Seminari sobre resultats, anàlisis i reflexions entorn de l'Enquesta de l'ús del temps 2024

Paraules clau: ús del temps, HETUS, diari d'activitats, perspectiva de gènere, treball no remunerat

En aquesta presentació es mostraran els principals elements de l’Enquesta de l’ús del temps de Catalunya 2024 (EUT 2024), amb especial atenció als aspectes metodològics i a les novetats introduïdes en aquesta edició.

En primer lloc, s’introduirà el paper de les enquestes d’ús del temps com a eina clau per analitzar la distribució quotidiana del temps i per visibilitzar dimensions que les enquestes tradicionals no capten, com el treball no remunerat o les desigualtats de gènere. També es contextualitzarà l’EUT 2024 dins del marc europeu harmonitzat HETUS, que permet la comparabilitat internacional i l’anàlisi evolutiva.

A continuació, es presentaran els principals aspectes metodològics de l’operació estadística. Es descriurà el disseny mostral, així com les millores introduïdes en aquesta edició. Igualment, es farà referència als instruments de recollida d’informació (qüestionaris de la llar i individuals, i diari d’activitats),que permeten captar amb detall l’organització del temps quotidià.

També es posarà èmfasi en les innovacions metodològiques, com la incorporació d’un sistema de recollida multicanal, que combina diferents vies de contacte amb les llars, i el desenvolupament d’un avantprojecte tècnic que ha permès integrar aportacions d’experts i usuaris per millorar la qualitat i la utilitat de les dades.

Finalment, es presentaran les principals novetats en relació amb la incorporació de noves variables i preguntes que permeten aprofundir en aspectes emergents, com la càrrega mental associada a les tasques de la llar, el teletreball o la conciliació. Aquestes novetats responen a canvis socials recents i amplien la capacitat analítica de l’enquesta.

Paraules clau: ús del temps, temps d'activitats diàries, temps participat, planificació de les tasques diàries, activitats socials i esportives.

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) va publicar el passat mes de desembre els resultats de la tercera edició de l'Enquesta de l'ús del temps (EUT) corresponents a l'any 2024. Es tracta d'una operació estadística oficial harmonitzada a escala europea que permet analitzar i comparar com la població de 10 anys o més distribueix el seu temps al llarg del dia. L'enquesta ofereix informació sobre el temps social (durada mitjana de les activitats), el temps participat i els horaris d'activitat, també sobre les diferències segons sexe, edat, nivell educatiu, situació laboral, composició de la llar i nacionalitat.

En aquesta sessió s'exposarà breument l'estructura de presentació dels resultats de l'EUT 2024, i s'indicaran les principals novetats respecte de les edicions anteriors. En aquest sentit, es destacaran els blocs innovadors de la darrera publicació, que són els relatius a la planificació de les tasques de la casa i de cura dels infants, les activitats socials i esportives, i les activitats realitzades en el mes precedent a l'enquestació de les unitats informants; tambe, s'indicarà on es pot trobar aquesta informació en el web de l'Idescat.

Seguidament, mostraran alguns dels resultats de l'EUT 2024, partint en primer terme de la descripció d'un dia mitjà de la població catalana. En aquest punt, es mostrarà que el dia mitjà es caracteritza per una dedicació d'unes 11 hores i mitja a la cura personal (incloent-hi el descans), prop de 3 hores a la llar i la família, 2 hores i mitja al treball remunerat i una part significativa del temps al consum de mitjans, la vida social, l'estudi i les activitats de lleure. En comparació amb edicions anteriors, es constata una estabilitat general en la distribució del temps, amb una lleu disminució del treball remunerat i de la pràctica esportiva, i un increment en el temps dedicat a l'estudi, les aficions i la informàtica. Aquests perfils, però, mostren diferències atenent algunes de les principals variables sociodemogràfiques, com ara l'edat o el sexe.

En la sessió també es mostraran resultats bàsics sobre el temps participat en les diferents activitats considerades en l’enquesta per part de la població catalana i es mostrarà una primera aproximació a l’horari en què els catalans realitzen les activitats. En darrer terme, es preveu concloure amb un breu comentari dels resultats relatius a la planificació de les tasques de la llar i la cura dels infants, i també del temps dedicat a activitats socials i esportives (dos dels blocs més innovadors i amb major interès de la nova edició per les implicacions en l’àmbit de les polítiques públiques) i també en relació amb el temps que la població dedica a l’ús d’internet i de dispositius electrònics. Finalment, es recordarà que part de la informació de l’EUT 2024 es presenta amb detall per a diferents àmbits territorials, incloent-hi agrupacions de districtes per a la ciutat de Barcelona.

Paraules clau: transversalitat, temps, gènere, polítiques, igualtat

La perspectiva de gènere, com a eina d'anàlisi de les desigualtats, i la transversalitat de gènere (gender mainstreaming), com a estratègia política i organitzativa, són el marc des del qual aquesta ponència aborda el plantejament de les Enquestes de l'ús del temps (EUT).

L'objectiu principal de la ponència és posar de manifest que l'EUT és un dels instruments d'investigació social més útils per detectar les desigualtats entre dones i homes. El temps no és un recurs neutre quant al gènere: està profundament condicionat per estructures socials i desigualtats sistèmiques que afecten de manera diferenciada dones i homes. L'EUT permet aprofundir en les especificitats de l'ús del temps per part de dones i homes més enllà de la simple quantificació.

La ponència recull com la normativa de defensa dels drets de les dones va començar indicant la necessitat de la transversalitat de gènere en les polítiques públiques en la IV Conferència Mundial de la Dona de l'ONU a Beijing 1995. Aquesta transversalitat que es va recollir, posteriorment, a la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes, que ja incorpora les enquestes de l'ús del temps com a eina d'estadística oficial amb l'obligació de desagregar les dades per sexe, crear indicadors de gènere, com la taxa de feminització del treball domèstic, i visibilitzar el treball no remunerat.

L'EUT és el motor del gender maistreaming en l'acció de govern. Permet fer el diagnòstic de la transversalitat de gènere, construir polítiques de reorganització del temps i avaluar l'impacte de les polítiques públiques dissenyades.

En termes metodològics, l'EUT integra la perspectiva de gènere mitjançant tres elements clau: la captació de la simultaneïtat d'activitats, la revisió de nomenclatures per evitar que el treball domèstic sigui classificat com a "temps residual" o "oci passiu", i la incorporació de la dimensió emocional i cognitiva. Això implica no només mesurar què es fa i quant de temps s'hi dedica, sinó també en quines condicions de pressió o fragmentació temporal es realitza, incloent-hi la càrrega mental associada a la gestió de la llar i la família.

Les dades obtingudes des d'aquesta perspectiva revelen fenòmens com la pobresa de temps o la fragmentació del temps d'oci en les dones, aspectes que no només afecten el benestar físic, sinó que limiten l'accés a la participació política, la formació contínua i l'oci de qualitat. La ponència subratlla que el temps és una dimensió de la ciutadania i que la seva distribució desigual constitueix una vulneració de drets.

Finalment, l'EUT s'erigeix com una eina política de primer ordre: permet dissenyar polítiques de conciliació i corresponsabilitat basades en evidències reals, quantificar el valor econòmic del treball no remunerat en el PIB i impulsar reformes dels horaris laborals i comercials que promoguin un repartiment just de les tasques no remunerades.

