Coneixement de català. Per nivells de coneixement. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Coneixement del català

Les dades d'aquesta estadística corresponen a la població de dos anys i més segons el coneixement del català. Es considera que: Una persona «entén» el català quan és capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en català. Una persona «sap llegir» el català quan és capaç de llegir textos corrents, com ara anuncis, notícies de diari, etc. Una persona «sap parlar» el català quan és capaç de mantenir una conversa en català sobre un tema corrent. Una persona «sap escriure» el català quan és capaç de redactar notes, postals, etc. amb correcció suficient, encara que no sigui total.

La informació sobre coneixement del català prové de l'explotació de les dades per part de l'Idescat a partir del Censos de població i habitatges que elabora l'INE.

La realització dels censos lingüístics vinculats amb els censos generals de població permet fer un recompte exhaustiu de la població d'un territori i de les seves característiques demogràfiques, econòmiques i socials, entre les quals hi ha les de tipus lingüístic. Els censos ens proporcionen dades sobre la capacitat de comprendre, parlar, llegir i escriure en català. També permeten fer un tractament sistemàtic de les variables lingüístiques en relació amb la resta de variables censals.

El model censal que ha seguit l'INE per elaborar a Espanya els Censos de població i habitatges 2011 consisteix en una operació que combina l'aprofitament dels registres administratius amb l'enquesta per mostreig i el recompte dels edificis. La disponibilitat del Padró municipal com a registre de població consolidat ha permès realitzar un cens d'aquestes característiques.

Així, el Cens de població i habitatges de l'any 2011 té tres pilars bàsics:

• Fitxer precensal: constitueix la relació dels habitants residents al país amb inclusió de les variables sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat. S'ha elaborat a partir d'un aprofitament màxim dels registres administratius disponibles, prenent el Padró d'habitants com a element bàsic de la seva estructura.
• Enquesta: es realitza per mostreig per tal de conèixer les característiques de les persones i els habitatges. A Catalunya la mostra efectiva està formada per 622.000 persones entrevistades, cosa que representa el 8,3% de la població. Les dades de l'enquesta s'han obtingut a través de diferents canals: web, correu postal, telèfon 900 i entrevista personal assistida per ordinador. A Catalunya els qüestionaris van ser en català i castellà. En el cas de la Val d'Aran, també van ser en occità.
• Cens d'edificis: és una operació de camp amb recorregut del territori. Té per objectius enumerar i georeferenciar tots els edificis que tinguin algun immoble que sigui un habitatge, determinar les característiques dels edificis i enumerar tots els immobles continguts a cada edifici.

Així doncs, a diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre al qüestionari censal, les dades del Cens lingüístic 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta adreçada a una àmplia mostra de la població.

Aquesta nova metodologia suposa que la informació no es podrà oferir tan detallada territorialment com en els censos tradicionals anteriors.

Els resultats del Cens lingüístic 2011 precedeixen de la resposta de les persones de dos anys i més a les quals anava adreçada la pregunta "Quin és el vostre coneixement de la Llengua catalana?" a l'enquesta de referència. No s'inclou la població menor de dos anys perquè en aquest grup no es pot parlar, en sentit estricte, de comprensió d'una llengua.

L'any 2001 la variable coneixement del català no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".