Saltar al contingut principal

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població (d'ara endavant, EULP) és una estadística oficial que compta amb quatre edicions: 2018, 2013, 2008 i 2003. Es tracta d'una estadística periòdica els organismes responsables de la qual són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l'Idescat.

El principal objectiu de l'EULP és obtenir una estimació dels usos lingüístics en les relacions interpersonals a Catalunya en diversos àmbits d'ús.

Així mateix, hi ha altres objectius destacables, com obtenir informació sobre les qüestions següents:

  • Llengües d'identificació de la població: inicial, d'identificació i habitual
  • Coneixement del català, castellà, francès i anglès en les quatre habilitats: entendre, parlar, llegir i escriure
  • Ús i coneixement de l'occità (aranès, a l'Aran)
  • Coneixement d'altres llengües
  • Actituds lingüístiques de la població i opinions sobre l'ús del català

1. Enquesta d'usos lingüístics de la població

1.1. Àmbits de la investigació

1.1.1. Àmbit poblacional

Totes les dades obtingudes fan referència a la població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya.

1.1.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya amb resultats significatius per als àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp (8 en les edicions de 2018 i 2013 i 7 en l'edició de 2008), Barcelona ciutat i Aran. A més, l'any 2018 també s'ha assumit l'objectiu d'obtenir, dins l'Àmbit Metropolità, resultats significatius per als següents subàmbits: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat I, Baix Llobregat II, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

1.1.3. Àmbit temporal

L'edició de 2018 es va portar a terme de març a octubre del 2018. La referència temporal per al càlcul de les estimacions de la població va ser l'1 de juliol de 2018, que és el punt mitjà del període de recollida de la informació de l'enquesta i es va utilitzar per elevar la mostra a la població. L'edició del 2013 es va dur a terme de juny a novembre, mentre que la del 2008 va tenir lloc de febrer a novembre.

1.2. Continguts

El qüestionari de l'EULP està estructurat en els apartats i subapartats següents:

  1. Llengües i coneixements
  2. Usos lingüístics a la llar
  3. Usos lingüístics familiars: mare o tutora, pare o tutor, avis, parella i fills
  4. Usos lingüístics en àmbits socials
    • a. Amb els amics
    • b. Amb els veïns
    • c. Amb els companys d'estudi
    • d. Amb els companys de feina
    • e. Amb els usuaris o clients (només en l'edició 2013)
  5. Usos lingüístics en àmbits de consum
    • a. Al petit comerç
    • b. Al gran comerç
    • c. Amb les entitats financeres
    • d. Amb l'Administració (2018 i 2013)
      1. Local
      2. Autonòmica
      3. Estatal
    • e. Amb el personal mèdic
    • f. En escriure missatges de mòbil (2018) i en escriure notes personals (2013 i 2008)
    • g. Llengua habitual al centre de treball (2013 i 2008)
  6. Usos lingüístics en els mitjans de comunicació (apartat eliminat el 2013)
  7. Autovaloració de l'ús lingüístic
  8. Entorn sociolingüístic
  9. Autovaloració sobre coneixements
  10. Dades sociodemogràfiques

1.3. Disseny de la mostra

1.3.1. Disseny de la mostra de l'edició 2018

El disseny mostral ha estat bietàpic, amb doble estratificació d'unitats de primera etapa segons els subàmbits territorials i la grandària municipal. Les unitats de primera etapa són els municipis (en cas de municipis de fins a 50.000 habitants) o les seccions censals (en cas de municipis de més de 50.000 habitants), seleccionades mitjançant un mostreig aleatori amb probabilitats proporcionals a la seva grandària. La segona etapa la formen els individus seleccionats amb un mostreig aleatori simple dins de cada unitat de primera etapa. A l'Aran s'ha prescindit de la primera etapa i la mostra s'ha extret mitjançant un mostreig aleatori estratificat per grandària municipal.

S'ha optat per una afixació mixta que assigna als 16 subàmbits territorials un mínim de 450 individus i que garanteix en cadascun d'ells un error màxim del 5,0%, amb un 95% de confiança.

La mostra teòrica consta de 9.000 enquestes, amb un error de l'1,03% per al conjunt de Catalunya i un interval de confiança del 95%. La mostra final és de 8.780 enquestes.

La mostra s'ha extret del Padró municipal d'habitants amb data 1 de gener de 2018. Ha constat d'un llistat de 9.000 persones titulars i un altre de 18.000 substitutes, amb el mateix municipi o secció de residència, sexe, grup d'edat i lloc de naixement que la persona titular (o, si no era possible, almenys amb el mateix lloc de residència i de naixement). Cada titular disposava de dos substituts possibles, seleccionats per poder suplir les entrevistes fallides dels titulars que es produïssin durant el treball de camp.

L'elevació de resultats s'ha fet amb les estimacions postcensals de població de Catalunya de 15 anys i més, elaborades per l'Idescat, tenint en compte els 16 subàmbits territorials definits en el disseny de la mostra, el sexe, grup d'edat i lloc de naixement, amb data 1 de juliol de 2018.

