Metodologia

L'Estadística del turisme a Catalunya dels residents de la resta de l'Estat és una explotació que realitza l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de l'Enquesta de turisme de residents de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'objectiu primordial de l'estadística és conèixer el nombre total de viatges turístics amb destinació principal a Catalunya realitzats pels residents a la resta de l'Estat, i la despesa turística associada a aquests viatges.

1. Objectius

Els objectius principals de l'Enquesta de turisme de residents són:

1. Estimar el nombre total de viatges turístics realitzats pels residents a Espanya dins del territori nacional i a l'estranger, el nombre de pernoctacions associades i la despesa turística, desglossant-ho per les característiques principals d'aquests viatges (destinació, comunitat autònoma d'origen, durada, motiu, allotjament i mitjà de transport) i per les principals característiques sociodemogràfiques dels viatgers.
2. Estimar el nombre d'excursions realitzades pels residents de 15 anys i més dins del territori nacional i a l'estranger i la despesa associada, desglossat per destinació i motiu de l'excursió, i per les principals característiques sociodemogràfiques dels excursionistes.

2. Àmbit poblacional

La població objecte d'observació està formada per la població de 15 anys i més resident en habitatges familiars principals. No obstant això, la població objecte d'anàlisi inclou els menors de 15 anys dels quals es recull informació indirecta dels seus viatges.

3. Unitats d'anàlisi i mostreig

Les unitats d'anàlisi són les persones, els viatges i les excursions.

Les unitats de mostreig són els habitatges familiars principals i, dins d'aquests, les persones de 15 anys o més que hi resideixen. En el cas de llars amb menors de 15 anys, s'investiga també el nombre de viatges que ha realitzat aquest col·lectiu.

4. Àmbit temporal

El període d'estudi és el mes, si bé les estimacions que difon l'Idescat són trimestrals i anuals.

A l'enquesta es recullen els viatges amb pernoctació realitzats durant els dos mesos de calendari anteriors al de la realització de l'entrevista. Pel que fa a les excursions, el període de referència és el mes anterior al de la realització de l'enquesta.

5. Àmbit geogràfic

L'Enquesta de turisme de residents cobreix tot el territori de l'Estat espanyol i està dissenyada per oferir resultats per a l'àmbit de comunitat autònoma.

L'explotació que ofereix l'Idescat per a Catalunya recull la informació dels viatges en què Catalunya és la destinació principal.

6. Marc mostral i distribució de la mostra

Com a marc per a l'enquesta, s'utilitza la mostra d'habitatges principals de l'Enquesta contínua de llars.

La mostra de l'Enquesta de turisme de residents és una submostra de l'Enquesta contínua de llars. Això permet:

1. Aconseguir una mostra eficient. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, s'utilitza un procediment per assignar a les llars i persones una propensió a viatjar determinada per les característiques conegudes a l'Enquesta contínua de llars que permet estratificar la mostra de l'Enquesta de turisme de residents.
2. Disposar dels números de telèfon per poder utilitzar el mètode CATI.
3. Millorar els procediments de correcció de la falta de resposta.

L'Enquesta contínua de llars utilitza un mostreig bietàpic estratificat: les unitats de primera etapa són les seccions censals i les de segona etapa els immobles. El marc per a la selecció de la mostra és el Cens de població 2011. A cada província es dissenya una mostra independent. Els estrats es defineixen segons la grandària del municipi al qual pertany la secció. Com que hi ha una distribució diferent de la grandària dels municipis entre les diverses províncies, l'estratificació no és uniforme per a totes elles. El que sí s'intenta és que la distribució sigui uniforme per a totes les províncies que pertanyen a una mateixa comunitat autònoma.

El tipus de mostreig que s'utilitza per a la selecció de la mostra de l'Enquesta de turisme de residents és un mostreig aleatori bietàpic estratificat. El marc és el conjunt d'habitatges principals que han col·laborat en l'Enquesta contínua de llars. Les unitats de mostreig de primera etapa són els habitatges familiars principals i les de segona etapa les persones de 15 i més anys que hi resideixen. En el cas de llars amb menors, també s'investiguen els viatges realitzats per aquests. Com a criteri d'estratificació s'utilitza, dins dels estrats de l'Enquesta contínua de llars, una nova variable que és la propensió a viatjar de la llar (aquesta variable s'obté de l'explotació dels resultats de la mostra de l'any 2012 de Familitur). Una vegada assignada aquesta propensió dins de cada estrat, les llars s'agrupen en dos grans grups d'acord amb la propensió a viatjar de la llar. Amb l'objectiu d'obtenir una mostra més eficient, en el grup amb major propensió a viatjar s'incrementa la mostra en un 20% respecte a la que li correspondria amb una afixació proporcional.

