Saltar al contingut principal

Jurisdicció civil. Audiències provincials. Províncies

Civil. Audiències provincials. Assumptes i resolucions. Províncies 2022
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Espanya % Cat./Esp.
Assumptes per resoldre
Registrats durant l'any 19.201 2.789 1.772 2.832 26.594 146.291 18,2
Pendents a fi d'any 17.727 1.041 1.710 2.627 23.105 102.091 22,6
Resolucions
Sentències dictades 7.999 1.488 803 1.539 11.829 81.166 14,6
Font: Departament de Justícia, a partir de dades del Consell General del Poder Judicial.

Darrera actualització: 16 d'octubre de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Audiències provincials
Òrgans jurisdiccionals amb competències en matèria civil i penal en l'àmbit provincial. En l'ordre civil, coneixen dels recursos que la llei estableix contra resolucions dictades en primera instància pels jutjats de primera instància de la província. En l'ordre penal, les seves competències principals són les següents: - Enjudicien i sentencien els delictes, excepte els que la llei atribueix als jutjats penals o altres. - Coneixen dels recursos establerts contra resolucions dictades pels jutjats penals i jutjats d'instrucció de la província i dels recursos que estableixi la llei contra les resolucions dels jutjats de vigilància penitenciària en matèria d'execució de penes i del règim del seu compliment. Estan integrades per diverses seccions i ubicades a les capitals provincials.
Procediment civil
Procediment que engloba, per una banda, la jurisdicció contenciosa, aquella en què es decideixen assumptes on s'ha produït contraposició d'interessos entre dues parts; i, per una altra, la jurisdicció voluntària, en què una persona demana la declaració d'un dret sense oposició de part.
Resolució
Determinació presa pels jutges o els tribunals, que pot ser en forma d'acte, de provisió o de sentència.
Sentència
Declaració del judici i resolució del jutge.

Aspectes metodològics

Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós administratiu.

Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit judicial o municipal.

Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats (tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.

L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.

Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.

Tipus d'òrgans judicials

A Catalunya hi tenen seu els òrgans judicials següents:

  • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
  • Audiències provincials
  • Jutjats degans
  • Jutjats de primera instància i instrucció
  • Jutjats de família i Jutjats de capacitat i estat civil de les persones
  • Jutjats mercantils
  • Jutjats del registre civil exclusiu
  • Jutjats de violència sobre la dona
  • Jutjats de menors
  • Jutjats de vigilància penitenciària
  • Jutjats penals
  • Jutjats socials
  • Jutjats contenciosos administratius
  • Jutjats de pau

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".