Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2013
Valor Variació (%)
Alt Camp 69 -27,4
Alt Empordà 488 11,7
Alt Penedès 195 -11,4
Alt Urgell 27 12,5
Alta Ribagorça 11 1.000,0
Anoia 212 -19,1
Aran 11 57,1
Bages 400 -2,2
Baix Camp 409 -16,5
Baix Ebre 143 1,4
Baix Empordà 296 -10,8
Baix Llobregat 1.861 -1,4
Baix Penedès 229 2,7
Barcelonès 8.778 5,8
Berguedà 68 21,4
Cerdanya 34 6,3
Conca de Barberà 28 -3,4
Garraf 366 6,4
Garrigues 26 52,9
Garrotxa 117 -6,4
Gironès 607 -9,7
Maresme 918 0,2
Moianès .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 111 -14,0
Noguera 59 34,1
Osona 306 -3,5
Pallars Jussà 22 100,0
Pallars Sobirà 8 -11,1
Pla d'Urgell 57 14,0
Pla de l'Estany 70 0,0
Priorat 9 28,6
Ribera d'Ebre 20 0,0
Ripollès 32 3,2
Segarra 34 9,7
Segrià 613 7,7
Selva 419 -2,3
Solsonès 23 35,3
Tarragonès 704 -17,7
Terra Alta 7 -30,0
Urgell 53 20,5
Vallès Occidental 2.152 0,2
Vallès Oriental 909 -1,5
No residents 1.182 -3,5
Catalunya 22.083 0,6
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 16 de gener de 2015.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".