1.3.2. Disseny de la mostra de l'edició 2013

En l'edició del 2013 es va utilitzar un disseny mostral estratificat en dues etapes. En una primera etapa es van seleccionar aleatòriament municipis de menys de 50.000 habitants, o seccions en cas de municipis de més de 50.000 habitants, dins de cada estrat. En una segona etapa es van seleccionar individus dins de cada municipi o secció. La selecció dels municipis i seccions es va fer mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop estratificats els municipis segons la grandària dins de cada estrat territorial. Això no obstant, en el cas d'Aran la mostra es va extreure per mostreig aleatori simple.

Es va optar per una afixació mixta, on cadascun dels 10 àmbits territorials establerts tinguessin un mínim de 450 unitats mostrals per tal de garantir un error màxim del 5,0% en cada estrat, amb un interval de confiança del 95,5%.

La mostra teòrica va constar de 7.500 individus amb un error de l'1,16% per tot Catalunya, en un interval de confiança del 95,5%.

La mostra es va extreure del Padró municipal d'habitants amb data 1 de gener de 2013. Constava d'un llistat de 7.500 titulars i un altre de 15.000 substituts, amb el mateix municipi o secció de residència, sexe, grup d'edat i lloc de naixement que la persona titular (o, si no era possible, almenys amb el mateix lloc de residència i de naixement). Cada titular disposava de 2 substituts possibles, seleccionats per poder suplir les entrevistes fallides dels titulars que es produïssin durant el treball de camp.

L'elevació de resultats es va fer amb les estimacions postcensals de població de Catalunya de 15 anys i més, elaborades per l'Idescat, tenint en compte els 10 àmbits territorials definits en el disseny de la mostra, el sexe, grup d'edat i lloc de naixement, amb data 1 d'octubre de 2013.

1.3.3. Disseny de la mostra de l'edició 2008

En l'edició del 2008 es va utilitzar un disseny mostral en dues etapes estratificat amb selecció de municipis dins de cada estrat territorial en primera etapa, i d'individus segons lloc de naixement en segona etapa dins de cada municipi. La selecció dels municipis es va fer mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop ordenats els municipis segons grandària dins de cada estrat territorial. En l'àmbit de Barcelona ciutat, però, la mostra es va fixar segons criteris de proporcionalitat per districte.

La mostra teòrica constava de 7.300 enquestes amb un error de l'1,32%, en un interval de confiança del 95,5%.

La mostra es va extreure del Padró municipal d'habitants amb data 1 de gener de 2007. Constava d'un llistat de 7.300 titulars i un altre de 36.500 substituts amb el mateix municipi de residència, sexe, grups d'edat i lloc de naixement que la persona titular. Cada titular disposava de cinc substituts possibles.

1.4. Treball de camp i qüestionari

1.4.1. Treball de camp i qüestionari de les edicions de 2018 i 2013

El mètode de recollida d'informació ha estat multicanal: mitjançant qüestionari autoemplenat per Internet (CAWI), entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI) o entrevista presencial, amb l'ajuda d'un ordinador portàtil (CAPI).

L'Idescat va portar a terme el treball de camp CAWI, mentre que una empresa externa es va encarregar de les entrevistes telefònica i presencial, en contínua supervisió de personal de la Direcció General de Política Lingüística i de l'Idescat.

El qüestionari en línia era comú a tots els canals i es va fer en català, en la varietat aranesa de l'occità i en castellà. També se'n va fer una versió en paper per si fallava la connexió d'Internet durant l'entrevista presencial.

1.4.2. Treball de camp i qüestionari de l'edició 2008

El mètode de recollida d'informació va ser multicanal, mitjançant entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI), en alguns casos, o presencial en paper (PAPI), en altres. El treball de camp el va portar a terme una empresa externa.

El qüestionari es va fer en català, en la varietat aranesa de l'occità i en castellà. Se'n va fer una versió en paper per a l'entrevista presencial i una adaptació digital per a l'entrevista telefònica.

1.5. Tabulació

La tabulació de l'EULP està distribuïda en 8 apartats, tot i que l'apartat "Usos lingüístics en els mitjans de comunicació" només està disponible per a l'any 2008.

Cada apartat té una quantitat diferent de taules i alguns tenen un tractament de les dades diferent, que s'especifica en els apartats següents.

El nivell de desagregació territorial de les taules és de més gran a més petit: Catalunya, àmbits territorials, Barcelona i Aran. Aran té un tractament diferenciat per la seva especificitat lingüística. L'any 2018 es planteja afegir l'objectiu d'obtenir, dins l'Àmbit Metropolità, resultats significatius per als següents subàmbits: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat I, Baix Llobregat II, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

Els àmbits territorials de Catalunya es van modificar el 29 de juliol de 2010 i van passar de 7 a 8 amb la incorporació d'un nou àmbit, anomenat Penedès, format a partir de comarques dels àmbits Metropolità, Camp de Tarragona i Comarques Centrals. Per tant, la comparativa territorial de les edicions 2008–2013 no es pot fer en determinats àmbits.

El mínim d'unitats mostrals per casella que s'ha considerat estadísticament significatiu ha estat de 20. Les caselles inferiors a 20 s'han marcat amb dos punts seguits.

El mínim d'unitats mostrals per casella que s'ha considerat estadísticament significatiu ha estat de 20. Les caselles inferiors a 20 s'han marcat amb dos punts seguits (..).

Les unitats de les taules són, en alguns casos, milers de persones; en d'altres són percentatges, i en les de l'autoavaluació del coneixement de llengües, puntuacions mitjanes de 0 a 10.