En conclusió, la perspectiva i transversalitat de gènere en l'EUT no són només unes característiques metodològiques o d'enfocament, sinó un compromís amb la justícia social i un instrument indispensable per avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes.

Paraules clau: enquestes, usos, temps, dret al temps, Europa

Les primeres enquestes dels usos del temps van néixer al voltant de 1920 com un instrument polític i social per fer visible allò que no apareixia als comptes econòmics: el treball domèstic, les cures i el temps de vida. Des de llavors, s'han anat oficialitzant per fer visible com distribuïm el nostre temps i quines desigualtats ho envolten. A Europa, la Harmonised European Time Use Survey (HETUS) és el principal instrument estadístic per analitzar aquests aspectes de manera comparada entre països i és reconeguda com a enquesta oficial.

La metodologia comuna de l'HETUS garanteix la comparabilitat, però la seva aplicació depèn de la participació voluntària dels estats membres. Des de la primera onada, als 90, fins a l'actual, la participació ha estat desigual, tot i que en aquesta nova onada ha augmentat. Catalunya és una regió europea pionera a disposar de dades d'usos del temps seguint la metodologia HETUS.

Les dades de les tres onades de l'HETUS revelen grans tendències compartides a Europa: les dones continuen assumint la major part del treball domèstic i de cures; els homes n'incrementen lentament la participació, però la bretxa persisteix; el temps de treball es polaritza; i el temps de lleure de qualitat es redueix, especialment en determinats grups socials. Aquestes evidències són essencials per dissenyar polítiques per reduir el malestar horari i la pobresa de temps.

Però, les enquestes d'ús del temps encara tenen una aplicació limitada, i diversos països les qüestionen pel seu cost i pel seu ús (a causa de la complexitat de les dades) i per la seva baixa visibilitat pública.

Davant d'aquesta situació, la Time Use Initiative, en col·laboració amb la IATUR, està reflexionant sobre diverses mesures per revertir aquestes limitacions i assegurar que les enquestes d'ús del temps siguin una eina clau per impulsar, dissenyar i avaluar polítiques socials, especialment de temps. Les solucions passen per 1) invertir en comunicació, connectant millor les dades amb les preocupacions quotidianes de la ciutadania; 2) crear indicadors sintètics, territorialitzats i agregables que permetin analitzar-ne l'evolució i en facilitin la comparació; 3) augmentar i periodificar la recopilació de dades i facilitar-ne l'accés; 4) combinar els resultats amb altres estadístiques oficials per perfilar millor els perfils socials i 5) incrementar el nombre de països de la UE que participin en la pròxima onada de l'HETUS, amb especial atenció als grans estats membres, per produir dades agregades a escala europea.

Un exemple d'èxit en l'ús i la visibilització social de les dades és la campanya «MyTimeMatters», que ha aconseguit traduir dades complexes en missatges comprensibles i rellevants per a la ciutadania, mitjançant l'espai digital TimeLab, que ofereix una porta d'entrada més accessible, pedagògica i orientada a la democratització del coneixement sobre el temps.

En aquesta comparació, es pot observar que el nostre país se situa per sobre de la mitjana europea en molts aspectes. A Catalunya, les enquestes d'ús del temps ja han demostrat la seva utilitat en la presa de decisions polítiques, tot i que encara poden tenir un impacte molt més gran.

Paraules clau: usos del temps, evolució temporal, gènere, països

A la presentació es farà una visió general dels usos del temps a Catalunya en grans grups d'activitats (dormir, menjar, feina, estudi, treball domèstic, cura, oci, desplaçaments i altres), així com una evolució general pel període 2002 &ndash 2024 i una comparativa amb altres països. Tots els resultats es mostraran per homes i dones per separat com a característica essencial quan s'analitza la distribució del temps dels individus.

En primer lloc, s'analitzaran les dades de l'EUT 2024: es fa una anàlisi per al conjunt de la població i posteriorment se centra l'anàlisi per a la població de 25-64 anys. Es presenten resultats per dia laborable (dilluns-divendres) i caps de setmana i a part de l'estimació per conjunt es mostren la proporció de població que realitza l'activitat (mínim 10 minuts) i els temps dedicats.

En un segon lloc, s'analitza com ha canviat la distribució del temps als primers anys del segle XXI a partir de les 3 enquestes d'usos del temps disponible per a Catalunya: 2002–2003, 2010–2011 i 2024. A l'apartat final es compara la distribució del temps de Catalunya amb 3 països per als quals disposem de dades posteriors a 2020 i que corresponen a diferents contextos: Argentina, Finlàndia i els Estats Units. Es compararan tant els temps mitjans dedicats a cada activitat com la distribució de les activitats al llarg del dia.

Els resultats mostren que per al conjunt de la població es dedica aproximadament una tercera part del temps a dormir i unes dues hores a menjar. El temps de feina, estudis i oci depèn del dia de la setmana i del grup poblacional amb què tractem. Per altra banda, el treball domèstic i de cura supera les 3 hores en les dones i no arriba a les 2 hores en els homes. En aquest sentit, homes i dones tenen una distribució desigual del temps, en especial en el temps dedicat a la feina i al treball domèstic. Tot i així, les diferències s'han reduït considerablement en el període d'estudi. També s'observen diferències de gènere en temps d'oci, en què els homes dediquen més temps, mentre que les diferències en altres activitats com dormir o menjar són poc rellevants.

La comparativa internacional també presenta diferències entre els països. Finlàndia mostra les menors desigualtats de gènere, mentre que l'Argentina és país menys igualitari. Catalunya es troba en una situació similar als Estats Units pel que fa a les mitjanes de temps, però amb diferències rellevants quan analitzem com es distribueixen les activitats al llarg del dia.

Paraules clau: Treball domèstic, treball de cura, bretxa de gènere, desigualtats, gestió

L'objectiu de la comunicació és presentar els principals resultats sobre els usos i la distribució del temps dedicat al treball domèstic i al treball de cura tot considerant els principals eixos de desigualtat. El punt de partida teòric per a la interpretació de les dades planteja la lentitud i l'heterogeneïtat en la reducció de la bretxa de gènere, i considera altres variables individuals com l'edat, el nivell d'estudis o la situació laboral. En aquest sentit, es posarà de manifest com es manté la tendència a una progressiva disminució de la dedicació de les dones al treball domèstic i un cert estancament en la dedicació dels homes. Igualment, es mostrarà com la distribució del temps, el contingut de les tasques i la seva dimensió temporal contribueixen a identificar els límits socioculturals que dificulten avançar cap a un repartiment més igualitari. Altrament, es mostrarà com aquestes tendències difereixen quan s'analitzen les dades sobre el temps dedicat al treball de cura on la bretxa de gènere persisteix però s'expressa en uns altres termes segons si es tracta de criatures o persones adultes. En qualsevol dels casos, es mostrarà que el conjunt de resultats permet evidenciar com una de les principals claus que expliquen la persistència de les desigualtats de gènere resideix en la gestió i l'organització de les tasques domèstiques i de cura. Una diferència, entre fer i pensar, que metafòricament es pot resumir amb la idea que els homes posen moltes rentadores, però no pensen a comprar sabó.

