Saltar al contingut principal

Tesis doctorals llegides. Per àmbits d'estudi

Tesis doctorals llegides. Per àmbits d'estudi Catalunya
Arts i humanitats Ciències Ciències de la salut Ciències socials i jurídiques Enginyeria i arquitectura Total
Curs 2020/21 339 486 859 473 360 2.517
Curs 2019/20 288 467 724 379 434 2.292
Curs 2018/19 315 393 697 386 404 2.195
Curs 2017/18 251 422 628 433 382 2.116
Curs 2016/17 463 541 1.032 662 480 3.178
Curs 2015/16 654 648 970 702 767 3.741
Curs 2014/15 285 565 677 435 474 2.436
Curs 2013/14 337 545 630 375 395 2.282
Curs 2012/13 279 501 573 373 419 2.145
Curs 2011/12 220 483 474 363 373 1.913
Curs 2010/11 240 481 412 283 381 1.797
Curs 2009/10 212 474 361 328 341 1.716
Curs 2008/09 182 460 360 307 301 1.610
Curs 2007/08 158 424 358 366 309 1.615
Curs 2006/07 146 461 280 253 245 1.385
Curs 2005/06 197 390 288 319 249 1.443
Curs 2004/05 170 304 283 283 229 1.269
Curs 2003/04 146 313 298 275 214 1.246
Curs 2002/03 156 282 247 256 242 1.183
Curs 2001/02 115 301 232 303 211 1.162
Curs 2000/01 135 296 268 227 179 1.105
Font:
Curs 2000/01-Curs 2016/17: Departament d'Empresa i Coneixement. Secretaria d'Universitats i Recerca.
Curs 2017/18-Curs 2020/21: Departament de Recerca i Universitats. Secretaria d'Universitats i Recerca.
Nota: Inclou dades de la URL a partir del curs 2015/2016.

Darrera actualització: 11 de maig de 2022.

Estadística EU

Nota metodològica

Definició de conceptes

Estudis universitaris de tercer cicle
Estudis la superació dels quals dóna dret a l'obtenció del títol de doctor amb la prèvia redacció i aprovació d'una tesi. Si són homologats reben el nom de programes de doctorat. També poden ser propis (no reglats) com els màsters, diplomes de postgrau i cursos d'especialització universitària.

Aspectes metodològics

S'ha utilitzat la informació proporcionada pel Departament d'Economia i Coneixement, obtinguda dels serveis d'estadística de les universitats catalanes. S'ofereixen dades del nombre de professors, alumnes matriculats i titulats per les universitats públiques i privades que conformen el sistema universitari de Catalunya. A més, s'hi incorporen dades relatives al nombre d'alumnes que cursen estudis de tercer cicle (doctorats i formació continuada). Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya (2010), s'hi incorpora informació sobre alumnes matriculats a graus i màsters oficials. Els màsters oficials poden ser professionalitzadors, de recerca, acadèmics, o una combinació d'aquests. En aquests moments conviuen els dos sistemes fins a l'extinció del pla antic. També es proporcionen dades sobre les tesis doctorals llegides, així com dels estudiants acollits als diferents programes de mobilitat estudiantil.

Estructura dels estudis universitaris

En el marc de l'espai europeu d'educació superior, l'estructura actual dels estudis universitaris fixa tres cicles conduents a l'obtenció dels corresponents títols universitaris oficials de grau, màster universitari i doctorat.

Estudis de grau

Són els primers estudis que es realitzen en accedir a la universitat. La finalitat d'aquests estudis és l'obtenció d'una formació de caràcter general, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter professional. Els plans d'estudis tenen una durada de 240 crèdits i contenen una formació teòrica i pràctica, distribuïda en les matèries següents: formació bàsica, matèries obligatòries, matèries optatives, pràctiques externes i treball final de grau.

Els estudis universitaris de grau estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.

