer en què ja no estava en vigor cap dels ensenyaments de l'anterior sistema educatiu.

Els dos models educatius, però, han coexistit al llarg del període d'experimentació i d'implantació de la nova llei educativa.

Les dades de centres i professors es donen, d'una banda, per al conjunt d'educació infantil i primària i, de l'altra, per a l'educació secundària, respectivament, ja que sovint, en tots dos casos, centres i professors són comuns en els diferents nivells que s'hi inclouen.

En l'àmbit de l'ensenyament universitari hem utilitzat la informació proporcionada pel Departament d'Economia i Coneixement, obtinguda dels serveis d'estadística de les universitats catalanes. S'ofereixen dades del nombre de professors, alumnes matriculats i titulats per les universitats públiques i privades que conformen el sistema universitari de Catalunya. A més, s'hi incorporen dades relatives al nombre d'alumnes que cursen estudis de tercer cicle (doctorats i formació continuada). Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya, s'hi incorpora informació sobre alumnes matriculats a graus i màsters oficials. Els màsters oficials poden ser professionalitzadors, de recerca, acadèmics, o una combinació d'aquests. En aquests moments conviuen els dos sistemes fins a l'extinció del pla antic. També es proporcionen dades sobre les tesis doctorals llegides, així com dels estudiants acollits als diferents programes de mobilitat estudiantil.

Les dades són provisionals.