Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2009
Valor Variació (%)
Alt Camp 82 1,2
Alt Empordà 580 -4,6
Alt Penedès 243 -7,6
Alt Urgell 32 -22,0
Alta Ribagorça 11 37,5
Anoia 276 4,9
Aran 14 -30,0
Bages 421 -5,6
Baix Camp 469 -9,5
Baix Ebre 146 -13,6
Baix Empordà 439 5,0
Baix Llobregat 2.195 -4,5
Baix Penedès 272 1,5
Barcelonès 9.908 -4,1
Berguedà 73 -18,0
Cerdanya 47 2,2
Conca de Barberà 39 5,4
Garraf 383 -9,5
Garrigues 20 -37,5
Garrotxa 157 10,6
Gironès 715 -7,3
Maresme 1.143 1,8
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 117 -2,5
Noguera 66 -26,7
Osona 340 -12,4
Pallars Jussà 20 33,3
Pallars Sobirà 13 30,0
Pla d'Urgell 57 -28,8
Pla de l'Estany 76 -17,4
Priorat 12 -25,0
Ribera d'Ebre 28 -20,0
Ripollès 38 -11,6
Segarra 32 -38,5
Segrià 653 0,5
Selva 498 -6,2
Solsonès 36 44,0
Tarragonès 900 19,4
Terra Alta 16 77,8
Urgell 57 -13,6
Vallès Occidental 2.612 -4,0
Vallès Oriental 1.124 -3,5
No residents 1.686 0,8
Catalunya 26.046 -3,3
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 16 de març de 2011.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".