A cada llar se selecciona una persona de 15 i més anys i s'investiga un període retrospectiu de dos mesos naturals anteriors al mes de l'entrevista per als viatges amb pernoctació; per a les excursions, el mes anterior.

La mostra teòrica estatal és de 13.200 persones investigades cada mes, de les quals 1.400 corresponen a Catalunya. Per tal d'evitar el cansament en la col·laboració de les persones seleccionades, la mostra es renova periòdicament. Cada llar és entrevistada tres vegades en un termini de sis mesos, en mesos alternatius, surt de la mostra durant sis mesos i torna a ser entrevistada tres vegades mes. El solapament de mostra en un mes en dos anys consecutius és del 50%. Les dades d'un mes de referència tenen 26.400 observacions teòriques en l'àmbit estatal (2.800 a Catalunya).

7. Definició de conceptes

Atès que el marc mostral de l'Enquesta de turisme de residents és la mostra d'habitatges principals que col·laboren en l'Enquesta contínua de llars, els conceptes i definicions bàsics sobre habitatges i llars són els d'aquesta enquesta, que estan adaptats a la reglamentació comunitària vigent i a la resta de recomanacions internacionals sobre estadístiques de població.

L'Enquesta de turisme de residents dóna compliment a la secció II del Reglament 692/2011 de la Unió Europea. Els conceptes i definicions utilitzats són coherents amb els establerts en aquest Reglament i en el manual d'Eurostat i, per tant, són conseqüents amb les recomanacions i bones pràctiques de l'Organització Mundial del Turisme.

Residència habitual

Lloc on la persona passa normalment els períodes diaris de descans, sense tenir en compte les absències temporals per viatges d'oci, vacances, visites a familiars i amics, negocis, tractament mèdic o peregrinació per motius religiosos.

Per tant, es consideren residents habituals les persones que en el moment de l'entrevista:

• Hi hagin residit per un període continuat d'almenys 12 mesos.
• Hi hagin establert la seva residència habitual fa menys de 12 mesos, però tinguin la intenció de quedar-s'hi almenys 1 any.

En el cas que el lloc de residència habitual no es pugui determinar segons els criteris anteriors, es considerarà que resideix en l'habitatge on es troba en el moment de l'entrevista.

Casos especials:

• Si una persona resideix de manera habitual en més d'una residència durant l'any, es considerarà la seva residència habitual on passi la major part de l'any. Si una persona treballa fora de casa seva i només hi resideix els caps de setmana, aquesta es considerarà la seva residència habitual.
• Per als menors o les persones grans que tinguin dos domicilis, es considerarà la seva residència habitual aquella on passin més temps. Si hi passen el mateix temps, es considerarà la seva residència habitual el domicili on hagin passat la nit de l'entrevista.
• Per als estudiants de primària i secundària que estudiïn fora, es considerarà la seva casa com a residència habitual; en canvi, per als alumnes d'ensenyament superior la seva residència habitual serà on cursin els estudis.
• El servei domèstic intern serà resident a la llar on treballi, a menys que tingui una altra llar que consideri la seva residència habitual.

Habitatge

Recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ser construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones o, encara que no fos així, constitueix la residència habitual d'algú en el moment de l'enquesta. Com a excepció, no es consideren habitatges els recintes que, malgrat estar concebuts inicialment per ser habitats, en el moment de l'enquesta estan dedicats totalment a altres finalitats (per exemple, els que estiguin sent utilitzats exclusivament com a locals).

Els habitatges poden ser familiars o col·lectius.

Habitatge familiar

Habitatge destinat a ser habitat per una o vàries persones, no necessàriament amb relació de parentiu i que no constitueixen un col·lectiu.

Habitatge familiar principal

Habitatge familiar que en el moment de l'entrevista s'utilitza com a residència habitual d'una llar.

Habitatge col·lectiu

Habitatge on resideix un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú sense relació familiar ni de convivència (per exemple, convents, casernes, asils, residències d'estudiants, hotels, presons, etc.).

Llar

Persona o conjunt de persones que resideixen habitualment en un habitatge familiar principal.

Membres de la llar

Són membres de la llar aquelles persones que hi resideixen habitualment.