1.5.1. Llengua inicial, d'identificació i habitual

Aquest apartat conté taules agrupades en les tres maneres d'identificar la llengua: inicial, d'identificació i habitual. La primera taula de cada grup recull les llengües més freqüents. Les taules següents són l'encreuament de la llengua per sexe, grups d'edat i lloc de naixement, en milers de persones i en percentatges.

1.5.2. Usos lingüístics i àmbits d'ús

Les dues primeres taules d'aquest apartat recullen els usos lingüístics de la població en 14 àmbits d'ús, en milers de persones i en percentatges. En les taules de l'àmbit d'ús amb els membres de la llar s'inclou la població que viu en llars de dos membres i més; en l'àmbit d'ús amb els companys d'estudi s'inclou la població que cursa estudis; en l'àmbit d'ús amb els companys de feina s'inclou la població ocupada, i en l'àmbit d'ús amb usuaris i clients s'inclouen les persones ocupades que es relacionen amb usuaris o clients.

L'any 2018 s'ha introduït un àmbit d'ús nou, "En escriure missatges de mòbil", i desapareix l'àmbit d'ús "En escriure notes personals".

Les taules següents són els encreuaments dels usos lingüístics en els àmbits d'ús, per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són milers de persones i percentatges de població. Les dues darreres taules d'aquest capítol fan referència a la llengua més freqüent del centre de treball, expressades en milers de persones i en percentatges (només disponibles per a les edicions de 2008 i 2013).

1.5.3. Usos lingüístics amb membres de la família

Aquest apartat comença amb dues taules que inclouen els usos lingüístics amb tots els membres de la família. Les següents taules recullen els usos lingüístics amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns), la parella i el fill més gran. Els usos lingüístics amb els avis es restringeixen a la població que els hagi conegut i els usos amb el fill més gran, a la població que tingui o hagi tingut fills, per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són milers de persones i percentatges.

1.5.4. Usos lingüístics en els mitjans de comunicació

Aquest apartat consta de les taules que recullen la proporció mitjana d'hores en català, castellà i altres llengües sobre el total d'hores habituals de televisió, ràdio i lectura de premsa. Estan encreuades per àmbit territorial i les unitats són percentatges. Aquest apartat només està disponible per a l'edició 2008.

1.5.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics

Les taules d'aquest apartat comptabilitzen la freqüència amb què la població inicia les converses en català (no disponibles per a l'any 2008) i l'actitud que pren la població que sap parlar català enfront de dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contesti en castellà i en el cas que s'hi adreci en castellà i li contesti en català, encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són milers de persones i percentatges.

1.5.6. Opinions sobre l'ús del català

El primer apartat fa referència al grau de conformitat de la persona amb una afirmació sobre la llengua catalana. Els grups següents recullen les opinions sobre l'ús del català en l'actualitat, cinc anys enrere i d'aquí a cinc anys, encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. A continuació es recull el coneixement de l'aranès com a llengua oficial. I, per tancar el capítol, hi ha les taules sobre la llengua o llengües que els agradaria parlar en el futur. Les unitats són milers de persones i percentatges.

1.5.7. Coneixement de llengües

Aquest apartat consta de diversos subapartats: un sobre el coneixement del català, un del castellà, un de l'anglès i un del francès. Les principals variables de classificació són les següents: sexe, grups d'edat quinquennals, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis, relació amb l'activitat, professió, sector d'activitat, situació professional i lloc de naixement de la mare i el pare.

Les variables de professió i activitat econòmica de l'empresa on es treballa estan elaborades amb les classificacions vigents en el moment de l'enquesta. En l'edició del 2018 s'ha seguit la Classificació catalana d'ocupacions 2011 (CCO-2011) i la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009), respectivament. En canvi, en l'edició de l'any 2008 les professions es van classificar d'acord amb la Classificació catalana d'ocupacions 1994 (CCO-1994), i l'activitat econòmica de l'empresa, d'acord amb la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 (CCAE-1993). Això fa que les taules del coneixement del català, castellà, anglès i francès encreuades per professió i activitat econòmica de les dues edicions no siguin comparables.

El coneixement d'una llengua es mesura desglossant-lo en les quatre habilitats següents: entendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la, i en el coneixement declarat de totes quatre habilitats.

El següent apartat està dedicat a les llengües diferents del català i el castellà que la població parla de manera fluida, encreuades per les principals variables de classificació. Finalment, el darrer apartat es dedica a l'interès de la població per aprendre català o millorar-ne els coneixements, segons les principals variables de classificació. Les dades es presenten en milers de persones i en taxes.

1.5.8. Usos lingüístics i identificació lingüística

Aquest apartat inclou els encreuaments de dues variables objectiu de l'EULP: la identificació lingüística i els usos lingüístics en diferents àmbits d'ús. Per tal d'elaborar aquestes taules i que les dades siguin estadísticament significatives per al càlcul, s'han agregat les categories de resposta de la pregunta dels usos lingüístics en els diferents àmbits d'ús de la següent manera:

Català només o sobretot: Inclou les categories següents:

  • Només en català.
  • Més en català que en castellà.
  • En català i una altra o altres llengües (ni castellà ni aranès), si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en català.
  • En català, castellà i una altra o altres llengües, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en català.
  • En català i aranès, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en català.
  • En català, castellà i aranès, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en català.
  • En català, aranès i una altra o altres llengües, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en català.