Paraules clau: temps, treball productiu, treball domèstic, TIC

Les enquestes d’ús del temps, a través de la dimensió temporal quantitativa, permeten establir relacions entre àmbits tradicionalment separats. Sobre l’estudi de l’àmbit productiu, el mercat laboral, les condicions laborals o la situació i característiques dels llocs de treball i les persones que els ocupen, tenim l’Enquesta de la població activa (EPA) o l’Enquesta contínua de vides familiars, entre d’altres. N’hi ha poques que obtinguin informació sobre el treball reproductiu o, com s’anomena actualment, treball domèstic i de cures; només les enquestes d’ús del temps permeten veure la interrelació entre l’àmbit productiu i el reproductiu. Aquesta ponència analitza què ha passat en els darrers 22 anys en la participació i dedicació al treball productiu amb relació a la participació i dedicació al treball domèstic i de cura a Catalunya des d’una perspectiva de gènere, a través de les tres edicions de l’Enquesta de l’ús del temps (EUT, 2002–2003, 2009–2010 i 2024, Idescat). Els debats teòrics al voltant d’aquesta temàtica se centren en el que s’anomena la revolució estancada (Hochschild, 1989), en assenyalar que la major participació i dedicació de les dones en el mercat laboral no ha anat acompanyada d’una major participació i dedicació dels homes en el treball domèstic. England (2010) parla del mateix fenomen centrant-se només en els canvis experimentats per les dones en l’àmbit de la producció. Altres estudis apunten cap a la convergència de gènere (Bianchi et al., 2006; Hook, 2010; Altintas i Sullivan, 2016) i aporten evidències sobre com cada cop la participació i la dedicació dels homes al treball domèstic i de cura és major. Les anàlisis de les dades a Catalunya que posen en relació aquests dos àmbits mostren com, en termes generals, hi ha una millora de temps. En tots dos àmbits es disminueix la dedicació mitjana al voltant de 40 minuts al dia, cosa que significa 1 hora i 20 minuts diaris més de temps de no treball, entenent la suma de tots dos treballs. Però els homes milloren més que les dones: ells dediquen 53 minuts menys al dia al treball productiu i només augmenten 7 minuts la seva dedicació al treball domèstic, mentre que elles disminueixen 15 minuts la seva dedicació al treball productiu i el gran canvi és la disminució en més d’una hora al dia la seva dedicació al treball domèstic. Hem guanyat en igualtat quant a la participació en el treball productiu –actualment la diferència entres homes i dones és d’un 6%, i l’any 2002 era d’un 19 %– i també quant a la dedicació –el 2002 els homes dedicaven 82 minuts més al dia que les dones al treball remunerat, i ara la diferència és de 44 minuts. Però la gran transformació es deu a la utilització de les TIC: de les 7 hores i 20 minuts que treballem de manera remunerada 4 hores i 40 minuts ho fem amb les TIC; de les 2 hores i 45 minuts que fem treball domèstic, més d’una hora estem amb les TIC, i en el temps lliure estem 3 hores amb les TIC. Aquí, pel que fa al gènere, en termes de dedicació, les diferències són minses.

Paraules clau: temps oci, digitalització, benestar, riquesa del temps

En la societat actual, els usos del temps estan frontalment creuats per la digitalització. L'Enquesta d’ús del temps 2024 —aplicant un enfocament estimulant que permet lectures transversals— mostra la centralitat de la digitalització en la vida de les persones: està present en el treball, l’estudi, la llar, la vida social o l'oci, entre d’altres. Per tant, el consum digital no s'ha d'entendre només com un lladre de temps, una activitat d’oci o un entreteniment passiu. L’omnipresència del temps digital és un fenomen normalitzat que requereix una anàlisi plural i detallada.

Les dades de l’Idescat del 2024 indiquen que la població catalana dedica a les xarxes socials gairebé el doble del temps destinat a la vida familiar, diferència que augmenta encara més entre els joves. Considerant aquestes i altres dades de l’enquesta, s’observa que en el dia a dia, el temps dedicat a l'entorn digital supera el destinat a les interaccions socials presencials. La qüestió és: com es poden valorar dades com aquestes? L'ús intensiu de la digitalització pot derivar en pobresa de temps quan substitueix interaccions significatives per un consum passiu o poc autodirigit, o quan els algoritmes manipulen l'atenció i allarguen artificialment el temps de pantalla. Però aquest mateix ús intensiu també pot generar riquesa de temps en obrir noves oportunitats de consum cultural, aprenentatge en línia o manteniment de vincles afectius a distància.

L’anàlisi del temps digital ens convida a reflexionar sobre la necessitat de valorar què aporta i què treu el temps digital en termes de quantitat de temps i de qualitat del temps (beneficis i perjudicis). Aquesta doble mirada revela situacions aparentment contradictòries: és possible experimentar una pobresa de temps quantitativa i, a la vegada, una riquesa de temps qualitativa –quan el temps disponible és insuficient, però viscut amb intensitat i satisfacció–, i també es pot experimentar una pobresa de temps qualitativa, però una riquesa de temps quantitativa —quan es disposa de molt de temps, però és viscut amb buidor o manca de propòsit.

Aquesta complexitat de la pobresa de temps, que és transversal, desigual i molt present en la societat catalana, cal considerar-la en un ampli espectre: des de l’anàlisi interdisciplinària d’usos del temps fins a la intervenció per pal·liar la pobresa del temps o promoure usos saludables, inclòs el temps digital. En definitiva, cal avançar cap a una conceptualització més fina de la pobresa i la riquesa de temps, la qual permetrà intervencions més acurades i efectives.

Paraules clau: infància, adolescència, ús del temps, família, desigualtats

L’Enquesta de l’ús del temps 2024 elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya destaca, entre altres qüestions, que la població catalana dedica diàriament, de mitjana, gairebé el doble de temps a les xarxes socials que no pas a fer vida social en família, i que els percentatges de dones que planifiquen les tasques de la llar i la cura dels infants gairebé tripliquen els dels homes.

Lluny de pensar que avançar cap a un nou equilibri de temps és només un desig adult, cal ser conscients que els nens i les nenes no estan exempts del debat social sobre la conciliació del temps. Així ens ho han fet saber, per exemple, a través de l’Agenda dels infants, que recull demandes, propostes i idees dels infants de Barcelona per millorar el seu benestar. És el resultat d’haver preguntat “com esteu i què podem fer perquè estigueu millor?” a 5.000 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys de la ciutat.

De fet, entre els àmbits valorats per part dels infants el 2017 i el 2021, el que surt pitjor és la quantitat de temps lliure que tenen. I no és una qüestió menor, al contrari. La recerca ens mostra que, entre els aspectes i les experiències que més contribueixen al fet que els infants se sentin millor amb la seva vida en general, hi ha els següents: estar satisfets amb la família compartint temps de qualitat, passar temps de qualitat amb els amics i amigues, i fer coses a l’aire lliure i en contacte amb la natura.

Malgrat que molts infants tendeixen a demanar menys temps d’escola i més vacances, cal actuar des de la responsabilitat de proveir tots els infants amb les màximes oportunitats educatives per no generar temps empobrit o, en el pitjor dels casos, temps segrestat per les pantalles. No hi ha solucions màgiques davant d’una problemàtica complexa, i les polítiques més efectives són aquelles que incorporen diferents necessitats, des d’una mirada integral, per avançar cap a la millor alternativa possible. Les vies de solució, en aquest cas, passen per dos grans àmbits: accions que afavoreixin el temps de qualitat en família i accions que facilitin el temps de qualitat dels infants entre iguals sense la necessitat que hi estigui present la família.

