Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2015
Valor Variació (%)
Alt Camp 66 24,5
Alt Empordà 391 -12,1
Alt Penedès 207 10,7
Alt Urgell 17 -39,3
Alta Ribagorça 3 -62,5
Anoia 237 9,7
Aran 19 58,3
Bages 389 12,8
Baix Camp 342 10,0
Baix Ebre 128 5,8
Baix Empordà 278 -2,1
Baix Llobregat 1.697 4,9
Baix Penedès 208 8,9
Barcelonès 7.235 -5,2
Berguedà 58 23,4
Cerdanya 29 -21,6
Conca de Barberà 16 -30,4
Garraf 297 3,1
Garrigues 25 -16,7
Garrotxa 131 2,3
Gironès 489 -6,7
Maresme 871 20,6
Moianès 18 .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible
Montsià 110 11,1
Noguera 55 -3,5
Osona 329 15,4
Pallars Jussà 15 -25,0
Pallars Sobirà 12 50,0
Pla d'Urgell 67 55,8
Pla de l'Estany 73 4,3
Priorat 7 16,7
Ribera d'Ebre 18 28,6
Ripollès 36 28,6
Segarra 29 -6,5
Segrià 524 19,1
Selva 403 13,5
Solsonès 19 11,8
Tarragonès 561 7,7
Terra Alta 4 -33,3
Urgell 46 -11,5
Vallès Occidental 211 -89,5
Vallès Oriental 873 3,1
No residents 1.079 9,8
Catalunya 19.521 2,0
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 16 de novembre de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".