Igual català que castellà:

  • Igual en català i en castellà.

Castellà només o sobretot:

  • Només en castellà.
  • Més en castellà que en català.
  • En castellà i una altra o altres llengües (ni català ni aranès), si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en castellà.
  • En català, castellà i una altra o altres llengües, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en castellà.
  • En castellà i aranès, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en castellà.
  • En català, castellà i aranès, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en castellà.
  • En català, aranès i una altra o altres llengües, si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en castellà.

Altres llengües o combinacions:

  • Només en una altra o altres llengües.
  • En català i una altra o altres llengües (ni castellà ni aranès), si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en una altra o altres llengües.
  • En castellà i una altra o altres llengües (ni català ni aranès), si a més ha respost que, d'aquesta combinació de llengües, parla més en una altra o altres llengües.
  • Només en aranès.
  • En aranès i una altra o altres llengües.

El capítol consta de quatre apartats: els tres components de la identificació lingüística encreuats entre ells, els usos lingüístics per llengua inicial, els usos lingüístics per llengua d'identificació i els usos lingüístics per llengua habitual. Les dades es presenten en milers de persones i en percentatges.

1.6. Innovacions metodològiques

Les millores introduïdes en l'edició de l' EULP 20182018 són, en primer lloc i bàsicament, l'augment de la mostra. L'any 2013 es va dissenyar una mostra de 7.500 individus amb l'objectiu de donar resultats representatius per als 8 àmbits territorials vigents a Catalunya, Barcelona i Aran. L'any 2018 s'ha dissenyat una enquesta de 9.000 individus que permetrà donar resultats, addicionalment, per als següents subàmbits metropolitans: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat I i II, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

En segon lloc, s'ha introduït una nova pregunta relacionada amb un nou àmbit d'ús: usos lingüístics de la població en escriure missatges de mòbil.

Pel que fa a l'edició del 2013, es van introduir noves preguntes en el qüestionari:

  • La llengua inicial de la mare o tutora, del pare o tutor i de la parella
  • Els usos lingüístics amb l'Administració local, autonòmica i estatal i amb els usuaris o clients de Catalunya
  • L'autoavaluació del coneixement del francès i l'anglès en les quatre habilitats
  • La freqüència amb què s'inicien les converses en català

En segon lloc, es va afegir el mètode de recollida CAWI, que va donar la possibilitat a l'informant d'optar per fer l'entrevista a través d'Internet, cosa que minimitza els biaixos de l'ús cada vegada més majoritari de les tecnologies de la informació i la comunicació en detriment del telèfon fix en el mètode CATI. A més, l'entrevista presencial amb paper (PAPI) de l'any 2008 es va modificar per l'entrevista presencial amb ajuda d'ordinador portàtil o tauleta (CAPI).

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats, es van utilitzar les estimacions postcensals de població, realitzades per l'Idescat específicament per a aquesta operació estadística, amb data 1 d'octubre de 2013, tenint en compte l'estratificació mostral.

Per la seva banda, en l'edició de l'EULP 2008 les millores van consistir, principalment, en l'ús del Padró municipal d'habitants vigent com a marc de llista de l'extracció de la mostra i en la incorporació de la metodologia multicanal de recollida. Es va afegir l'entrevista presencial (PAPI) a l'entrevista telefònica amb ajuda d'ordinador (CATI), ja establerta al 2003.

2. Dades enllaçades 2003–2008–2013. Els usos lingüístics de la població

Tant l'edició del 2013 com la del 2008 van introduir diverses novetats metodològiques respecte a l'anterior edició, fet que comporta que les dades del 2003 no siguin comparables. Per solucionar-ho, es van produir un conjunt de noves dades del 2003 per fer-les comparables, que es presenten juntament amb les dels altres anys, amb el nom "Dades enllaçades 2003–2008–2013. Els usos lingüístics de la població". Per fer-ho, es va partir d'uns mateixos criteris de ponderació i calibratge que en les edicions posteriors i es van controlat les variables de classificació de la població: sexe, edat i lloc de naixement.

2.1. Àmbits de la investigació

2.1.1. Àmbit poblacional

Totes les dades fan referència a la població de 15 anys i més inclosa en el Registre de població de Catalunya, vigent en el moment de fer cada edició de l'enquesta.

2.1.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística en els diferents àmbits territorials oficials del moment. En les edicions del 2008 i del 2013 també es van considerar els àmbits de Barcelona ciutat i Aran.

2.1.3. Àmbit temporal

La referència temporal és el moment en què es va fer l'enquesta:

  • Any 2003: de juny a juliol.
  • Any 2008: de febrer a novembre.
  • Any 2013: de juny a novembre.

2.2. Disseny de la mostra

Es va utilitzar un disseny mostral bietàpic estratificat. En una primera etapa es van seleccionar les unitats següents:

  • Any 2003: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, per grandària municipal.
  • Any 2008: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, Barcelona i Aran, per lloc de naixement.
  • Any 2013: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, Barcelona i Aran, per grandària municipal.

En una segona etapa:

  • Any 2003: es van controlar les quotes de sexe i grups d'edat de les persones seleccionades.
  • Any 2008: es van substituir les persones titulars seleccionades per les substitutes del mateix sexe, grups d'edat i lloc de naixement.
  • Any 2013: es van seleccionar aleatòriament les persones titulars dins de cada municipi o secció, però les dues persones substitutes per cada titular, es van seleccionar amb les mateixes característiques de sexe, edat i lloc de naixement.

