Saltar al contingut principal

Congrés dels Diputats. Distribució dels vots. Per candidatures. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Congrés dels Diputats. 12 de març del 2000. Distribució dels vots (1). Per candidatures. Comarques, àmbits i províncies 2000
Participació Abstenció PSC CiU PP ERC IC-V Altres (2)
Alt Camp 65,8 34,2 29,8 37,0 18,3 11,2 1,8 2,0
Alt Empordà 63,9 36,1 29,1 38,7 20,7 7,5 1,4 2,6
Alt Penedès 67,6 32,4 32,2 38,6 16,6 7,8 2,8 2,0
Alt Urgell 62,3 37,7 25,4 43,9 18,1 8,6 1,9 1,3
Alta Ribagorça 65,8 34,2 42,8 32,6 15,5 5,2 1,4 2,4
Anoia 65,2 34,8 31,3 36,2 21,4 5,8 2,9 2,4
Bages 65,7 34,3 30,7 39,5 16,1 8,5 2,9 2,3
Baix Camp 62,6 37,4 32,8 31,0 24,3 6,4 2,8 2,7
Baix Ebre 64,5 35,5 30,1 33,4 27,9 5,3 1,4 2,0
Baix Empordà 65,0 35,0 31,6 41,1 15,4 7,5 1,8 2,6
Baix Llobregat 63,5 36,5 42,9 19,3 24,1 3,6 4,9 5,3
Baix Penedès 65,3 34,8 37,1 31,1 22,7 5,0 1,6 2,5
Barcelonès 64,4 35,6 35,8 24,2 26,6 4,9 4,3 4,2
Berguedà 66,5 33,5 25,4 46,3 13,5 11,0 2,0 1,8
Cerdanya 62,4 37,6 22,7 44,6 19,4 9,9 1,5 1,9
Conca de Barberà 65,9 34,1 23,3 44,6 15,7 12,4 2,4 1,7
Garraf 62,8 37,2 36,8 27,4 23,1 5,2 4,3 3,2
Garrigues 68,7 31,3 24,8 43,7 16,5 12,3 1,4 1,4
Garrotxa 66,5 33,5 24,7 50,3 12,3 9,4 1,7 1,7
Gironès 66,4 33,6 31,0 37,9 15,5 10,0 2,3 3,3
Maresme 66,0 34,0 30,1 34,4 22,9 6,2 3,4 3,1
Montsià 66,1 33,9 31,6 34,8 24,4 5,3 1,7 2,4
Noguera 68,9 31,1 23,9 43,7 20,8 8,6 1,3 1,7
Osona 67,0 33,0 20,1 50,8 12,5 12,0 2,8 1,8
Pallars Jussà 63,7 36,3 29,5 44,6 14,1 8,3 1,6 2,0
Pallars Sobirà 67,5 32,5 29,8 44,0 13,1 9,5 1,6 2,0
Pla d'Urgell 69,7 30,3 25,9 45,0 18,6 7,9 1,1 1,6
Pla de l'Estany 68,0 32,0 17,3 52,6 12,3 14,0 1,6 2,2
Priorat 72,9 27,1 31,2 38,3 14,3 12,0 1,9 2,3
Ribera d'Ebre 71,8 28,3 33,6 38,7 16,6 7,4 1,6 2,1
Ripollès 69,0 31,0 25,4 48,5 11,6 10,2 2,4 1,9
Segarra 67,0 33,0 19,0 45,9 21,5 10,2 1,9 1,6
Segrià 64,3 35,7 32,1 33,5 24,4 5,3 2,1 2,5
Selva 64,9 35,1 29,1 41,1 17,1 7,7 1,6 3,5
Solsonès 65,6 34,4 17,4 51,1 17,9 10,4 1,1 2,1
Tarragonès 65,2 34,8 35,0 25,8 28,5 4,9 2,4 3,4
Terra Alta 71,5 28,6 26,5 37,8 26,1 6,6 1,2 1,8
Urgell 67,4 32,6 21,7 47,6 17,8 9,1 2,1 1,7
Val d'Aran 65,4 34,6 33,5 29,3 32,3 2,1 1,1 1,6
Vallès Occidental 63,9 36,1 39,4 24,6 22,2 4,5 4,3 5,0
Vallès Oriental 64,0 36,0 34,7 30,9 22,2 5,1 3,5 3,7
Catalunya 64,0 36,0 34,1 28,8 22,8 5,6 3,5 3,7
Metropolità 64,3 35,7 36,9 25,1 24,6 4,8 4,2 4,3
Comarques Gironines 65,6 34,4 28,9 41,6 16,1 8,8 1,9 2,8
Camp de Tarragona 64,6 35,4 33,5 30,2 24,7 6,4 2,4 2,8
Terres de l'Ebre 66,7 33,3 30,8 35,1 24,7 5,7 1,5 2,1
Ponent 66,1 33,9 28,1 38,8 22,0 7,1 1,9 2,1
Comarques Centrals 66,1 34,0 26,8 43,2 15,1 9,2 2,8 2,1
Alt Pirineu i Aran 63,7 36,3 28,2 41,7 18,9 7,9 1,6 1,7
Barcelona 64,5 35,5 36,0 26,7 23,9 5,2 4,1 4,1
Girona 65,5 34,5 28,7 41,7 16,1 8,8 1,8 2,8
Lleida 65,8 34,2 27,9 39,6 21,3 7,3 1,8 2,0
Tarragona 65,2 34,8 32,8 31,5 24,7 6,2 2,1 2,6
Font: Departament de Governació i Relacions Institucionals.
Notes:
(1) Percentatge calculat sobre el total de vots a candidatures.
(2) S'hi inclouen els partits que no assoliren cap escó i també aquelles forces parlamentàries que no han concorregut a les quatre circumscripcions catalanes.

