Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2006
Valor Variació (%)
Alt Camp 75 33,9
Alt Empordà 556 16,1
Alt Penedès 214 1,4
Alt Urgell 27 -32,5
Alta Ribagorça 4 -33,3
Anoia 223 6,7
Aran 21 23,5
Bages 307 38,9
Baix Camp 351 46,9
Baix Ebre 120 14,3
Baix Empordà 441 22,2
Baix Llobregat 1.935 15,1
Baix Penedès 202 9,8
Barcelonès 7.968 20,4
Berguedà 56 0,0
Cerdanya 48 -4,0
Conca de Barberà 28 -17,6
Garraf 360 15,4
Garrigues 17 6,3
Garrotxa 130 6,6
Gironès 748 7,9
Maresme 861 20,3
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 107 35,4
Noguera 42 5,0
Osona 300 25,5
Pallars Jussà 5 -70,6
Pallars Sobirà 15 87,5
Pla d'Urgell 55 17,0
Pla de l'Estany 58 -24,7
Priorat 4 -55,6
Ribera d'Ebre 29 20,8
Ripollès 42 -14,3
Segarra 27 -18,2
Segrià 414 19,3
Selva 477 14,1
Solsonès 10 -28,6
Tarragonès 604 20,3
Terra Alta 4 -73,3
Urgell 37 8,8
Vallès Occidental 2.175 26,5
Vallès Oriental 933 32,7
No residents 1.946 18,9
Catalunya 21.976 19,2
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".