Per tipus de discapacitat. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Discapacitat física

Es divideix en dos tipus: Motòrica: Discapacitat física que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...). No motòrica: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...)

Discapacitat intel·lectual

Discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza per tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïdes. Aquesta categoria no inclou les persones amb malalties mentals.

Discapacitat reconeguda

Certificat acreditatiu que s'atorga a aquelles persones amb una discapacitat igual o superior al 33% del barem establert per la normativa. Indica el diagnòstic i el grau de disminució expressat en percentatge i l'expedeixen els equips de valoració i orientació (EVO) dels centres d'atenció a les persones amb discapacitat (CAD) de la Generalitat de Catalunya.

Discapacitat sensorial

N'hi ha de dues classes: Visual: Discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial). Auditiva: Discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial d'audició que els impedeix portar una vida plena i que, com a conseqüència d'aquesta mancança, els pot faltar també la parla. Aquestes situacions poden tenir l'origen en lesions genètiques, en el part, o bé en malalties de la mare durant l'embaràs (sordesa total o parcial, sordmudesa...).

Malaltia mental

Discapacitat que pateixen les persones afectades per trastorns cognitius, d'afectivitat o de conducta.

El sistema català de serveis socials és el conjunt coordinat de serveis personals, establiments, prestacions econòmiques i activitats generals de prevenció, atenció i promoció social existents a Catalunya, que s'orienta a l'assoliment de la participació de tota la ciutadania en els beneficis de la vida social. Va dirigit especialment a les persones, les famílies o els col·lectius que, pel fet de tenir dificultats en el desenvolupament i la integració en la societat, manca d'autonomia personal, discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, problemes familiars o patir marginació social, són creditors de l'esforç col·lectiu i solidari.

El sistema s'estructura, funcionalment, en serveis socials d'atenció primària i en serveis socials d'atenció especialitzada i, territorialment, se sectoritza en àrees bàsiques de serveis socials, sectors comarcals, sectors regionals i àmbits territorials de Catalunya, i en les següents àrees d'actuació: atenció a la família, la infància i l'adolescència; atenció a persones amb discapacitats; atenció a la gent gran i atenció a toxicòmans.

L'estadística sobre la població amb discapacitat de Catalunya és fruit de l'explotació d'una base de dades que es nodreix de la informació registrada als serveis de valoració i orientació dependents de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).

La valoració de la discapacitat s'ajusta a la regulació fixada pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa (BOE número 22, de 26 de gener del 2000). Aquesta disposició té per objecte regular el reconeixement del grau de discapacitat, establir nous barems aplicables, determinar els òrgans competents per fer el reconeixement esmentat i el procediment que cal seguir, tot plegat amb la finalitat que la valoració i la qualificació del grau de discapacitat que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori estatal, i garanteixi la igualtat de condicions per a l'accés dels ciutadans als beneficis, els drets econòmics i els serveis que atorguin els organismes públics.

La classificació internacional de l'OMS defineix la "discapacitat” com la restricció o l'absència de la capacitat que té un ésser humà per fer una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal. Per tant, la gravetat de les limitacions per a les activitats és el criteri fonamental que s'ha utilitzat per elaborar els barems.

La classificació tipològica oficial de les discapacitats és la següent: física, sensorial i psíquica. La tipologia que s'explota estadísticament engloba els col·lectius següents: físics –motòrics i no motòrics–, visuals, auditius, psíquics i malalts mentals. A les taules s'inclou l'apartat "no consta", en què es recullen aquelles codificacions que no es poden incloure en cap d'aquests grans grups.

Pel que fa al grau de la discapacitat, es distribueix en tres grans grups. El primer agrupa graus de discapacitat entre el 33% i el 64%, en el qual s'inclouen persones amb discapacitat amb un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, almenys, en un sistema de treball protegit. El segon grup aplega graus de discapacitat entre el 65% i el 74%; en aquest bloc es compten persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una integració social i laboral plena. El tercer grup, amb graus de discapacitat iguals o superiors al 75%, registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".