Darrera actualització: 21 de febrer de 2019.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Abstenció
Acció de no participar en una votació. S'expressa en nombre de persones o en percentatge sobre el nombre d'electors.
Circumscripcions electorals
En la normativa electoral vigent les circumscripcions electorals, pel que fa a la realització de referèndums, eleccions legislatives o eleccions al Parlament de Catalunya, coincideixen amb les províncies. En les eleccions locals la circumscripció és el municipi i per a les eleccions al Parlament Europeu la circumscripció és el conjunt d'Espanya. L'òrgan oficial que regula el funcionament electoral de cada circumscripció és la junta electoral provincial. En les eleccions locals ho seran les juntes electorals de zona (que coincideixen amb els partits judicials). Les juntes de zona també tenen atribucions en les altres consultes, com ara de propaganda o de creació de documentació per als interventors.
Participació
Acció de prendre part en una votació. S'expressa en nombre de persones o en percentatge sobre el nombre d'electors.

Aspectes metodològics

El capítol d'eleccions presenta informació detallada sobre l'última convocatòria de cada tipus d'eleccions: Parlament Europeu, generals al Congrés dels Diputats, Parlament de Catalunya, municipals i referèndums. D'altra banda, i respecte a les consultes d'anys anteriors, es presenten els resultats per al total de Catalunya a fi d'oferir sèries comparables.

En les taules només s'han enumerat els vots d'aquells partits que van obtenir representació, mentre que la resta de partits, coalicions o agrupacions d'electors han estat reunits sota l'epígraf "altres". La relació de les distintes sigles dels partits i coalicions que integren els epígrafs "altres" en totes les taules i també el seu significat no s'ha inclòs en aquest Anuari.

Relació de sigles i noms de les candidatures que apareixen a les taules
CiU Convergència i Unió
ERC Esquerra Republicana de Catalunya
IC-V Iniciativa per Catalunya-Verds
PP Partit Popular
PSC Partit dels Socialistes de Catalunya
ECP En Comú Podem
CDC Convergència Democràtica de Catalunya
EN COMÚ PODEM En comú podem
DL Democràcia i Llibertat. Convergència. Demòcrates. Reagrupament
C's Ciutadans- Partit de la Ciutadania

Cal indicar que les sigles que s'han utilitzat a les capçaleres de les taules no sempre es corresponen amb el nom exacte amb què es poden presentar els diferents partits i coalicions a cadascuna de les eleccions.

Per fer una consulta detallada de totes les coalicions o agrupacions remetem a les publicacions específiques de caràcter electoral.

En les taules comarcals, l'ordenació de les diferents candidatures ha estat de major a menor nombre de vots obtinguts pels diferents partits en el conjunt de Catalunya i en cada tipus d'elecció.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".