Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2004
Valor Variació (%)
Alt Camp 56 -17,6
Alt Empordà 419 9,7
Alt Penedès 170 11,8
Alt Urgell 27 -6,9
Alta Ribagorça 6 50,0
Anoia 186 -4,6
Aran 13 8,3
Bages 251 13,1
Baix Camp 193 -11,5
Baix Ebre 78 0,0
Baix Empordà 342 7,9
Baix Llobregat 1.663 7,0
Baix Penedès 150 11,9
Barcelonès 6.548 3,0
Berguedà 28 -26,3
Cerdanya 51 30,8
Conca de Barberà 22 -4,3
Garraf 285 1,4
Garrigues 14 -22,2
Garrotxa 94 -9,6
Gironès 563 7,6
Maresme 718 3,6
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 49 -31,9
Noguera 32 6,7
Osona 193 10,3
Pallars Jussà 6 -40,0
Pallars Sobirà 11 37,5
Pla d'Urgell 36 89,5
Pla de l'Estany 50 -12,3
Priorat 5 -28,6
Ribera d'Ebre 12 -40,0
Ripollès 29 26,1
Segarra 26 116,7
Segrià 326 18,1
Selva 379 9,9
Solsonès 9 -30,8
Tarragonès 452 -1,5
Terra Alta 13 160,0
Urgell 29 0,0
Vallès Occidental 1.610 0,6
Vallès Oriental 692 1,2
No residents 1.442 9,1
Catalunya 17.278 4,1
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".