Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2007
Valor Variació (%)
Alt Camp 82 9,3
Alt Empordà 646 16,2
Alt Penedès 211 -1,4
Alt Urgell 36 33,3
Alta Ribagorça 5 25,0
Anoia 252 13,0
Aran 20 -4,8
Bages 340 10,7
Baix Camp 278 -20,8
Baix Ebre 142 18,3
Baix Empordà 457 3,6
Baix Llobregat 2.022 4,5
Baix Penedès 214 5,9
Barcelonès 9.024 13,3
Berguedà 54 -3,6
Cerdanya 54 12,5
Conca de Barberà 39 39,3
Garraf 402 11,7
Garrigues 15 -11,8
Garrotxa 113 -13,1
Gironès 810 8,3
Maresme 906 5,2
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 85 -20,6
Noguera 50 19,0
Osona 304 1,3
Pallars Jussà 17 240,0
Pallars Sobirà 12 -20,0
Pla d'Urgell 46 -16,4
Pla de l'Estany 84 44,8
Priorat 4 0,0
Ribera d'Ebre 27 -6,9
Ripollès 37 -11,9
Segarra 25 -7,4
Segrià 437 5,6
Selva 517 8,4
Solsonès 28 180,0
Tarragonès 671 11,1
Terra Alta 12 200,0
Urgell 43 16,2
Vallès Occidental 2.306 6,0
Vallès Oriental 945 1,3
No residents 2.027 4,2
Catalunya 23.799 8,3
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".