Enquesta d'usos lingüístics de la població. 2023. Ampliació de resultats de Catalunya

L'Idescat publica una ampliació de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de l’any 2023, amb les variables referents a les llengües emprades per iniciar i continuar les converses, les preferències dels usos lingüístics en el futur i les opinions sobre la unitat de la llengua.

La meitat de la població iniciava sovint o sempre les converses en català

L’any 2023, un 48,7% de la població declarava que iniciava les converses en català, ja fos sempre o sovint. A més, un 18,7% declarava que ho feia només algunes vegades. Per contra, un 28,1% de la població deia que mai no iniciava les converses en català. Traduït a xifres absolutes, hi havia més d’1,5 milions de persones que sempre començaven parlant en català, 1,8 milions que ho feien sovint, 1,3 poques vegades i 1,9 que no ho feien mai, unes xifres força properes a les de l’any 2018.

Per edats, els majors de 64 anys són el col·lectiu en què hi havia més gent que iniciava les converses en català (35,6%), però també el grup en què hi havia més gent que no ho feia mai (33,0%). Per contra, entre els adults de 30 a 44 anys, els que sempre començaven en català representaven el 14,4%, però els que no ho feien mai eren un 31,3%; aquestes dades, que són les xifres més baixes d’ús del català, s’explicarien perquè es tracta de la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya.

Per lloc de naixement el 69,6% de la població nascuda a Catalunya afirmava iniciar les converses en català sempre (34,2%) o sovint (35,4%). Dels nascuts a la resta de l’Estat, ho feien el 24,6% i dels nascuts a l’estranger, el 14,9%.

Les persones que saben parlar català i castellà canviaven majoritàriament de llengua si l’interlocutor els responia en l’altre idioma

Les dades mostren que, quan se saben les dues llengües, el comportament més habitual és adaptar-se a la llengua que fa servir l’altra persona: més d’un 70,0% de la població canviava de llengua per adequar-se a la del seu interlocutor, tant si era cap al català com si era cap al castellà. Així, de les persones que sabien català, si iniciaven una conversa en castellà i es trobaven que els responien en català, en un 74,0% de casos es passaven al català. I, a l’inrevés, si iniciaven la conversa en català i els responien en castellà, un 70,4% canviaven al castellà. Òbviament, aquest comportament adaptatiu només el poden fer les persones que saben parlar les dues llengües.

Un 76,0% dels catalans voldrien parlar català en el futur, de manera exclusiva o juntament amb altres llengües. La xifra pujava fins al 84,4% entre els nascuts a Catalunya

A l’Enquesta es va preguntar quines llengües els agradaria parlar en un futur i els resultats mostren que hi havia una tendència generalitzada cap al plurilingüisme. Concretament, un 62,8% de la població voldria parlar més d'una llengua.

Pel que fa al català, el 76,0% de la població de 15 anys o més a Catalunya expressava que en el futur li agradaria parlar-lo, ja sigui de manera exclusiva o compartida amb alguna altra llengua. L’opció més freqüent era la combinació de català i castellà (27,0%), seguida de la preferència per parlar només en català (15,8%), de la preferència de parlar combinacions de llengües que incloguessin el català (16,9%) i de la de parlar més en català que en castellà (12,0%).

Atenent algunes de les principals variables sociodemogràfiques, s’observen patrons diferenciats. Així, per exemple, pel que fa a l’edat, la població més jove tendia a preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que entre les persones de més edat eren més habituals les preferències per l’ús exclusiu del català o del castellà. D’altra banda, segons el lloc de naixement, al 84,4% de les persones nascudes a Catalunya els agradaria parlar català en el futur, de manera exclusiva o compartida. Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger, un 67,6% els agradaria parlar-lo, seguit de les persones nascudes a la resta de l’Estat, dins de les quals un 57,3% voldrien també parlar català en un futur.

Un 70,5% dels catalans reconeixia la unitat de la llengua

A l’Enquesta també es preguntava sobre si la llengua que es parla a les Illes Balears, València, Andorra i Catalunya és la mateixa. Un 70,5% s’hi mostrava totalment o més aviat d’acord i només un 9,4% considerava que no eren la mateixa llengua. La resta, un 20,2%, no tenien una opinió al respecte o bé no responien a la pregunta.