Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Viatgers. Per procedència

Establiments hotelers. Viatgers. Per procedència Catalunya. 2018 (p)
Valor Variació (%)
Total viatgers 20.087,5 1,6
Turisme domèstic 7.372,4 -1,1
Andalusia 338,1 -0,2
Aragó 260,9 -7,1
Astúries 55,9 -6,8
Balears 114,7 -1,8
Canàries 83,7 4,8
Cantàbria 41,0 -13,8
Castella-Lleó 130,2 1,6
Castella-La Manxa 88,5 0,5
Catalunya 4.330,1 0,5
Comunitat Valenciana 417,3 -1,1
Extremadura 35,7 -9,8
Galícia 121,1 -0,7
Madrid 792,0 -3,8
Múrcia 62,9 -7,6
Navarra 95,1 -3,0
País Basc 342,7 -2,1
La Rioja 43,8 -18,1
Ceuta i Melilla 18,5 -32,3
Turisme estranger 12.715,1 3,2
Alemanya 878,8 -2,3
Àustria 90,3 4,3
Bèlgica 345,9 -0,6
Dinamarca 111,4 -6,3
Finlàndia 83,5 2,2
França 2.407,8 1,8
Grècia 51,3 20,9
Irlanda 180,1 6,1
Itàlia 768,7 4,6
Luxemburg 12,5 1,4
Països Baixos 463,9 3,7
Polònia 215,2 0,6
Portugal 210,7 10,2
Regne Unit 1.422,3 -2,7
Txèquia 62,2 0,8
Suècia 171,4 -5,9
Resta UE (1) 359,3 5,1
Suïssa 235,4 0,6
Noruega 111,0 -10,0
Rússia 504,0 4,2
Resta d'Europa 384,6 9,5
Estats Units 1.056,9 13,0
Resta d'Amèrica 829,2 7,1
Països africans 186,9 -4,3
Japó 177,9 -4,5
Resta del món 1.394,0 9,3
Unitats: Milers.
Font: Idescat, a partir de l'Enquesta d'ocupació hotelera de l'INE.
(1) Inclou Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Romania i a partir del juliol del 2013 Croàcia.
(p) Dada provisional

L'any 2018, segons dades provisionals, el nombre de viatgers registrats en els establiments hotelers de Catalunya ha estat de 20.087,5 milers, un 1,6% més que l'any anterior. El turisme domèstic mostra un decrement de l’1,1% mentre que l'estranger creix un 3,2%. En el cas del turisme domèstic, cal destacar que Catalunya, com a primera comunitat en termes absoluts, augmenta un 0,5%. Pel que fa al turisme estranger, els països de procedència majoritaris són França i Regne Unit, amb un increment de l’1,8% i un decrement del 2,7% respectivament.

Data de publicació: 23 de gener del 2019.

Dades mensuals Estadística TURHOT

Nota metodològica

L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Són establiments hotelers els que presten serveis d'allotjament col·lectiu mitjançant un preu, que inclou o no altres serveis complementaris (hotel, hotel-apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el total d'habitacions disponibles.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Taules disponibles [+]