Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2019
Valor Variació (%)
Alt Camp 69 4,5
Alt Empordà 369 4,2
Alt Penedès 242 4,3
Alt Urgell 32 39,1
Alta Ribagorça 4 -33,3
Anoia 229 -8,0
Aran 19 111,1
Bages 385 -4,5
Baix Camp 446 10,7
Baix Ebre 119 -3,3
Baix Empordà 313 15,1
Baix Llobregat 1.955 4,5
Baix Penedès 238 -7,0
Barcelonès 8.237 8,6
Berguedà 77 35,1
Cerdanya 37 0,0
Conca de Barberà 29 45,0
Garraf 355 -4,3
Garrigues 17 -26,1
Garrotxa 140 -6,0
Gironès 623 11,4
Maresme 959 8,0
Moianès 20 -25,9
Montsià 122 -14,1
Noguera 58 0,0
Osona 421 8,5
Pallars Jussà 26 160,0
Pallars Sobirà 10 -33,3
Pla d'Urgell 60 22,4
Pla de l'Estany 71 18,3
Priorat 5 -58,3
Ribera d'Ebre 15 -37,5
Ripollès 40 -4,8
Segarra 43 7,5
Segrià 521 -2,3
Selva 465 17,7
Solsonès 22 15,8
Tarragonès 654 11,0
Terra Alta 6 -33,3
Urgell 61 -3,2
Vallès Occidental 2.275 -1,1
Vallès Oriental 938 -1,0
No residents 1.209 -9,6
Catalunya 21.936 4,4
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.

Darrera actualització: 30 d'agost de 2021.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".