Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2003
Valor Variació (%)
Alt Camp 68 36,0
Alt Empordà 382 20,5
Alt Penedès 152 1,3
Alt Urgell 29 -6,5
Alta Ribagorça 4 100,0
Anoia 195 7,1
Aran 12 -14,3
Bages 222 5,7
Baix Camp 218 -0,9
Baix Ebre 78 -16,1
Baix Empordà 317 11,6
Baix Llobregat 1.554 -5,0
Baix Penedès 134 -2,9
Barcelonès 6.355 -5,0
Berguedà 38 15,2
Cerdanya 39 30,0
Conca de Barberà 23 0,0
Garraf 281 4,9
Garrigues 18 12,5
Garrotxa 104 10,6
Gironès 523 9,9
Maresme 693 -9,3
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 72 7,5
Noguera 30 -9,1
Osona 175 -13,4
Pallars Jussà 10 66,7
Pallars Sobirà 8 -27,3
Pla d'Urgell 19 -38,7
Pla de l'Estany 57 0,0
Priorat 7 0,0
Ribera d'Ebre 20 17,6
Ripollès 23 -17,9
Segarra 12 -29,4
Segrià 276 -0,7
Selva 345 4,5
Solsonès 13 0,0
Tarragonès 459 20,5
Terra Alta 5 66,7
Urgell 29 -12,1
Vallès Occidental 1.600 5,5
Vallès Oriental 684 10,1
No residents 1.322 -1,4
Catalunya 16.605 -0,6
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".