Les desigualtats socials impacten en la qualitat del temps, per això l’escola juga un rol imprescindible com a igualadora d’oportunitats fora del temps lectiu, on qualsevol infant que ho necessiti pugui desenvolupar les activitats que li agrada fer en el seu temps lliure. Alhora, cal humanitzar el temps de treball i tenir en compte les necessitats de conciliació laboral i personal dels pares i les mares. Necessitem socialitzar, des de les institucions públiques, les desigualtats i les cures per avançar cap a un nou equilibri de temps més satisfactori per a tothom, grans i petits.

Paraules clau: gent gran, envelliment, salut

La població de 65 anys o més no és un grup homogeni, sinó un conjunt molt divers de trajectòries vitals, estats de salut, recursos i formes de participació social. De fet, es pot qüestionar que l’edat cronològica o la “dependència” siguin criteris suficients per definir la vellesa, donada l’heterogeneïtat interna d’aquest grup. La imatge de la gent gran com a col·lectiu passiu és parcial. Estudis anteriors van mostrar que les persones de 65 anys o més participen molt en el voluntariat, sobre tot el grup de 65-74 anys. A més, la gent gran no és només receptora de cures, sinó també proveïdora. Aquesta idea és especialment rellevant per entendre els usos del temps en la vellesa, que no expressen retirada, sinó una reorganització de les activitats quotidianes.

Els resultats descriptius de l’última enquesta catalana de l’ús del temps mostren que l’edat importa, però no de manera lineal ni única. El pas dels 65-74 anys als 75 anys o més comporta, en general, més temps de son i més temps dedicat als mitjans de comunicació, però menys temps en exercici, desplaçaments i, en part, treball domèstic. Per tant, parlar de “gent gran” en singular amaga diferències importants dins del mateix col·lectiu. En aquesta diversitat, el sexe emergeix com una de les dimensions més estructurants. Les dones dediquen clarament més temps al treball domèstic, mentre que els homes concentren més temps en exercici, aficions, mitjans de comunicació i desplaçaments. El temps de cura i oci social són semblants. No obstant, això indica que, fins i tot després de la jubilació, els usos del temps continuen fortament marcats per la divisió sexual del treball acumulada al llarg del curs de vida.

La salut és una altra dimensió central. L’augment de l’esperança de vida no implica necessàriament més anys de mala salut. En els resultats de l’enquesta, la millor salut s’associa amb patrons més actius, amb més exercici i mobilitat, mentre que el mal estat de salut s’acompanya de més temps de son i més activitats sedentàries, especialment consum de mitjans. Ara bé, fins i tot en contextos de salut fràgil, el treball domèstic, i en menor mesura l’oci social, encara es duen a terme fins a cert punt, cosa que reforça la idea que dependència i contribució poden coexistir.

Finalment, el tipus de llar i el nivell educatiu també modulen fortament la vida quotidiana. Viure en parella augmenta el temps dedicat a la feina domèstica i fer exercicis que viure sol. D’altra banda, dediquen menys temps a l’oci i els mitjans; i l’educació diferencia especialment els perfils d’activitat d’oci social i aficions (augmenta amb més nivell) i descans (disminueix).

En conjunt, els resultats apunten que la vellesa no és una etapa de desconnexió, sinó una fase heterogènia en què el temps es reordena segons el sexe, l’edat, la salut, el capital educatiu i l’estructura de convivència. Per això, més que tractar la població de 65 anys o més com un bloc uniforme, convé entendre-la com una part diversa de la població adulta, amb capacitat de participació social i vida domèstica.

Paraules clau:transferències intergeneracionals de temps, cicle vida, treball domèstic, cures

L’anàlisi de les transferències intergeneracionals constitueix un element clau per comprendre el funcionament del benestar en societats envellides. Tradicionalment, la literatura ha prestat més atenció a les transferències monetàries, deixant en un segon pla les transferències de temps associades al treball domèstic i de cures. Tanmateix, aquestes darreres són fonamentals per al sosteniment quotidià de les llars i estan associades a una marcada diferenciació de gènere. Així doncs, aquest treball proposa analitzar les transferències de temps al llarg del cicle de vida a Catalunya, amb l’objectiu d’identificar qui són els principals donants i receptors d’aquest treball no remunerat.

L’estudi utilitza la metodologia de les National Time Transfer Accounts (NTTA), que integra la producció i el consum de les activitats que es troben fora del mercat remunerat, per construir perfils per edat i sexe de producció, consum i transferències, tot revelant dèficits i superàvits al llarg del cicle de vida. Seguint aquesta aproximació, aquest estudi utilitzarà les dades de l’Enquesta de l’ús del temps de Catalunya de 2024, que proporcionen informació detallada sobre l’assignació diària del temps en activitats com el treball domèstic, la cura de menors i d’adults dependents, i altres formes de treball no remunerat. A partir d’aquesta font, es construiran perfils de producció de temps per edat i sexe, i s’identificaran les hores dedicades a activitats productives dins de la llar.

En aquesta metodologia, la producció es mesura a partir de les hores dedicades a activitats domèstiques i de cures, mentre que el consum s’estima assignant aquestes hores produïdes als membres de la llar en funció de la seva edat. Aquest procediment permet calcular transferències netes de temps a través de la diferència entre producció i consum en l’àmbit individual. Aquesta anàlisi dona lloc a perfils mitjans de producció i consum d’aquestes activitats, així com de transferències que es donen (outflows) i transferències que es reben (inflows), en l’àmbit de tota Catalunya.

L’evidència prèvia mostra una marcada asimetria de gènere en les transferències: les dones adultes són donants netes de temps al llarg de pràcticament tot el cicle de vida, mentre que els homes només apareixen com a donants nets durant les edats relacionades amb la paternitat. Així mateix, les transferències de temps solen fluir principalment des de les generacions adultes cap als infants, tot i que també s’observa un paper rellevant de les persones d’edat avançada en la cura de nets, així com d’altres adults de més edat.

Aquest enfocament metodològic permetrà generar una imatge integrada de les transferències de temps a Catalunya i la seva relació amb el cicle de vida, i contribuirà a una millor comprensió de l’organització social de les cures i de les desigualtats de gènere que la travessen.

Paraules clau: anàlisi de seqüències, clustering, rigidesa, TraMineR, usos del temps

Aquesta ponència analitza com les persones organitzen el seu temps diari a partir del diari d’activitat de l’Enquesta de l’ús del temps (EUT), utilitzant tècniques d’anàlisi de seqüències amb el paquet TraMineR en R. L’objectiu és entendre no només quines activitats es fan al llarg del dia, sinó sobretot com s’ordenen, com es combinen i quina estructura tenen aquestes rutines quotidianes.

En lloc de treballar amb mitjanes de temps per activitat, l’enfocament seqüencial permet reconstruir el dia com una cadena d’estats: treball, cures personals, desplaçaments, oci, estudis, descans, entre d’altres. Això fa possible analitzar el temps com un procés dinàmic, on importa tant el contingut de les activitats com la seva successió, i també el grau de coordinació d’aquestes activitats al llarg del dia entre les diverses persones.

