Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2011
Valor Variació (%)
Alt Camp 102 39,7
Alt Empordà 487 -12,3
Alt Penedès 216 -16,6
Alt Urgell 31 3,3
Alta Ribagorça 2 -71,4
Anoia 243 2,5
Aran 17 -19,0
Bages 372 -4,6
Baix Camp 497 9,7
Baix Ebre 139 -2,8
Baix Empordà 385 3,5
Baix Llobregat 1.910 -9,0
Baix Penedès 243 -5,4
Barcelonès 8.557 -9,5
Berguedà 58 -25,6
Cerdanya 37 -22,9
Conca de Barberà 33 6,5
Garraf 349 -12,5
Garrigues 23 0,0
Garrotxa 135 -1,5
Gironès 677 -0,1
Maresme 1.019 1,8
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 139 -4,8
Noguera 43 -38,6
Osona 330 15,4
Pallars Jussà 11 -26,7
Pallars Sobirà 15 25,0
Pla d'Urgell 61 3,4
Pla de l'Estany 77 6,9
Priorat 22 57,1
Ribera d'Ebre 39 56,0
Ripollès 42 -19,2
Segarra 31 -18,4
Segrià 570 -0,3
Selva 467 -4,1
Solsonès 22 -15,4
Tarragonès 811 2,8
Terra Alta 11 83,3
Urgell 58 -9,4
Vallès Occidental 2.176 -7,5
Vallès Oriental 947 -6,7
No residents 1.210 -17,0
Catalunya 22.614 -7,0
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 26 de setembre de 2012.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".