Les fonts d'on es va extreture la mostra són les següents:

  • Any 2003: directoris telefònics privats estratificats segons l'estructura de la població de les dades del Registre de població, a 1 de gener de 2003.
  • Any 2008: Registre de població, a 1 de gener de 2007.
  • Any 2013: Registre de població, a 1 de gener de 2013.

2.3. Treball de camp

El mètode de recollida d'informació va anar variant al llarg de les diferents edicions de l'EULP:

  • Any 2003 (un canal): entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI)
  • Any 2008 (dos canals): entrevista telefònica (CATI) i entrevista presencial amb paper (PAPI)
  • Any 2013 (tres canals): Internet (CAWI), entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI) i entrevista presencial auxiliada per ordinador (CAPI).

Les característiques del qüestionari també van variar al llarg de les tres edicions:

  • Any 2003: versió en català i en castellà en format digital per al CATI
  • Any 2008: versió en català i en castellà en format digital per al CATI i paper per al PAPI
  • Any 2013: versió en català, castellà i aranès. En qualsevol de les versions i canals de recollida el qüestionari era en línia.

2.4. Tabulació

Les taules de les dades enllaçades que es presenten en aquest apartat ofereixen la sèrie històrica de dades corresponent a les tres edicions de l'enquesta (2003–2008–2013) i es distribueixen en una estructura similar a la del pla de tabulació dels resultats generals:

  1. Llengua inicial, d'identificació i habitual
  2. Usos lingüístics i àmbits d'ús
  3. Usos lingüístics amb membres de la família
  4. Actituds en relació amb els usos lingüístics
  5. Opinions sobre l'ús del català
  6. Coneixement de llengües

El mínim d'unitats mostrals per casella que es va considerar estadísticament significatiu va ser de 20. Les caselles inferiors a 20 es van marcar amb dos punts seguits (..).

Llengua inicial, d'identificació i habitual: En el primer grup de taules es recullen les llengües inicial, d'identificació i habitual de les persones enquestades. A més del recompte de les llengües més freqüents, es presenta l'encreuament de la llengua inicial, la llengua d'identificació i la llengua habitual per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Totes les taules es donen en la doble versió d'unitats en milers de persones i en percentatges.

Usos lingüístics i àmbits d'ús: Aquestes taules ofereixen els recomptes dels usos lingüístics de la població en 10 àmbits d'ús diferents, en milers de persones i en percentatges.

Usos lingüístics amb membres de la família: Aquestes taules fan referència als usos lingüístics de la persona enquestada amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns) i el fill més gran. Les unitats són milers de persones i percentatges.

Actituds en relació amb els usos lingüístics: Les taules d'aquest apartat fan referència a l'actitud que pren la població que sap parlar català en dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contesti en castellà i a l'inrevés, és a dir, en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en castellà i que aquesta li contesti en català. Les taules estan encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement, i les unitats són milers de persones i percentatges.

Opinions sobre l'ús del català: Les taules d'aquest apartat fan referència a l'acord o no de la persona amb una afirmació sobre la llengua catalana, a les opinions sobre l'ús del català en l'actualitat, cinc anys enrere i d'aquí a cinc anys, i a la llengua que a la persona entrevistada li agradaria parlar en el futur. Totes les taules són encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són milers de persones i percentatges.

Coneixement de llengües: Hi ha un primer grup de taules on es recull el coneixement del català desglossat en les quatre habilitats (entendre, parlar, llegir i escriure), encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Per cada taula es donen els resultats en milers de persones i en taxes. També hi ha un altre grup de taules on s'ofereix l'autovaloració que els enquestats fan del seu coneixement de català i de castellà, en una puntuació mitjana de 0 a 10 (disponible per al 2008 i el 2013). Finalment, hi ha una darrera taula que recull quines són les altres llengües que la població parla de manera fluida, a part del català i el castellà, en milers de persones i en percentatges.

2.5. Innovacions metodològiques del 2008

La metodologia utilitzada en l'EULP 2008 va ser, en la major part, anàloga a la utilitzada en l'edició del 2003. Amb tot, va presentar millores encaminades a augmentar la precisió de l'instrument de mesura i la qualitat de la informació recollida.

En primer lloc, es van fer millores en el qüestionari de l'any 2008. Així, es va reformular la redacció d'algunes preguntes (i d'algunes categories de resposta); es va canviar l'ordre d'algunes preguntes i se'n van introduir de noves, com per exemple les de coneixement del castellà, francès i anglès.

En segon lloc, el disseny mostral va introduir una nova variable d'estratificació rellevant per a l'objectiu de l'estadística, com és el lloc de naixement per cada un dels àmbits territorials. S'ha de tenir en compte que l'onada immigratòria d'aquells anys havia canviat l'escenari lingüístic de forma molt significativa, cosa que va comportar la necessitat de considerar la variable del lloc de naixement com una de les principals variables, tant en el disseny de la mostra com en l'elevació de resultats. D'altra banda, a partir de la consideració de l'occità com a llengua oficial a l'Aran, aquest territori va ser considerat en el disseny mostral com un àmbit territorial independent sobre el qual obtenir resultats significatius i, per tant, es va dimensionar la mostra per acomplir aquest objectiu.

