Saltar al contingut principal

Coneixement del català. Per grups d'edat i nivells de coneixement

Coneixement del català. Per grups d'edat i nivells de coneixement Catalunya. 2011
L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén Població de 2 anys i més
De 2 a 4 anys 236.575 114.864 19.164 11.716 24.304 260.879
De 5 a 9 anys 396.841 350.631 339.917 274.122 4.174 401.015
De 10 a 14 anys 351.744 339.726 344.419 330.435 2.319 354.063
De 15 a 19 anys 331.922 317.190 322.790 308.699 6.404 338.326
De 20 a 24 anys 363.530 326.968 340.604 311.695 15.040 378.570
De 25 a 29 anys 462.184 379.853 414.074 354.362 27.435 489.619
De 30 a 34 anys 615.600 498.389 549.791 456.596 30.884 646.484
De 35 a 39 anys 656.933 528.852 585.967 479.080 30.364 687.298
De 40 a 44 anys 586.189 455.557 517.254 386.931 30.242 616.430
De 45 a 49 anys 535.840 404.984 467.563 304.888 24.644 560.484
De 50 a 54 anys 477.116 349.236 407.270 223.640 20.871 497.987
De 55 a 59 anys 413.405 291.657 340.871 169.640 18.282 431.687
De 60 a 64 anys 379.518 254.338 295.591 135.493 18.362 397.880
De 65 a 69 anys 323.201 203.871 236.595 97.800 19.699 342.900
De 70 a 74 anys 244.375 148.231 168.512 63.903 19.592 263.967
De 75 anys i més 574.370 381.136 399.964 160.219 64.112 638.482
Total 6.949.344 5.345.484 5.750.348 4.069.219 356.728 7.306.072
Font: Idescat. Cens de població 2011.

Darrera actualització: 20 de febrer de 2014.

Estadística CENSPH

Nota metodològica

Definició de conceptes

Coneixement del català
Les dades d'aquesta estadística corresponen a la població de dos anys i més segons el coneixement del català. Es considera que: Una persona «entén» el català quan és capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en català. Una persona «sap llegir» el català quan és capaç de llegir textos corrents, com ara anuncis, notícies de diari, etc. Una persona «sap parlar» el català quan és capaç de mantenir una conversa en català sobre un tema corrent. Una persona «sap escriure» el català quan és capaç de redactar notes, postals, etc. amb correcció suficient, encara que no sigui total.

Aspectes metodològics

La informació sobre coneixement del català prové de l'explotació de les dades per part de l'Idescat a partir del Censos de població i habitatges que elabora l'INE.

La realització dels censos lingüístics vinculats amb els censos generals de població permet fer un recompte exhaustiu de la població d'un territori i de les seves característiques demogràfiques, econòmiques i socials, entre les quals hi ha les de tipus lingüístic. Els censos ens proporcionen dades sobre la capacitat de comprendre, parlar, llegir i escriure en català. També permeten fer un tractament sistemàtic de les variables lingüístiques en relació amb la resta de variables censals.

El model censal que ha seguit l'INE per elaborar a Espanya els Censos de població i habitatges 2011 consisteix en una operació que combina l'aprofitament dels registres administratius amb l'enquesta per mostreig i el recompte dels edificis. La disponibilitat del Padró municipal com a registre de població consolidat ha permès realitzar un cens d'aquestes característiques.

Així, el Cens de població i habitatges de l'any 2011 té tres pilars bàsics:

  • Fitxer precensal: constitueix la relació dels habitants residents al país amb inclusió de les variables sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat. S'ha elaborat a partir d'un aprofitament màxim dels registres administratius disponibles, prenent el Padró d'habitants com a element bàsic de la seva estructura.
  • Enquesta: es realitza per mostreig per tal de conèixer les característiques de les persones i els habitatges. A Catalunya la mostra efectiva està formada per 622.000 persones entrevistades, cosa que representa el 8,3% de la població. Les dades de l'enquesta s'han obtingut a través de diferents canals: web, correu postal, telèfon 900 i entrevista personal assistida per ordinador. A Catalunya els qüestionaris van ser en català i castellà. En el cas de la Val d'Aran, també van ser en occità.
  • Cens d'edificis: és una operació de camp amb recorregut del territori. Té per objectius enumerar i georeferenciar tots els edificis que tinguin algun immoble que sigui un habitatge, determinar les característiques dels edificis i enumerar tots els immobles continguts a cada edifici.

Així doncs, a diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre al qüestionari censal, les dades del Cens lingüístic 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta adreçada a una àmplia mostra de la població.

Aquesta nova metodologia suposa que la informació no es podrà oferir tan detallada territorialment com en els censos tradicionals anteriors.

Els resultats del Cens lingüístic 2011 precedeixen de la resposta de les persones de dos anys i més a les quals anava adreçada la pregunta "Quin és el vostre coneixement de la Llengua catalana?" a l'enquesta de referència. No s'inclou la població menor de dos anys perquè en aquest grup no es pot parlar, en sentit estricte, de comprensió d'una llengua.

L'any 2001 la variable coneixement del català no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".