Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2002
Valor Variació (%)
Alt Camp 50 4,2
Alt Empordà 317 7,8
Alt Penedès 150 13,6
Alt Urgell 31 93,8
Alta Ribagorça 2 -60,0
Anoia 182 31,9
Aran 14 16,7
Bages 210 8,2
Baix Camp 220 27,2
Baix Ebre 93 24,0
Baix Empordà 284 8,4
Baix Llobregat 1.636 10,7
Baix Penedès 138 35,3
Barcelonès 6.687 9,0
Berguedà 33 13,8
Cerdanya 30 25,0
Conca de Barberà 23 15,0
Garraf 268 12,6
Garrigues 16 45,5
Garrotxa 94 40,3
Gironès 476 7,4
Maresme 764 19,0
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 67 3,1
Noguera 33 -10,8
Osona 202 23,9
Pallars Jussà 6 0,0
Pallars Sobirà 11 22,2
Pla d'Urgell 31 24,0
Pla de l'Estany 57 3,6
Priorat 7 16,7
Ribera d'Ebre 17 -15,0
Ripollès 28 -20,0
Segarra 17 -32,0
Segrià 278 26,4
Selva 330 41,6
Solsonès 13 18,2
Tarragonès 381 17,2
Terra Alta 3 -40,0
Urgell 33 -17,5
Vallès Occidental 1.516 9,9
Vallès Oriental 621 3,2
No residents 1.341 -4,8
Catalunya 16.710 9,9
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".