En tercer lloc, en l'edició del 2003, per seleccionar la persona entrevistada (unitat informant) es va recollir informació demogràfica bàsica de tots els membres de la llar de 15 anys i més i se'n va seleccionar un, aleatòriament. En canvi, en l'edició del 2008, la selecció de les unitats informants es va extreure directament del Registre de població, del qual l'Idescat és l'organisme dipositari.

En quart lloc, el canvi de mètode en la recollida de la informació va ser la millora més substantiva en l'edició del 2008. L'opció de la recollida multicanal es justificava per dos motius: d'una banda, pels avantatges per a la persona entrevistada d'optar per contestar a través d'una entrevista telefònica o entrevista presencial i, de l'altra, per disminuir els biaixos que introduïa la desigual distribució de la no-resposta associada al canal telefònic.

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats es van utilitzar les estimacions de població postcensals a 1 de gener de 2008 i es van calibrar els resultats amb les variables de sexe, edat i lloc de naixement, per cadascun dels 9 àmbits territorials:

  1. Metropolità
    • Barcelona
  2. Comarques Gironines
  3. Camp de Tarragona
  4. Terres de l'Ebre
  5. Ponent
  6. Comarques Centrals
  7. Alt Pirineu i Aran
    • Aran

2.6. Innovacions metodològiques del 2013

La metodologia utilitzada en l'edició del 2013 és anàloga a la utilitzada en les edicions del 2003 i del 2008. Amb tot, presentava millores encaminades a augmentar la precisió de l'instrument de mesura i la qualitat de la informació recollida, i a adaptar-se al context demogràfic i tecnològic de Catalunya d'aquell moment.

En primer lloc es van introduir noves preguntes en el qüestionari:

  • La llengua inicial de la mare (o tutora), del pare (o tutor) i de la parella
  • Els usos lingüístics amb l'Administració local, autonòmica i estatal, i amb els usuaris o clients de Catalunya
  • L'autoavaluació del coneixement del francès i l'anglès en les quatre habilitats
  • La freqüència amb què s'inicien les converses en català

En segon lloc, el canvi de mètode en la recollida de la informació també va ser la millora més substantiva en l'edició del 2013. L'opció de la recollida multicanal es justificava per diversos motius: minimitzar les molèsties al ciutadà, reduir costos i atenuar els biaixos que introduïa l'ús cada vegada més majoritari de les tecnologies de la informació i la comunicació, en detriment del telèfon fix.

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats es van utilitzar estimacions de població que l'Idescat havia fet específicament per a aquesta operació a data d'1 d'octubre de 2013, data que corresponia a la meitat del treball de camp. Aquesta estimació es va fer tenint en compte l'estratificació mostral de l'operació estadística que incloïa els àmbits territorials vigents en aquell moment, els quals van ser modificats el 29 de juliol de 2010 amb la incorporació d'un vuitè àmbit, el Penedès, format per comarques que provenien dels àmbits Metropolità, Camp de Tarragona i Comarques Centrals.

3. Estadística dels usos lingüístics a Catalunya 2003

L'Estadística dels usos lingüístics a Catalunya 2003 (EULC 2003) va suposar una fita important dins l'àmbit de coneixement de la sociolingüística a Catalunya. Per primera vegada, es va dur a terme una estadística oficial sobre els usos interpersonals que la població catalana feia de les llengües presents en el territori, amb especial atenció a la llengua catalana.

La col·laboració establerta entre la Direcció General de Política Lingüística, a través de l'Institut de Sociolingüística de Catalunya, i l'Idescat l'any 2003 va permetre materialitzar una estadística de caràcter oficial sobre l'ús interpersonal de les llengües a Catalunya.

L'Institut de Sociolingüística de Catalunya va ser el responsable de dissenyar els continguts i executar l'operació, i l'Idescat va prestat el suport i l'assistència tècnica necessaris en els aspectes de l'enquesta més vinculats al disseny i la metodologia estadístics. Aquesta tasca va suposar, entre d'altres, garantir la màxima rigorositat tècnica en el disseny de la mostra i del qüestionari, i també en l'execució del treball de camp i en la depuració de les bases de dades resultants.

3.1. Unitat d'anàlisi i de mostreig

En l'EULC 2003 es va considerar com a unitat d'anàlisi la població de 15 anys i més que residia en un habitatge familiar del territori de Catalunya.

Atès que la recollida d'informació es feia pel mètode de l'entrevista telefònica, la unitat primària de mostreig va ser el número de telèfon. A partir d'un directori de telèfons fixos localitzats per municipis, es va establir un conjunt de números de telèfon que s'havien d'extreure de cada estrat construït a partir de l'encreuament de les variables d'àmbit territorial i dimensió municipal.

La segona unitat de mostreig va ser l'individu de la llar amb el qual s'havia contactat. En el moment que es coneixia la dimensió i composició de la llar, se'n seleccionava aleatòriament un individu.

3.2. Àmbits de la investigació

3.2.1. Àmbit poblacional

Totes les dades que es van obtenir feien referència a la població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya.