A partir d’aquestes seqüències, s’han aplicat diferents indicadors per descriure els patrons d’ús del temps. Un d’aquests indicadors clau és l’entropia, o en el nostre cas la rigidesa, que serveix per mesurar la regularitat del temps. Quan la rigidesa és alta, vol dir que les persones segueixen patrons més ordenats i previsibles, amb menys canvis d’activitat. Quan és baixa, les rutines són més variades i fragmentades, amb més alternança entre activitats.

Aquest indicador ajuda a entendre diferències en la rigidesa o flexibilitat de la vida quotidiana i quines són les activitats que estructuren la jornada diària. Activitats com el treball, els estudis i el dormir són les tres principals activitats que estructuren la jornada.

Per agrupar persones amb patrons similars, s’han utilitzat tècniques de clustering de seqüències. El mètode principal ha estat l’algoritme HAM, basat en la distància de Hamming, que permet comparar directament l’ordre de les activitats entre individus. Aquest enfocament és útil perquè posa el focus en la forma del dia i no només en la quantitat de temps dedicada a cada activitat.

Els resultats mostren l’existència de diversos perfils d’organització del temps, i es troben 4 grups principals: les persones que aquell dia no tenen treball formal ni estudis, les persones la tasca del dia de les quals és estudiar, les persones que tenen una jornada laboral de matí i tarda, i les persones que tenen un treball més cap al vespre o nocturn. Aquests 4 patrons es mostren amb una alta consistència interna i coincideixen amb uns perfils fàcils d’identificar.

També s’han analitzat les transicions entre activitats per entendre quins canvis són més habituals (per exemple, de treball a descans, o de cures a oci). Aquestes transicions ajuden a visualitzar com es construeix realment el dia a dia i quines activitats actuen com a pont entre altres moments.

En conjunt, aquesta ponència mostra com l’anàlisi de seqüències permet entendre millor la vida quotidiana com un procés ordenat o fragmentat. Més enllà de quant temps es dedica a cada activitat, l’enfocament seqüencial permet captar les formes de vida: rutines rígides, patrons flexibles o dies molt interromputs. Això ofereix una visió més rica de les desigualtats en l’organització del temps i de com diferents persones viuen el seu dia a dia de manera estructurada o complexa.

Paraules clau: polítiques de temps, desigualtat de gènere, corresponsabilitat, cures, coeducació

La intervenció presenta el conjunt de polítiques públiques impulsades pel Departament d’Igualtat i Feminisme per avançar cap a una organització social del temps més justa, equitativa i sostenible. En el marc dels resultats de l’Enquesta de l’ús del temps 2024, es posa en relleu que les desigualtats en la distribució del temps continuen essent un dels principals factors de desigualtat de gènere, especialment pel que fa al treball de cures i domèstic no remunerat.

Les dones continuen assumint una major càrrega de treball no remunerat, fet que impacta directament en les seves trajectòries laborals, el temps disponible per a l’oci, la participació social i política, així com en el seu benestar. Aquestes desigualtats no només responen a dinàmiques individuals, sinó que tenen un fort component estructural, vinculat als rols de gènere, l’organització del mercat de treball i la manca de corresponsabilitat social de les cures.

Davant d’aquest diagnòstic, les polítiques públiques de temps esdevenen una eina clau per abordar aquestes desigualtats des d’una perspectiva integral. En aquest sentit, es presenten diferents línies d’actuació que combinen intervencions en l’àmbit laboral, comunitari i educatiu.

En primer lloc, es destaquen les actuacions orientades a promoure la igualtat en l’àmbit del treball, com ara l’impuls dels plans d’igualtat a les empreses i el suport al teixit empresarial, especialment a les petites i mitjanes empreses, amb la convocatòria de subvencions i les eines d’elaboració, per incorporar-hi mesures de conciliació i corresponsabilitat. Aquestes mesures busquen no només facilitar la conciliació, sinó també transformar l’organització del treball per fer-la més equitativa.

En segon lloc, es valora el desenvolupament de polítiques específiques de corresponsabilitat, com el Pla Corresponsables, que promou serveis de cures accessibles i de qualitat, alhora que incorpora una línia específica de treball amb homes i masculinitats per fomentar una implicació més activa en les cures.

A més, s’exposa l’Agenda Catalana per la Conciliació i la Corresponsabilitat, com a instrument estratègic que articula una resposta coordinada entre administracions, agents socials i econòmics per avançar cap a un nou model d’usos del temps. Aquesta agenda parteix de la idea que la corresponsabilitat no és només una qüestió privada o familiar, sinó una responsabilitat col·lectiva que implica el conjunt de la societat. Així mateix, es presenten la Xarxa Catalana pel Dret al Temps i altres iniciatives específiques en matèria d’usos del temps.

Finalment, es destaca el paper de la coeducació com a eina transformadora a llarg termini. A través de dispositius territorials i accions educatives, es treballa per trencar estereotips de gènere des de la infància i per promoure models de relació més igualitaris, que tinguin un impacte futur en la distribució del temps i les cures.

En conjunt, la ponència posa de manifest la necessitat d’abordar les polítiques de temps des d’una mirada interseccional i transversal, connectant els àmbits de treball, educació i comunitat, per avançar cap a una societat més justa en la distribució del temps i les responsabilitats.

Paraules clau:pacte, col·laboració, globalitat

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner en el desenvolupament de polítiques d’usos del temps. L’any 2014 neix el Pacte del Temps de Barcelona, una iniciativa municipal que cerca la complicitat i participació d’organitzacions de diversa naturalesa i de diferents àmbits, totes compromeses amb la millora del temps quotidià de la ciutadania. Des de la seva creació, el Pacte s’entén com un acord viu que evoluciona i creix d’acord amb les necessitats i prioritats de les entitats que el conformen i de la societat de la qual formen part.

El Pacte del Temps és també l’eix vertebrador d’una estratègia que, partint d’uns principis que són el seu fonament i d’uns objectius que són els reptes a assolir, vol significar i posar en relleu la incidència que té aquest factor en la vida de les persones, i el vol posicionar com un paràmetre afavoridor del benestar de la ciutadania. Per tal de fer efectius els objectius i donar coherència a la suma de les polítiques municipals i les actuacions impulsades per les organitzacions membres, el Pacte s’estructura en set eixos.

L’eix de salut emmarca les actuacions adreçades a aconseguir que les persones visquin el seu temps quotidià d’una manera més saludable, com moltes de les que recull l’Acord de ciutat per cuidar la salut mental a la feina.

A través de l’eix d’educació s’impulsen actuacions orientades a sensibilitzar i millorar els hàbits de temps en els entorns educatius, com les que inclou la Mesura per al benestar digital.

Serveis municipals com el Concilia o la Targeta cuidadora s’emmarquen en un eix de cures que agrupa les actuacions orientades a donar resposta a les necessitats, físiques i emocionals, relacionades amb el sosteniment de la vida.

L’eix de participació concentra les iniciatives que pretenen afavorir, facilitar o reconèixer el temps quotidià de les persones dedicat a la participació social i política. En aquest sentit, la Plataforma Decidim és un instrument clau per reforçar els mecanismes de participació ciutadana.

L’eix de serveis a la ciutadania està format per actuacions que cerquen la millora en la prestació d’un servei o que formulen estratègies perquè les persones disposin de més temps i millorin la seva satisfacció com a usuàries. La digitalització dels mercats municipals o l’adaptació dels horaris de les biblioteques són mesures que tenen aquesta finalitat.

