Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2001
Valor Variació (%)
Alt Camp 48 11,6
Alt Empordà 294 27,8
Alt Penedès 132 7,3
Alt Urgell 16 -5,9
Alta Ribagorça 5 0,0
Anoia 138 -4,2
Aran 12 -20,0
Bages 194 -7,2
Baix Camp 173 -15,2
Baix Ebre 75 25,0
Baix Empordà 262 -4,7
Baix Llobregat 1.478 0,7
Baix Penedès 102 -3,8
Barcelonès 6.134 7,1
Berguedà 29 0,0
Cerdanya 24 -4,0
Conca de Barberà 20 5,3
Garraf 238 0,0
Garrigues 11 0,0
Garrotxa 67 -10,7
Gironès 443 14,8
Maresme 642 -3,2
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 65 80,6
Noguera 37 12,1
Osona 163 3,8
Pallars Jussà 6 -33,3
Pallars Sobirà 9 -10,0
Pla d'Urgell 25 0,0
Pla de l'Estany 55 77,4
Priorat 6 -14,3
Ribera d'Ebre 20 42,9
Ripollès 35 20,7
Segarra 25 38,9
Segrià 220 -12,0
Selva 233 -4,5
Solsonès 11 -31,3
Tarragonès 325 9,8
Terra Alta 5 0,0
Urgell 40 48,1
Vallès Occidental 1.379 8,9
Vallès Oriental 602 15,1
No residents 1.409 31,7
Catalunya 15.207 7,6
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".