Producte interior brut territorial 2023 i avanç 2024 dels municipis de més de 50.000 habitants

L'any 2023, 208 dels 222 municipis de més de 5.000 habitants i de la resta de capitals comarcals van tenir creixements positius del PIB per habitant. Els que van registrar majors increments van ser Martorell (51,9%), Arbúcies (26,7%) i Valls (23,6), molt per sobre de la mitjana catalana, que va ser del 7,2%.

Martorell (206.550 euros per habitant) va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat l'any 2023, seguit de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (123.530 euros), Castellbisbal (113.553 euros), la Canonja (112.836 euros), Martorelles (103.980 euros) i Sant Esteve Sesrovires (100.433 euros). A l'altre extrem, hi va haver 10 municipis amb un PIB per habitant inferior als 15.000 euros: Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat, Vilanova del Camí, Calafell, Piera, Roda de Ter, Canyelles, Cunit, Santa Margarida de Montbui i Badia del Vallès.

Per sectors d'activitat econòmica, hi va haver 24 municipis on la indústria va ser la principal activitat econòmica, encapçalats per Martorell (86,5%) i la Canonja (82,5%).

El pes del sector dels serveis va ser de 75,1% a Catalunya, i els municipis en què aquest sector va tenir un pes més elevat respecte del total de l'activitat econòmica van ser Salou (94,7%) i Alella (92,1%).

En relació amb el valor afegit brut (VAB) per sectors d'activitat econòmica i, en concret, per la construcció, els municipis amb un major pes sobre el total del VAB van ser Deltebre (19,3%) i Llagostera (18,3%). Finalment, respecte al sector agrari, els municipis amb major pes sobre el total del VAB municipal van ser Alcarràs (18,8%) i Sant Hilari Sacalm (17,2%).

L'any 2023, la Ribera d'Ebre va tornar a ser la comarca amb un PIB per habitant més elevat (71.546 euros), seguida del Barcelonès (44.769 euros). A l'altre extrem hi va haver el Baix Penedès, amb 21.178 euros de PIB per habitant.

En relació amb l'any anterior, 37 comarques van incrementar el PIB per habitant l'any 2023. L'Alt Camp és la que més va créixer respecte a l'any anterior, amb un 19,2%, seguida del Baix Llobregat (13,1%) i Osona (12,6%). A l'altre extrem, el PIB per càpita va disminuir a les comarques de la Terra Alta (−11,4%), la Ribera d'Ebre (−9,7%), el Pallars Sobirà (−6,2%), Aran (−3,5%) i l'Alta Ribagorça (−2,7%) .

Pel que fa al VAB del sector de serveis, va ser la principal activitat econòmica a 39 comarques i Aran, mentre que la indústria ho va ser a 4 comarques: la Ribera d'Ebre (70,8% d'indústria respecte del total del VAB), la Segarra (61,9%), l'Alt Camp (52,7%) i la Terra Alta (44,6%). Les comarques amb proporcions més elevades de la construcció van ser la Cerdanya (14,1%) i el Baix Empordà (10,5%), on el pes del VAB va ser més del doble de la mitjana catalana (5,0%). Respecte al sector agrari, les comarques amb un percentatge més elevat de VAB van ser la Noguera (15,9%) i les Garrigues (14,7%).

Les dades avançades del 2024 per als municipis de més de 50.000 habitants mostren que tots els municipis de més de 50.000 habitants han tingut una evolució positiva del PIB per habitant en comparació amb l'any anterior, encapçalats per Castelldefels (7,7%) i Mollet del Vallès (7,5%), mentre que Rubí ha estat el municipi amb un augment més baix (5,2%). Els valors més alts de PIB per càpita l'any 2024 els van mostrar el Prat de Llobregat (77.939 euros), Sant Cugat del Vallès (59.780 euros) i Barcelona (56.360 euros).