3.2.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constituïa tot el territori de Catalunya, amb significació estadística en els 7 àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp:

  • Àmbit Metropolità
  • Comarques Gironines
  • Camp de Tarragona
  • Terres de l'Ebre
  • Àmbit de Ponent
  • Comarques Centrals
  • Alt Pirineu i Aran

3.3. Continguts

L'EULC 2003 estava formada pels continguts següents:

  • Primera llengua (o inicial), llengua pròpia (o d'identificació) i llengua habitual
  • Coneixement de la llengua catalana
  • Usos lingüístics a la llar
  • Transmissió lingüística
  • Usos lingüístics en diversos àmbits: relacions interpersonals i institucionalitzades
  • Usos lingüístics en les indústries culturals i en les tecnologies de la informació i la comunicació
  • Actituds lingüístiques i representacions socials de la llengua
  • Coneixement d'altres llengües
  • Variables sociodemogràfiques

A més, l'EULC 2003 incloïa aspectes relacionats amb la pertinença de la persona entrevistada a la comunitat lingüística, així com opinions respecte al coneixement del català i el castellà del col·lectiu de població estrangera.

3.4. Disseny de la mostra

La producció d'estadístiques sobre l'ús de la llengua catalana a Catalunya, mitjançant una mostra representativa, va fer que es consideressin les variables més influents en aquest objecte d'estudi per al disseny de la mostra: territori, àmbit rural/urbà, sexe i edat.

Es pretenia estimar resultats significatius en funció de les dues primeres, per la qual cosa es va utilitzar l'estratificació com a tècnica de disseny mostral.

3.4.1. Dimensió de la mostra

L'acompliment dels objectius en termes d'errors màxims admissibles per estrat i la disponibilitat dels recursos econòmics van marcar el nombre d'entrevistes que s'havien de fer, que no podia ser inferior a 17.000, les quals s'havien de repartir entre els diferents estrats. La mostra final va ser de 7.257 entrevistes.

3.4.2. Estratificació

La primera variable que va intervenir en el procés d'estratificació va ser la de l'àmbit territorial, atès que es pretenia oferir resultats significatius en aquest nivell territorial. El pla territorial de Catalunya vigent el 2003 preveia 7 àmbits territorials.

La segona variable que va intervenir en l'estratificació va ser la de la dimensió municipal. En aquest cas es va mantenir estrictament la proporcionalitat. La distribució teòrica de la mida de la mostra en els 33 estrats resultants va ser la següent:

Les variables de sexe i edat van estar controlades mitjançant quotes dins de cadascun dels estrats encreuats d'àmbit territorial i dimensió municipal. Les quotes es van assignar proporcionalment segons la població de 15 anys i més. Els grups d'edat considerats van ser els següents:

  • de 15 a 29 anys
  • de 30 a 44 anys
  • de 45 a 64 anys
  • de 65 anys i més

3.5. Treball de camp i qüestionari

El mètode de recollida de la informació va ser l'entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI). El treball de camp el va dur a terme una empresa de telemàrqueting, en contínua supervisió per part de personal de la Secretaria de Política Lingüística i de l'Idescat. El treball de camp es va iniciar el 5 de juny de 2003 i va finalitzar el 10 de juliol de 2003.

El qüestionari estava estructurat en sis apartats. En primer lloc, es demanava a les persones que indiquessin quina era la seva llengua, així com el nivell de coneixement de català. A continuació s'entrava a l'apartat dels usos lingüístics presents i passats en l'entorn familiar: pares, avis, fills, germans, parella, etc. En el tercer apartat, les persones entrevistades indicaven quina llengua parlaven en alguns àmbits concrets: amb els amics, els veïns, els companys d'estudi i de feina, etc. En quart lloc, es recollia informació sobre la llengua de consum quant als principals mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa), així com els usos lingüístics en relació amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació (Internet, xats i correu electrònic). El cinquè apartat era una bateria de preguntes sobre actituds i representacions socials sobre les llengües a Catalunya. Finalment, el darrer apartat estava destinat a recollir el perfil sociodemogràfic de les persones entrevistades.

3.6. Tabulació

Les taules es van distribuir en set temes:

  1. Primera llengua, llengua pròpia i llengua habitual
  2. Usos lingüístics i àmbits d'ús
  3. Usos lingüístics amb membres de la família
  4. Usos lingüístics en les tecnologies de la informació i la comunicació
  5. Actituds en relació amb els usos lingüístics
  6. Opinions sobre l'ús del català
  7. Coneixement d'altres llengües

Cada un dels temes contenia un nombre divers de taules i un tractament de les dades diferent que s'especificava en cada tema. Territorialment, el nivell de desagregació mínim era l'àmbit territorial.

3.6.1. Primera llengua, llengua pròpia i llengua habitual

Aquest tema incloïa nou taules. Les tres primeres taules recollien la primera llengua, la llengua pròpia i la llengua habitual de la població més freqüents. Les sis taules següents eren l'encreuament de la primera llengua, la llengua pròpia i la llengua habitual per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats eren milers de persones i percentatges.

3.6.2. Usos lingüístics i àmbits d'ús

Aquest tema constava de vint-i-tres taules. La primera taula recollia els usos lingüístics de la població en onze àmbits d'ús. L'àmbit d'ús dels membres de la llar incloïa la població que vivia en llars de dos membres i més; l'àmbit d'ús dels companys d'estudi incloïa la població que cursava estudis, i l'àmbit d'ús dels companys de feina incloïa la població ocupada. Les vint-i-dues taules següents eren l'encreuament dels usos lingüístics en els diferents àmbits d'ús per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats s'expressaven en milers de persones i en percentatge de població. Les dades poc significatives per al càlcul apareixien amb el signe (..).