Un eix d’especial rellevància és el que té a veure amb el temps de treball, amb mesures que incideixen directament sobre l’organització i la gestió interna d’empreses i entitats. En aquest àmbit destaca l’activitat de la Xarxa NUST, creada ara fa 20 anys, que aglutina més de 150 organitzacions compromeses amb aquest objectiu.

Finalment, a través de l’eix de ciutat sostenible s’impulsen actuacions que promouen una ciutat ecològicament sostenible, dirigides al foment d’una mobilitat que redueixi les distàncies físiques i temporals a què es troben els serveis i equipaments que una persona necessita. El Pla de mobilitat urbana contribueixin al desenvolupament d’una infraestructura urbana inclusiva, accessible i segura, i promou un urbanisme que afavoreixi la proximitat i l’autonomia.

Està àmpliament acceptat que l’activitat física té efectes beneficiosos sobre l’estat de salut dels individus o el seu benestar general, al mateix temps que hi ha certa evidència de l’efecte positiu sobre el rendiment acadèmic dels estudiants o el rendiment en el treball. Malgrat aquest caràcter multidimensional dels efectes de l’activitat física, i la seva rellevància social, a data d’avui no existeix en l’àmbit europeu una estadística oficial al respecte, de caràcter harmonitzat, entre els diferents països de la Unió Europea. La informació disponible està elaborada a partir del European Health Interview Survey, feta pels diferents països de la Unió Europea i coordinada per Eurostat, o correspon al Eurobarometer, Sport and Physical Activity, elaborat per la Comissió Europea.

En l’àmbit català i en l’àmbit estatal existeixen diferents estadístiques sobre aquesta temàtica, algunes de caràcter més específic amb relació al tema, com l’Enquesta sobre l’activitat física i esportiva de Catalunya del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya o l’Enquesta d’hàbits esportius a Espanya, de l’actual Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, que conviuen amb altres enquestes en les quals l’activitat física té cabuda, com és el cas de les enquestes de salut (l’Enquesta de salut de Catalunya, del Departament de Salut; l’Enquesta europea de salut, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, o l’Enquesta de salut a Espanya, del Ministeri de Sanitat) o les d’usos del temps (l’Enquesta de l’ús del temps, de l’Idescat, o l’Enquesta d’ús del temps, de l’Institut Nacional d’Estadística).

Més enllà de l’heterogeneïtat de fonts relatives a l’activitat física, hi ha tres aspectes a tenir en compte quan es fa referència a aquestes estadístiques: la definició del tipus d’activitat a les que corresponen; la dimensió i el període de referència, especialment rellevants a l’hora de fer anàlisis comparatives. Respecte de la definició, seguint Khan et al. (2012), cal tenir present que l’activitat física engloba l’exercici (moviments corporals planificats i estructurats), l’esport (exercici individual o en equip ajustat a unes regles) o activitats recreatives o de lleure (per exemple, activitats de jardineria). Respecte de les dimensions de l’activitat física, seguint Rhodes et al. (2019) es poden resumir en els principis FITT (freqüència, intensitat, temps i tipus), on la darrera dimensió fa referència a definició esmentada anteriorment.

Finalment, respecte dels períodes algunes enquestes fan referència a una setmana d’activitat normal, com és el cas de les enquestes d’hàbits esportius o les de salut, mentre que d’altres fan referència a un període concret (un dia, per exemple, en el cas de l’Enquesta de l’ús del temps de l’Idescat).

En la ponència es presentaran algunes comparatives de l’evidència estadística disponible sobre l’activitat física segons diferents enquestes, però també segons diferents definicions de les activitats contemplades, o de quina és la dimensió considerada, així com del període de referència. Aquesta heterogeneïtat també incideix en els resultats de les anàlisis empíriques que tracten d’identificar els factors que caracteritzen l’activitat física (per exemple, el gènere), per tal de contribuir al disseny de polítiques que fomentin aquesta pràctica.

Paraules clau: son, cures personals, mitjans de comunicació, xarxes socials

La nova publicació de l'Enquesta de l'ús del temps de Catalunya, ofereix dades actualitzades que cal analitzar de forma estratificada. Entre els àmbits d'anàlisi, el son ocupa un lloc central: el temps dedicat a dormir forma part de les cures personals i és fonamental per a la salut física, el benestar mental i les capacitats cognitives necessàries per al rendiment productiu i educatiu.

En l’àmbit global, el temps que la població catalana de 10 anys o més dedica a dormir és de 8 hores 44 minuts, aproximadament igual a les enquestes del 2003 i 2011. Però les dades segons sexes, mostren tendències d’interès: la dona augmenta el temps en cures personals comparat amb els altres anys, i per primera vegada el seu temps de son és més elevat que el que dedica l’home. Aquesta tendència (en franges d’edat de 25-44 anys i 45-64 anys) es correlaciona amb la disminució del temps que la dona dedica a la llar i la família (sense observar un augment del temps que hi dedica l’home) i en la franja d’edat de 10-24 anys s’associa a una reducció en el treball remunerat. De forma diferencial, els majors de 65 anys, són els que dormen més de tots, però van reduint el temps amb els anys i de forma més accentuada en els homes. Aquests canvis s’observen també en els horaris: la població major de 65 anys endarrereix l’hora d’anar a dormir, en canvi, les franges d’edat de 10-24 anys, 25-44 anys i 45-64 anys han avançat l’horari d’iniciar les cures personals per tal d’anar a dormir i despertar-se, respecte als anys anteriors. La dona es prepara abans que l’home.

El model familiar també és un factor diferencial en el temps de cures personals: els que dediquen menys temps a cures són les famílies monoparentals. Els que n’hi dediquen més, són les parelles sense fills i les unipersonals. Però en aquests últims, a l’enquesta del 2024 ha disminuït molt el temps de cures, cosa que es relaciona amb un canvi d’hàbits: menys temps a la llar i més temps en entreteniment i en mitjans de comunicació.

Segons el grau d’urbanització, es detecta un retard a l’hora d’anar a dormir i de despertar-se en zones urbanes densament poblades, comparat amb les altres localitats.

La situació professional també condiciona els horaris de les cures, i són els treballadors per compte propi els que van a dormir més tard, ja que dediquen més temps a mitjans de comunicació que els altres grups professionals. També són els que es desperten més aviat.

A l’enquesta del 2024 les dades segregades de les activitats de lleure, ens permeten veure que l’activitat més predominant abans d’anar a dormir és l’ús dels mitjans de comunicació (creixent amb l’augment de les franges d’edat) i després les xarxes socials (en percentatges que disminueixen amb l’edat). També és important observar que al llarg dels anys, hi ha hagut un augment del temps en activitats socials (incloent-hi xarxes socials) i mitjans de comunicació, mentre que el temps dedicat a l’esport i l’aire lliure ha disminuït, sobretot el cap de setmana, tant en homes com en dones, exceptuant-ne els majors de 65 anys.

