Saltar al contingut principal

Alumnes titulats. Diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica. Per àmbits d'estudi i sexe

Diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica. Alumnes titulats (1). Per àmbits d'estudi i sexe Catalunya. Curs 1999/2000
Homes Dones Total
Àrea d'humanitats 359 1.836 2.195
Mestre especialitat educació especial 21 310 331
Mestre especialitat educació física 163 153 316
Mestre especialitat educació infantil 22 639 661
Mestre especialitat educació musical 50 146 196
Mestre especialitat educació primària 77 452 529
Mestre especialitat llengua estrangera 26 136 162
Àrea de ciències 52 82 134
Estadística 52 82 134
Àrea de ciències de la salut 213 1.121 1.334
Fisioteràpia 66 161 227
Infermeria 83 698 781
Logopèdia 6 124 130
Òptica i optometria 38 101 139
Podologia 20 37 57
Àrea de ciències socials 1.238 2.319 3.557
Biblioteconomia i documentació 37 124 161
Educació social 69 337 406
Ciències empresarials 843 950 1.793
Gestió i administració pública 38 105 143
Relacions laborals 232 637 869
Treball social 8 113 121
Turisme 11 53 64
Àrea d'arquitectura i enginyeria 2.520 804 3.324
Arquitectura tècnica 319 195 514
Eng. tèc. agr. en mecanització i const. rurals 16 4 20
Eng. tèc. agr. en explotacions agropecuàries 33 9 42
Eng. tèc. agr. en hortofructicultura i jardineria 11 10 21
Eng. tèc. agr. en indústries agràries i alimentàries 42 79 121
Eng. tèc. forestal en explotacions forestals 28 31 59
Eng. tèc. forestal en indústries forestals 6 2 8
Eng. tèc. industrial 462 53 515
Eng. tèc. industrial en electricitat 66 11 77
Eng. tèc. industrial en electrònica industrial 224 14 238
Eng. tèc. industrial en mecànica 216 28 244
Eng. tèc. industrial en química industrial 95 94 189
Eng. tèc. industrial en tèxtil 9 14 23
Eng. tèc. informàtica de gestió 161 64 225
Eng. tèc. informàtica de sistemes 126 22 148
Eng. tèc. mines 61 14 75
Eng. tèc. naval en prop. i serveis del vaixell 1 0 1
Eng. tèc. obres públiques 120 47 167
Eng. tèc. sistemes telecomunicacions 189 24 213
Eng. tèc. telecomunicacions en sistemes elec. 132 23 155
Eng. tèc. telecomunicacions en sistemes telecomunicacions 102 28 130
Eng. tèc. telecomunicacions en so i imatge 28 10 38
Eng. tèc. topografia 39 10 49
Màquines navals 11 6 17
Navegació marítima 23 12 35
Total 4.382 6.162 10.544
Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Nota: (1) Inclou alumnes de centres integrats amb titulacions homologades.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Estudis universitaris de primer cicle
Estudis la superació dels quals dóna dret a l'obtenció dels títols de diplomatura, magisteri, arquitectura tècnica o enginyeria tècnica. La seva durada és de tres anys acadèmics. També permeten l'accés a estudis de segon cicle.

Aspectes metodològics

S'utilitza la informació obtinguda dels serveis d'estadística de les universitats catalanes. S'ofereixen dades del nombre de professors, alumnes matriculats i titulats per les universitats públiques i privades que conformen el sistema universitari de Catalunya. A més, s'hi incorporen dades relatives al nombre d'alumnes que cursen estudis de tercer cicle (doctorats i formació continuada). Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya (2010), s'hi incorpora informació sobre alumnes matriculats a graus i màsters oficials. Els màsters oficials poden ser professionalitzadors, de recerca, acadèmics, o una combinació d'aquests. En aquests moments conviuen els dos sistemes fins a l'extinció del pla antic. També es proporcionen dades sobre les tesis doctorals llegides, així com dels estudiants acollits als diferents programes de mobilitat estudiantil.

Les dades de mobilitat del sistema universitari de Catalunya les conformen tots els estudiants que participen en accions de mobilitat, ja sigui per mitjà de programes internacionals o convenis bilaterals de les diferents universitats, i tant els estudiants que venen com els que marxen.

Les universitats catalanes són:

Nom Any de creació
Universitat de Barcelona (UB) 1837
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1968
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1971
Universitat Pompeu Fabra (UPF) 1990
Universitat de Lleida (UdL) 1991
Universitat de Girona (UdG) 1991
Universitat Rovira i Virgili (URV) 1991
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 1995
Universitat Ramon Llull (URL) 1991
Universitat de Vic (UVic) que el 2014 passa a anomenar-se Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 1997
Universitat Internacional de Catalunya (UIC) 1997
Universitat Abat Oliba CEU (UAO) 2003

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".