3.6.3. Usos lingüístics amb membres de la família

Aquest tema constava d'onze taules. La primera taula recollia els usos lingüístics amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns) i els fills. Els usos lingüístics amb els avis es restringien a la població que els havia conegut, i els usos lingüístics amb els fills, a la població que en tenia o n'havia tingut. Les deu taules següents encreuaven els usos lingüístics amb els diferents membres de la família per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats eren milers de persones i percentatges.

3.6.4. Usos lingüístics en les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest tema constava de cinc taules. En primer lloc es recollia la proporció mitjana d'hores en català sobre el total d'hores de televisió, ràdio i lectura de premsa habituals. Les altres taules recollien l'ús del català a Internet: la llengua de la pàgina d'inici i la llengua en els missatges de correu electrònic. Totes les taules estaven encreuades per àmbit territorial i les unitats eren milers de persones i percentatges.

3.6.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics

Aquest tema constava de quatre taules que incloïen l'actitud que prenia la població que sabia parlar català en dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contestés en castellà i en el cas que s'hi adrecés en castellà i li contestessin en català, encreuades per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats eren milers de persones i percentatges.

3.6.6. Opinions sobre l'ús del català

Aquest tema constava de sis taules que recollien les opinions sobre l'ús del català en aquell moment, cinc anys enrere i al cap de cinc anys, encreuades per àmbit territorial, sexe i edat. Les unitats eren milers de persones i percentatges.

3.6.7. Coneixement d'altres llengües

Aquest tema constava de tres taules sobre el coneixement d'altres llengües. La primera taula recollia les llengües més freqüents i les altres dues, el coneixement de l'anglès i el francès per àmbit territorial, sexe i edat. La pregunta del qüestionari que feia referència al coneixement d'altres llengües permetia quatre possibilitats de resposta. Les unitats eren milers de persones i percentatges.

4. Conceptes bàsics

Àmbits d'ús

Conjunt d'ocasions en què la llengua és usada. Aquest conjunt es delimita a partir de qüestions fonamentals en les relacions sociolingüístiques, com ara qui parla a qui, de què, en quina mena de situació, per quin mitjà, amb quina intenció, etc.

Coneixement en totes les habilitats d'una llengua

Haver declarat que es té coneixement de les quatre habilitats del coneixement d'una llengua: entendre, parlar, llegir i escriure.

Entendre una llengua

Ser capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.

Escriure una llengua

Ser capaç de redactar notes, postals, etc. amb correcció suficient, encara que no sigui total, en aquesta llengua.

Formació reglada

Educació organitzada i continuada que té el reconeixement de l'Administració i altres institucions homologades. Aquest és el cas de l'educació primària, la secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitària.

Habitatge familiar

Tota habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que, per la forma en què s'han construït, reconstruït o transformat, estan destinades a ser habitades per una o diverses llars i, a més, en la data de l'entrevista no s'utilitzen per a altres finalitats.

Llar

Persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part i comparteixen un pressupost comú. Dins d'un habitatge familiar principal pot haver-hi més d'una llar. Aquest és el cas de quan es manté una separació d'economies entre les llars i de quan s'ocupen àrees distintes i delimitades de l'habitatge, malgrat que disposin d'algunes estances comunes.

Llegir una llengua

Ser capaç de llegir textos corrents com anuncis, notícies de diari, etc. en aquesta llengua.

Llengua d'identificació

Llengua que la persona entrevistada considera com la seva i amb la qual s'identifica. Correspon a la "llengua pròpia" de la primera edició de l'EULP (any 2003).

Llengua habitual

Llengua que la persona entrevistada utilitza més sovint. Aquesta llengua pot coincidir o no amb la llengua inicial i/o la llengua d'identificació.

Llengua inicial

Llengua que la persona entrevistada diu haver parlat primer a casa seva. Es considera que aquesta llengua ha estat transmesa familiarment i adquirida en el procés de socialització de l'individu. Correspon a la "primera llengua" de la primera edició de l'EULP (any 2003).

Membres de la llar

Persones que resideixen habitualment a la llar enquestada i participen del seu pressupost, és a dir, comparteixen ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar i hi són presents. Es consideren presents aquelles persones que resideixen habitualment a l'habitatge i que hi pernocten en la data de l'entrevista.

Notes personals

Anotacions d'adreces o coses que no s'han d'oblidar.

Ocupació, professió o ofici

Classe o tipus de treball que es realitza amb independència de l'activitat de l'empresa on es treballa.

Parlar de manera fluida una llengua

Ser capaç de mantenir una conversa quotidiana en una llengua determinada (no tècnica ni qualificada).

Parlar una llengua

Ser capaç de mantenir una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.

Relació amb l'activitat econòmica principal

Situació laboral que la persona entrevistada consideri com a principal i, en cas de dubte, l'activitat que li ocupi més hores.

Sector d'activitat econòmica

Producció o activitat de l'empresa on es troba el lloc de treball que, en alguns casos, pot no coincidir amb la tasca concreta que realitzi la persona entrevistada.

Ús lingüístic

Allò que l'individu comunica activament parlant o escrivint en una llengua i allò que l'individu rep passivament entenent o llegint una llengua.