Estudis de màster universitari

S'inicien després d'haver finalitzat els estudis de grau. Els estudis de màster universitari tenen com a finalitat que l'estudiantat adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l'especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació de tasques de recerca.

Els plans d'estudis tenen una durada d'entre 60 i 120 crèdits i contenen tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiantat ha d'adquirir, distribuïda de la manera següent: matèries obligatòries, matèries optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits i treball de fi de màster universitari.

Els estudis de màster universitari estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.

Estudis de doctorat

Els estudis universitaris oficials de doctorat condueixen a l'adquisició de les competències i les habilitats relacionades amb la recerca científica de qualitat. El programa de doctorat té com a objectiu el desenvolupament dels diferents aspectes formatius del doctorand i de la doctoranda i l'establiment dels procediments i les línies de recerca per al desenvolupament de les tesis doctorals.

La durada dels doctorats serà d'un màxim de tres anys, a temps complet, des de l'admissió del doctorand o de la doctoranda fins a la presentació de la tesi, i de cinc anys si es realitza a temps parcial.

Per accedir a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió de títols oficials espanyols de grau, o un títol equivalent, i de màster universitari, tot i que cada universitat podrà incloure com a criteris d'admissió complements de formació específics.

Estructura dels estudis anteriors a l’EEES

Els estudis universitaris oficials anteriors a l'espai europeu d'educació superior s'estructuren, també, en cicles. D'acord amb la legislació vigent, aquests estudis quedaran definitivament extingits el 30 de setembre del 2015.

Estudis de primer cicle

Títol al qual donen accés: diplomat/ada, mestre/a, arquitecte/a tècnic/a o enginyer/a tècnic/a. Càrrega lectiva global: mínim de 180 crèdits, repartits en 3 anys acadèmics. Actualment no s'ofereixen places de nou ingrés per a aquests estudis.

Estudis de primer i segon cicle

Títol al qual donen accés: llicenciat/ada, arquitecte/a o enginyer/a. Càrrega lectiva global: mínim de 300 crèdits, repartits en 4 o 5 anys acadèmics. Actualment només s'ofereixen places de nou ingrés als segons cicles d'aquests estudis.

Estudis de segon cicle

Accés: per mitjà d'un primer cicle universitari, o bé si es té el títol de diplomat/ada, arquitecte/a tècnic/a, enginyer/a tècnic/a o mestre/a. La mateixa universitat regula l'accés a aquestes titulacions de segon cicle. Títol al qual donen accés: llicenciat/ada, arquitecte/a o enginyer/a. Càrrega lectiva global: mínim de 120 crèdits, amb una durada de 2 anys acadèmics.

Estudis de tercer cicle

Són els anomenats programes de doctorat i són un requisit necessari per poder accedir al títol oficial de doctor/a. Accés: cal tenir el títol de llicenciat/ada, arquitecte/a o enginyer/a. La Comissió de Doctorat de cada universitat és l'òrgan competent que regula l'admissió als estudis de doctorat.

Càrrega lectiva global: mínim de 32 crèdits.

La suficiència investigadora correspon als doctorats anteriors a l'Espai Europeu d'Educació Superior, que ja no s'ofereixen. En conseqüència, hi ha universitats que ja no tenen alumnes.

Així mateix, cal tenir en compte que falta comptar els alumnes que fan la postsuficiència investigadora perquè aquests alumnes no estan obligats a matricular-se i les universitats no els recullen.

Les dades són provisionals.

Les universitats catalanes són:

Nom Any de creació
Universitat de Barcelona (UB) 1837
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1968
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1971
Universitat Pompeu Fabra (UPF) 1990
Universitat de Lleida (UdL) 1991
Universitat de Girona (UdG) 1991
Universitat Rovira i Virgili (URV) 1991
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 1995
Universitat Ramon Llull (URL) 1991
Universitat de Vic (UVic) que el 2014 passa a anomenar-se Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 1997
Universitat Internacional de Catalunya (UIC) 1997
Universitat Abat Oliba CEU (UAO) 2003

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".