Paraules clau: usos del temps, pobresa, gènere, desigualtats

La pobresa és un fenomen que va molt més enllà de la manca d’ingressos. Des d’una perspectiva multidimensional, el benestar depèn també de recursos com el temps, essencial per al descans, les relacions socials i la qualitat de vida. En aquest marc, la pobresa del temps emergeix com una dimensió clau, però sovint invisibilitzada, de la desigualtat social. S’entén per pobresa del temps la insuficiència de temps disponible un cop cobertes les necessitats bàsiques de cures personals i de treball, tant remunerat com no remunerat. Patir pobresa de temps limita la possibilitat de disposar de temps propi, participar en la vida social o tenir cura d’un mateix, amb efectes directes sobre el benestar.

A partir de les dades recents de l’Enquesta de l’ús del temps de Catalunya, aquesta ponència analitza com les càrregues laborals, familiars i domèstiques es combinen per generar situacions de manca de temps disponible, especialment entre les dones i determinats col·lectius vulnerables. A partir d’aquesta anàlisi, també es proposa repensar la definició tradicional de pobresa del temps, sovint basada en una mirada parcial i amb biaix androcèntric, que ha invisibilitzat una part fonamental del treball quotidià: el treball de cures i el voluntariat realitzats fora de la mateixa llar, fonamentals per a l’organització social de les cures i el benestar col·lectiu. La incorporació d’aquestes activitats com a temps obligat permet captar de manera més completa la distribució real del temps i les desigualtats associades, així com identificar formes de pobresa invisibilitzades dins de les llars.

Els resultats mostren que la pobresa del temps no es distribueix de manera homogènia, sinó que es veu condicionada per factors com l’edat, el gènere, la participació en el mercat laboral i les condicions familiars. En particular, les dones, les persones amb fills i aquelles amb elevades càrregues de treball presenten un risc més alt de patir aquesta forma de pobresa. A més, la ponència explora la relació entre pobresa del temps, càrrega mental i nivells d’estrès, posant de manifest la necessitat d’incorporar el temps com a dimensió central en l’anàlisi de les desigualtats i en el disseny de polítiques públiques orientades a millorar la qualitat de vida.

Paraules clau: ús del temps, cures infantils, desigualtats de gènere, corresponsabilitat, polítiques públiques de cures

L’Enquesta de l’ús del temps (EUT) 2023–2024 ofereix una oportunitat privilegiada per analitzar les desigualtats de gènere en la distribució del temps de cura i per explorar el paper de les polítiques públiques de serveis de cures infantils. Aquesta intervenció presenta una proposta d’anàlisi que utilitza les microdades de l’EUT per examinar fins a quin punt la disponibilitat de serveis de cures infantils contribueix a reduir les desigualtats de gènere, no només en termes d’alliberament de temps, sinó també en termes de corresponsabilitat en les cures.

El marc analític parteix de la distinció entre conciliació i corresponsabilitat. Mentre que moltes polítiques de cures infantils busquen facilitar la conciliació laboral mitjançant la reducció del temps de cura directa assumit per les famílies, sovint es dona per descomptat que aquesta reducció implica una transformació de les dinàmiques de gènere dins les llars.

L’anàlisi proposada qüestiona aquesta assumpció i es pregunta si l’externalització de la cura mitjançant serveis públics contribueix realment a redistribuir les responsabilitats entre dones i homes o si, per contra, actua principalment com una substitució temporal del temps de cura femení.

A partir de les microdades de l’EUT 2024, s’hi preveu analitzar diverses dimensions complementàries. En primer lloc, s’explorarà la relació entre la utilització de serveis de cures infantils i el temps dedicat al treball remunerat i a la cura directa en llars amb infants, especialment en el tram de 0 a 3 anys, sensible a les polítiques com la gratuïtat de l’educació infantil de 2 anys. En segon lloc, s’analitzarà la distribució del temps de cura en les franges horàries considerades crítiques, especialment entre les 16:00 hores i les 19:00 hores, quan finalitzen molts serveis educatius, però, en molts casos, la jornada laboral es manté. Aquesta aproximació permet observar qui assumeix el relleu de la cura quan el servei públic no està disponible.

Un tercer eix pot incidir en el biaix estacional, comparant l’ús del temps durant mesos lectius i durant el període estival, quan l’absència o reducció de l’oferta escolar obliga les famílies a reorganitzar les cures. Finalment, aprofitant una de les principals novetats de l’EUT 2024, s’incorporarà l’anàlisi de la responsabilitat mental de les cures, posant l’accent no només en qui realitza les tasques, sinó també en qui les planifica, les organitza i n’assumeix la coordinació quotidiana.

La presentació no pretén avançar resultats definitius, sinó oferir una lectura analítica orientada a la reflexió col·lectiva. L’objectiu és mostrar com l’EUT 2024 pot esdevenir una eina útil per avaluar l’abast i els límits de les polítiques de cures infantils des d’una perspectiva de gènere, i per obrir un debat sobre les condicions necessàries perquè aquestes polítiques avancin cap a una corresponsabilitat efectiva, incorporant explícitament la dimensió temporal, horària i de responsabilitat en el disseny de l’acció pública. Aquesta aproximació s’inscriu en el debat actual sobre sostenibilitat social, equitat de gènere i reorganització del temps quotidià, i pretén aportar evidència empírica per informar futures anàlisis, deliberacions polítiques i processos de disseny de polítiques públiques de cures.

Paraules clau: ús del temps, vida quotidiana, gènere, treball domèstic, DEGURBA

Aquesta presentació analitza les diferències en l’ús del temps segons el grau d’urbanització a Catalunya, distingint entre centres urbans, àrees de densitat intermèdia i àrees rurals o escassament poblades. L’objectiu és identificar si la vida quotidiana s’organitza de manera diferent segons el context territorial, quines activitats adquireixen més pes en cada entorn i quines implicacions tenen aquestes diferències en clau de gènere i de divisió sexual del treball.

Per fer-ho, es consideren tres indicadors: el percentatge de població que realitza cada activitat, la durada mitjana entre les persones que la duen a terme i la durada mitjana per persona. L’anàlisi conjunta d’aquests indicadors permet comparar territoris amb mides poblacionals diferents i distingir entre participació, intensitat i pes global de cada activitat.

També s’ofereix una mirada sintètica del conjunt d’activitats i una anàlisi detallada de les activitats de la llar i la família, fet que permet examinar el treball no remunerat.

Els resultats mostren que les diferències territorials no afecten igual tots els àmbits de la vida quotidiana. Les activitats més bàsiques, com la cura personal, dormir o menjar, presenten variacions petites entre territoris. En canvi, les diferències són més visibles en el treball remunerat, les activitats de la llar i la família, el voluntariat i les ajudes diverses, així com en algunes formes de lleure.

En conjunt, les àrees rurals presenten una dedicació diària més elevada, per persona, a la càrrega total de treball, entesa com la suma del treball productiu, reproductiu i comunitari. Això suggereix que, en els territoris menys urbanitzats, el treball quotidià ocupa una part més gran del temps total de la població, en un context que no és aliè a la divisió sexual del treball. El grau d’urbanització condensa diferències en la forma urbana, l’accés als serveis, el tipus d’habitatge, les infraestructures de transport i digitals i l’estructura social i les normes de gènere i de comunitat, que en modifiquen el volum i la composició.

