Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2005
Valor Variació (%)
Alt Camp 56 0,0
Alt Empordà 479 14,3
Alt Penedès 211 24,1
Alt Urgell 40 48,1
Alta Ribagorça 6 0,0
Anoia 209 12,4
Aran 17 30,8
Bages 221 -12,0
Baix Camp 239 23,8
Baix Ebre 105 34,6
Baix Empordà 361 5,6
Baix Llobregat 1.681 1,1
Baix Penedès 184 22,7
Barcelonès 6.616 1,0
Berguedà 56 100,0
Cerdanya 50 -2,0
Conca de Barberà 34 54,5
Garraf 312 9,5
Garrigues 16 14,3
Garrotxa 122 29,8
Gironès 693 23,1
Maresme 716 -0,3
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 79 61,2
Noguera 40 25,0
Osona 239 23,8
Pallars Jussà 17 183,3
Pallars Sobirà 8 -27,3
Pla d'Urgell 47 30,6
Pla de l'Estany 77 54,0
Priorat 9 80,0
Ribera d'Ebre 24 100,0
Ripollès 49 69,0
Segarra 33 26,9
Segrià 347 6,4
Selva 418 10,3
Solsonès 14 55,6
Tarragonès 502 11,1
Terra Alta 15 15,4
Urgell 34 17,2
Vallès Occidental 1.719 6,8
Vallès Oriental 703 1,6
No residents 1.636 13,5
Catalunya 18.434 6,7
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".