Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2016
Valor Variació (%)
Alt Camp 74 12,1
Alt Empordà 400 2,3
Alt Penedès 207 0,0
Alt Urgell 20 17,6
Alta Ribagorça 6 100,0
Anoia 202 -14,8
Aran 9 -52,6
Bages 331 -14,9
Baix Camp 374 9,4
Baix Ebre 115 -10,2
Baix Empordà 284 2,2
Baix Llobregat 1.732 2,1
Baix Penedès 221 6,3
Barcelonès 7.217 -0,2
Berguedà 53 -8,6
Cerdanya 21 -27,6
Conca de Barberà 18 12,5
Garraf 337 13,5
Garrigues 25 0,0
Garrotxa 126 -3,8
Gironès 551 12,7
Maresme 852 -2,2
Moianès 20 11,1
Montsià 95 -13,6
Noguera 59 7,3
Osona 449 36,5
Pallars Jussà 19 26,7
Pallars Sobirà 11 -8,3
Pla d'Urgell 57 -14,9
Pla de l'Estany 62 -15,1
Priorat 11 57,1
Ribera d'Ebre 25 38,9
Ripollès 39 8,3
Segarra 28 -3,4
Segrià 493 -5,9
Selva 377 -6,5
Solsonès 18 -5,3
Tarragonès 576 2,7
Terra Alta 3 -25,0
Urgell 64 39,1
Vallès Occidental 2.077 884,4
Vallès Oriental 855 -2,1
No residents 1.148 6,4
Catalunya 19.661 0,7
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.

Darrera actualització: 16 de novembre de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".