En paral·lel, els centres urbans concentren més temps en activitats vinculades als mitjans de comunicació, les aficions i la informàtica i, en general, en formes de lleure relacionades amb les pantalles, la informació i el consum cultural mediatitzat. Això suggereix que la vida urbana afavoreix usos del temps més connectats amb la infraestructura digital, l’accés als serveis i formes de lleure més individualitzades. Les àrees intermèdies, al seu torn, no apareixen només com un punt mitjà entre el món urbà i el rural, sinó que sovint mostren un perfil propi.

En síntesi, el grau d’urbanització s’associa amb diferents maneres d’organitzar el temps quotidià a Catalunya. Tot i que, en l’àmbit teòric, nombrosos autors assenyalen que les diferències entre camp i ciutat tendeixen a difuminar-se, els resultats mostren que algunes continuen sent observables. Així, els territoris menys urbanitzats presenten una major centralitat del treball en totes les seves formes, mentre que els més urbans concentren més temps en formes de lleure mediatitzat i en activitats menys vinculades a la llar.

Paraules clau: gènere, desigualtats, usos del temps, temps de treball, EUT 2024-Barcelona

Per primera vegada, l’EUT 2024 de l’Idescat ha comptat amb una mostra representativa per a Barcelona. Això ha permès disposar d’un conjunt de dades molt valuós a escala local, que ofereix informació sobre els usos i la distribució del temps de la població barcelonina.

La presentació analitza des de la perspectiva de gènere els principals resultats de l’EUT per a Barcelona. Això permet conèixer com dones i homes organitzen el seu temps quotidià i a identificar les desigualtats que es deriven d’aquesta organització i que condicionen la vida quotidiana i el benestar d’unes i altres. A més, s’analitzen els resultats a partir del creuament del gènere amb variables rellevants com la nacionalitat, l’edat o el territori de residència a la ciutat.

A partir d’una breu radiografia general del temps social de barcelonines i barcelonins, els principals àmbits en què se centra la presentació són els temps de treball (remunerat i no remunerat) a la ciutat. Primerament, es reflexiona sobre la participació i el temps destinat al treball domèstic i de cura no remunerat (llar i família) de dones i homes, i segons altres variables, per posar damunt de la taula que, tot i ser un treball essencial per al sosteniment de la vida quotidiana i per al funcionament del sistema, la seva distribució segueix sent desigual a la ciutat. El temps de treball no remunerat és central per a les dones al llarg de tota la vida i condiciona els seus usos del temps en altres àmbits.

A continuació, en l’abordatge del temps de treball remunerat, l’anàlisi mostra, entre d’altres, que aquest temps és central en la vida dels homes i que tot i que les dones participen menys al mercat laboral, la diferència en el temps que hi dediquen respecte als homes és menor que en el cas del treball no remunerat.

Seguidament, la presentació analitza la càrrega total de treball, per tenir una mirada global del temps de treball i de les desigualtats que se’n deriven segons sexe, origen, barri i cicle vital. Es reflexiona sobre el temps propi disponible, com un indicador de qualitat de vida i d’oportunitat per al gaudi, el descans, la participació i el desenvolupament personal.

Per últim, es fa una breu aproximació a la dedicació a les activitats socials i de participació, així com a l’ús d’internet i de dispositius electrònics (com a dimensió cada cop més central de la vida quotidiana) de la població barcelonina, apuntant els patrons de gènere que s’hi observen.

En conjunt, la presentació planteja anàlisis i reflexions per identificar patrons i entendre com es redistribueixen els temps i les responsabilitats socials entre dones i homes, i mostra que els treballs de reproducció social continuen sent un nucli central en la desigualtat de gènere a Barcelona. Les desigualtats estructurals condicionen les trajectòries i oportunitats de les persones i, especialment, de les dones, al llarg de la seva vida i en intersecció amb altres eixos de desigualtat. Avançar cap a una corresponsabilitat real és imprescindible per reduir les desigualtats de temps, benestar i oportunitats entre la població barcelonina.

Paraules clau: mobilitat quotidiana; ús del temps; participació en activitats; desigualtats temporals

La mobilitat quotidiana constitueix una dimensió central en l'organització del temps diari, però sovint ha estat analitzada principalment des de la seva funció instrumental. Aquesta ponència proposa una lectura de les dades de l'Enquesta d'Ús del Temps 2024 (EUT 2024) amb l'objectiu d'explorar com els desplaçaments s'insereixen en l'estructura temporal de la vida quotidiana i com aquesta distribució varia entre grups socials. A partir de les dades agregades publicades per l'Idescat, l'anàlisi se centra en el temps dedicat als trajectes i en la categoria "trajectes i ús del temps no especificat", que permet aproximar-se a la presència de la mobilitat en el conjunt del dia. Els resultats mostren que les diferències observades en el temps total dedicat a la mobilitat responen principalment a variacions en la participació —és a dir, en la probabilitat de desplaçar-se— més que no pas en la durada dels trajectes entre aquelles persones que es mouen. En aquest sentit, s'observa que els homes presenten nivells més elevats de participació en desplaçaments que les dones, mentre que la durada dels trajectes és similar entre ambdós grups. Aquest patró suggereix que les desigualtats en mobilitat no es manifesten tant en la intensitat dels desplaçaments com en la seva freqüència i, per tant, en l'exposició al temps fora de la llar. L'anàlisi per grups d'edat mostra igualment diferències significatives, amb una major dedicació temporal a la mobilitat en les edats centrals del cicle vital i una reducció notable en la població de 65 anys o més, especialment associada a una menor participació en desplaçaments. Això posa de manifest el paper de la mobilitat en l'estructuració dels ritmes quotians en funció de la posició en el cicle vital. En conjunt, la ponència posa en relleu el potencial de l'EUT 2024 per analitzar la mobilitat des d'una perspectiva integrada, destacant la importància de considerar no només la durada dels desplaçaments, sinó també la seva distribució social i la seva presència en el conjunt del temps diari.

Paraules clau: usos del temps, sostenibilitat, reproducció social, metabolisme social, desigualtats temporals

Els debats sobre sostenibilitat tendeixen a centrar-se en fluxos d’energia, materials o emissions, i en els seus límits. El temps humà, tot i ser una condició fonamental de la reproducció social, continua ocupant un lloc marginal en aquestes anàlisis. Aquesta ponència proposa una lectura exploratòria de l’Enquesta de l’ús del temps 2024 des d’una perspectiva sociometabòlica, que planteja que la distribució social del temps constitueix una dimensió clau per comprendre les condicions sota les quals les societats interaccionen entre si i amb el medi ambient per reproduir-se.

A partir de diversos indicadors descriptius derivats de l’EUT 2024, s’analitza com el treball domèstic i de cures, la càrrega total de treball i la presència temporal a la llar es distribueixen de forma desigual segons gènere, cicle de vida, estructura de la llar, grandària de la llar i nivell socioeconòmic. Els resultats suggereixen que les condicions temporals sota les quals es desenvolupa la reproducció social es troben fortament estratificades entre grups socials.

La ponència argumenta que les enquestes d’usos del temps ofereixen un potencial encara poc explotat per complementar i matisar enfocaments de sostenibilitat centrats principalment en la tecnologia, així com per analitzar sinergies i tensions socioambientals entre diferents formes d’organitzar la reproducció social dins i fora de les llars. En aquest sentit, incorporar la dimensió temporal permet analitzar com estratègies aparentment viables des del punt de vista tecnològic i ambiental poden resultar socialment problemàtiques quan ignoren els límits temporals de les persones.