Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran

Interrupció voluntària de l'embaràs. Comarques i Aran 2022
Valor Variació (%)
Alt Camp 57 -14,9
Alt Empordà 401 14,2
Alt Penedès 265 4,3
Alt Urgell 35 94,4
Alta Ribagorça 5 -28,6
Anoia 214 21,6
Aran 19 35,7
Bages 361 18,0
Baix Camp 401 1,5
Baix Ebre 137 19,1
Baix Empordà 290 9,0
Baix Llobregat 1.869 5,6
Baix Penedès 251 5,0
Barcelonès 8.124 10,2
Berguedà 90 20,0
Cerdanya 48 77,8
Conca de Barberà 31 6,9
Garraf 377 5,6
Garrigues 25 0,0
Garrotxa 152 20,6
Gironès 617 17,7
Maresme 955 7,3
Moianès 27 92,9
Montsià 149 27,4
Noguera 62 17,0
Osona 408 3,8
Pallars Jussà 22 83,3
Pallars Sobirà 17 30,8
Pla d'Urgell 79 25,4
Pla de l'Estany 67 9,8
Priorat 18 50,0
Ribera d'Ebre 24 0,0
Ripollès 48 6,7
Segarra 34 9,7
Segrià 593 13,2
Selva 433 15,2
Solsonès 18 -21,7
Tarragonès 629 14,2
Terra Alta 11 266,7
Urgell 66 8,2
Vallès Occidental 2.370 12,1
Vallès Oriental 967 18,2
No residents 1.119 32,1
Catalunya 21.885 11,9
Font: Departament de Salut. Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs.
Nota: Avortaments registrats a Catalunya segons residència de la dona.

Darrera actualització: 2 de novembre de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Avortament
Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.

Aspectes metodològics

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l'Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".