Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2020
Valor Variació (%)
Alt Camp 69 0,0
Alt Empordà 328 -11,1
Alt Penedès 200 -17,4
Alt Urgell 19 -40,6
Alta Ribagorça 3 -25,0
Anoia 221 -3,5
Aran 14 -26,3
Bages 375 -2,6
Baix Camp 360 -19,3
Baix Ebre 101 -15,1
Baix Empordà 266 -15,0
Baix Llobregat 1.805 -7,7
Baix Penedès 242 1,7
Barcelonès 7.384 -10,4
Berguedà 72 -6,5
Cerdanya 35 -5,4
Conca de Barberà 28 -3,4
Garraf 339 -4,5
Garrigues 31 82,4
Garrotxa 124 -11,4
Gironès 548 -12,0
Maresme 910 -5,1
Moianès 25 25,0
Montsià 140 14,8
Noguera 64 10,3
Osona 410 -2,6
Pallars Jussà 25 -3,8
Pallars Sobirà 12 20,0
Pla d'Urgell 67 11,7
Pla de l'Estany 59 -16,9
Priorat 11 120,0
Ribera d'Ebre 12 -20,0
Ripollès 48 20,0
Segarra 42 -2,3
Segrià 499 -4,2
Selva 402 -13,5
Solsonès 13 -40,9
Tarragonès 563 -13,9
Terra Alta 8 33,3
Urgell 65 6,6
Vallès Occidental 2.074 -8,8
Vallès Oriental 930 -0,9
No residents 857 -29,1
Catalunya 19.800 -9,7
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.

Darrera actualització: 16 de desembre de 2021.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".