Producte interior brut territorial 2022 i avanç 2023 dels municipis de més de 50.000 habitants

L’any 2022, 214 dels 220 municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals, van tenir creixements positius del PIB per habitant. D’aquests municipis, n’hi ha que van tenir un creixement superior al 25% (Súria, el Prat de Llobregat, Salou, Vilaseca, Torroella de Montgrí, la Canonja i Vacarisses), mentre que la mitjana catalana va ser del 9,5%.

La Canonja (118.579 euros per habitant) va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat l’any 2022, seguit de Martorell (113.823 euros), Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros), mentre que la mitjana catalana va ser de 34.411 euros. A l’altre extrem, Badia del Vallès (8.456 euros), Santa Margarida de Montbui (10.687) i Cunit (11.284) són els municipis que tenien el PIB per habitant més baix.

Per sectors d’activitat, hi havia 25 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica (entre els quals hi ha els 4 municipis esmentats a dalt), amb el PIB per habitant més elevat. Altres municipis que també van destacar pel pes de la indústria sobre el total del seu VAB són Santa Margarida i els Monjos (77,7%), Guissona (77,2%) i Martorelles (74,0%).

En relació amb el sector serveis, els municipis en què aquest sector va generar un percentatge més alt respecte del total de l’activitat econòmica són Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%) i Altafulla (92,1%).

Pel que fa a la construcció, els municipis amb un major pes d’aquest sector sobre el VAB són Deltebre (20%) i Santa Cristina d'Aro (17,1%). Finalment, respecte al sector agrari, els municipis amb més pes d’aquest sector sobre el total del VAB municipal són Alcarràs (18,8%), Sant Hilari Sacalm (13,2%), Almacelles (12,9%) i Alcanar (11,9%).

En relació amb l’any anterior, totes les comarques van incrementar el PIB per habitant l’any 2022. L’Aran és la que més va créixer respecte a l’any anterior, amb un 22,5%, seguida de l’Alta Ribagorça (15,8%). Els menors creixements es van donar al Ripollès (3,8%) i a la Ribera d’Ebre (2,1%).

La Ribera d’Ebre continua sent la que presentava el PIB per habitant més elevat (61.419 euros), seguida del Barcelonès (42.134 euros), mentre que a l’altre extrem se situava el Baix Penedès (18.515 euros).

En relació amb els sectors d’activitat econòmica, el sector de serveis va ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i Aran, mentre que la indústria ho va ser a 4 comarques: la Ribera d’Ebre (71,4%), la Segarra (60,5%), la Terra Alta (51,4%) i la Conca de Barberà (46,9%). La construcció va generar més d’un 10% de l’activitat econòmica en les comarques de la Cerdanya (13%) i del Baix Empordà (10,3%). Respecte al sector agrari, les comarques amb un percentatge més elevat de VAB en aquest sector van ser la Noguera (17,5%), les Garrigues (13,0%) i el Pla d’Urgell (10,6%).

Les dades avançades del 2023 per als municipis de més de 50.000 habitants mostren que tots els municipis van tenir una evolució positiva del PIB per habitant en comparació amb l’any anterior (encapçalats pel Prat de Llobregat amb un 17,1%), mentre que l’Hospitalet de Llobregat és el que va tenir una evolució positiva menor (5,2%). Els municipis amb els valors més alts de PIB per càpita l’any 2023 van ser el Prat de Llobregat (76.024 euros), Sant Cugat del Vallès (57.635 euros), Barcelona (53.756 euros), Girona (45.953 euros) i Cornellà de Llobregat (45.773 euros), mentre que la mitjana catalana va ser de 37.013 euros.