Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2008
Valor Variació (%)
Alt Camp 81 -1,2
Alt Empordà 608 -5,9
Alt Penedès 263 24,6
Alt Urgell 41 13,9
Alta Ribagorça 8 60,0
Anoia 263 4,4
Aran 20 0,0
Bages 446 31,2
Baix Camp 518 86,3
Baix Ebre 169 19,0
Baix Empordà 418 -8,5
Baix Llobregat 2.299 13,7
Baix Penedès 268 25,2
Barcelonès 10.334 14,5
Berguedà 89 64,8
Cerdanya 46 -14,8
Conca de Barberà 37 -5,1
Garraf 423 5,2
Garrigues 32 113,3
Garrotxa 142 25,7
Gironès 771 -4,8
Maresme 1.123 24,0
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 120 41,2
Noguera 90 80,0
Osona 388 27,6
Pallars Jussà 15 -11,8
Pallars Sobirà 10 -16,7
Pla d'Urgell 80 73,9
Pla de l'Estany 92 9,5
Priorat 16 300,0
Ribera d'Ebre 35 29,6
Ripollès 43 16,2
Segarra 52 108,0
Segrià 650 48,7
Selva 531 2,7
Solsonès 25 -10,7
Tarragonès 754 12,4
Terra Alta 9 -25,0
Urgell 66 53,5
Vallès Occidental 2.720 18,0
Vallès Oriental 1.165 23,3
No residents 1.672 -17,5
Catalunya 26.932 13,2
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 16 de juny de 2010.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".