Saltar al contingut principal

Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Població resident a l'estranger a 1 de gener. Per sexe. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2024
Homes Dones Total
Alt Camp 741 701 1.442
Alt Empordà 3.952 3.746 7.698
Alt Penedès 1.731 1.540 3.271
Alt Urgell 2.406 2.403 4.809
Alta Ribagorça 66 75 141
Anoia 1.977 1.946 3.923
Aran 312 269 581
Bages 3.678 3.306 6.984
Baix Camp 3.603 3.470 7.073
Baix Ebre 1.786 1.633 3.419
Baix Empordà 3.465 3.228 6.693
Baix Llobregat 10.821 10.176 20.997
Baix Penedès 1.638 1.644 3.282
Barcelonès 98.736 96.917 195.653
Berguedà 673 607 1.280
Cerdanya 584 593 1.177
Conca de Barberà 416 431 847
Garraf 2.725 2.623 5.348
Garrigues 277 267 544
Garrotxa 1.187 984 2.171
Gironès 5.332 4.968 10.300
Lluçanès 69 85 154
Maresme 7.273 6.929 14.202
Moianès 205 185 390
Montsià 963 923 1.886
Noguera 1.259 1.294 2.553
Osona 3.515 2.990 6.505
Pallars Jussà 654 648 1.302
Pallars Sobirà 287 251 538
Pla d'Urgell 580 596 1.176
Pla de l'Estany 374 406 780
Priorat 210 225 435
Ribera d'Ebre 434 405 839
Ripollès 446 401 847
Segarra 319 300 619
Segrià 4.244 4.090 8.334
Selva 3.138 2.642 5.780
Solsonès 457 391 848
Tarragonès 5.551 5.130 10.681
Terra Alta 159 140 299
Urgell 772 756 1.528
Vallès Occidental 13.783 13.134 26.917
Vallès Oriental 6.516 5.724 12.240
Catalunya 197.314 189.172 386.486
Metropolità 137.189 132.935 270.124
Comarques Gironines 17.894 16.375 34.269
Camp de Tarragona 10.521 9.957 20.478
Terres de l'Ebre 3.342 3.101 6.443
Ponent 7.451 7.303 14.754
Comarques Centrals 8.664 7.630 16.294
Alt Pirineu i Aran 4.309 4.239 8.548
Penedès 7.944 7.632 15.576
Barcelona 151.689 146.155 297.844
Girona 18.380 16.860 35.240
Lleida 11.744 11.455 23.199
Tarragona 15.501 14.702 30.203
Font: Idescat, a partir del Padró d'espanyols residents a l'estranger de l'INE.
Nota: A partir del maig de 2023, les dades es presenten segons la distribució territorial vigent (Llei 7/2023, de creació de la comarca del Lluçanès, que també modifica territorialment el Bages i Osona).

Darrera actualització: 22 d'abril de 2024.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Població resident a l'estranger
Persones que viuen habitualment a l'estranger, tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i el seu últim municipi d'inscripció al Padró municipal d'habitants és un municipi de Catalunya. La data de referència és a 1 de gener de cada any.

Aspectes metodològics

L'estadística de població resident a l'estranger que s'obté del Padró d'habitants residents a l'estranger i és una activitat estadística oficial, prevista a la Llei 2/2006, de 6 de març, sota el nom de Cens de catalans residents a l'estranger. L'objectiu és l'obtenció del nombre i de les característiques bàsiques dels catalans residents fora a partir de l'explotació del Padró d'espanyols residents a l'estranger, a 1 de gener de cada any.

El Padró d'habitants residents a l'estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. L'objectiu és l'obtenció de tabulacions del nombre i les característiques bàsiques dels catalans residents fora a partir d'una explotació inicial del Padró d'espanyols residents a l'estranger de les persones que l'últim municipi al qual estan inscrites és un de Catalunya. La data de referència és a 1 de gener de cada any.

La Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local en relació amb el Padró municipal, estableix que l'Administració General de l'Estat confeccionarà un padró d'espanyols residents a l'estranger. "Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi espanyol que figura a les dades de la seva inscripció únicament a l'efecte de l'exercici del dret de sufragi, i no constitueix, en cap cas, població del municipi."

Es constitueix amb les dades existents en el Registre de Matrícula de cada oficina consular o secció consular de les missions diplomàtiques. A aquests efectes el Reial decret 3425/2000, de 15 de desembre, sobre inscripció dels espanyols en els registres de matrícula de les oficines consulars a l'estranger, diu:

Article 1. El Registre de Matrícula Consular

1. Per al compliment de les seves funcions, les oficines consulars i, si escau, les seccions consulars de les missions diplomàtiques d'Espanya portaran un Registre de Matrícula dels nacionals espanyols que habitin a la seva respectiva demarcació consular, siguin residents habituals o s'hi trobin transitòriament.

2. El Registre de Matrícula Consular inclourà dues categories d'inscrits: els residents i els no residents.

3. Tindran la consideració de residents els espanyols que resideixin habitualment a la demarcació consular i els qui hi traslladin la seva residència habitual. Els inscrits com a residents causaran alta en el Padró d'espanyols residents a l'estranger, i els majors d'edat, al corresponent Cens electoral de residents absents.

Article 2. Obligació d'inscriure's

1. Els espanyols que resideixin habitualment a l'estranger i els qui hi traslladin la residència habitual s'hauran d'inscriure en el Registre de Matrícula de l'oficina consular o de la secció consular de la missió diplomàtica que correspongui a la circumscripció on es trobin.

2. El pare o la mare hauran de sol·licitar la inscripció dels seus fills menors d'edat subjectes a la seva pàtria potestat, si es troben en la seva companyia. La mateixa obligació incumbeix als tutors respecte dels seus pupils. El contingut i els procediments de formació i actualització del Padró d'espanyols residents a l'estranger s'indiquen al Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.