Viatges i excursions

• Viatge: Desplaçament a una destinació principal diferent de l'entorn habitual de la persona, que implica almenys una pernoctació i de durada inferior a un any, si el motiu principal (inclòs negocis, oci o altres motius personals) és diferent d'una feina en una empresa establerta en el lloc visitat.

  En el cas de l'Enquesta de turisme de residents es considera que l'entorn habitual d'una persona és el seu municipi de residència.

• Excursió: Desplaçament a una destinació principal diferent de l'entorn habitual de la persona sense pernoctació. La visita ha de tenir les característiques següents:

  1. El punt de partida ha de ser l'entorn habitual de la persona.
  2. No ha de formar part de la rutina diària de la persona.
  3. Ha de durar almenys tres hores.
  4. La seva freqüència ha de ser inferior a un cop per setmana.

Destinació principal del viatge

Lloc visitat que va motivar l'organització del viatge. Si no es pot identificar fàcilment, es considerarà destinació principal del viatge el lloc on s'hagin passat més nits. Si hi ha dos llocs on s'ha passat el mateix nombre de nits, es considerarà destinació principal del viatge la que està més lluny de l'entorn de residència habitual.

Despesa del viatge

Fa referència a l'import pagat per a l'adquisició de béns i serveis de consum i d'objectes valuosos, per a ús propi o per regalar, abans i durant els viatges turístics (tant pagats pels mateixos visitants com per terceres persones).

Aquesta despesa turística exclou l'adquisició de determinades partides, com les transferències socials, la imputació de serveis d'allotjament en llars de vacances que pertanyen als visitants i serveis d'intermediació financera mesurats indirectament.

La despesa turística es valora a preus d'adquisició, és a dir, al preu que paga el comprador en el moment de la compra.

8. Variables de tabulació

Algunes característiques s'investiguen en tots els viatges declarats per la llar, mentre que d'altres, d'acord amb pràctiques reconegudes i aplicades internacionalment, s'investiguen únicament en una selecció de viatges amb l'objectiu de reduir la càrrega a l'informant i obtenir una millor qualitat en la informació recollida. De les variables que s'indiquen a continuació, totes s'investiguen per a tots els viatges, a excepció de la despesa.

8.1. Variables de tabulació dels viatges amb pernoctació

Comunitat autònoma de residència

Comunitat autònoma de residència del viatger:

• Andalusia
• Aragó
• Illes Balears
• Castella i Lleó
• Comunitat Valenciana
• Galícia
• Comunitat de Madrid
• Resta CA nord (Principat d'Astúries, Cantàbria, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i La Rioja)
• Resta CA sud (Canàries, Castella - la Manxa, Extremadura, Regió de Múrcia, Ceuta i Melilla).

Allotjament principal

Allotjament on els visitants hagin passat més nits. Si hi ha dos establiments on s'ha passat el mateix nombre de nits, es considerarà allotjament principal el que hagi representat una despesa més alta.

Hi ha dos tipus d'allotjament principal:

• Allotjament de mercat (amb transacció monetària)

  • hotels i similars
  • allotjament de lloguer
  • resta d'allotjaments de mercat: inclou càmping, allotjament de turisme rural, creuer i altre allotjament de mercat

• Allotjament de no mercat (sense transacció monetària)

  • habitatge en propietat
  • habitatge de familiars o amics
  • altre allotjament no de mercat

Règim de tinença de l'allotjament principal

Classifica l'allotjament principal en dues categories: propi (habitatge en propietat) i no propi (inclou la resta de tipus d'allotjament).

Motiu principal del viatge

Causa que va motivar l'organització del viatge. El motiu principal del viatge determina si el viatge és turístic o no. Els motius s'agrupen en dues categories principals, personals o professionals, les quals es desagreguen posteriorment en categories:

• Personals:

  • Oci, lleure i vacances
  • Visites a familiars i amics
  • Altres motius (viatges per estudis, per qüestions de salut, etc.)

• Professionals:

  • Negocis i altres motius professionals

Mitjà de transport principal

Mitjà de transport que s'ha utilitzat per arribar a la destinació del viatge. Si s'utilitzen diversos mitjans de transport o si el viatge té diverses destinacions i s'utilitza més d'un mitjà per anar de l'una a l'altra, es considera principal el mitjà de transport amb el qual s'hagi recorregut una distància més gran. Si a l'anada s'ha fet servir un mitjà de transport i a la tornada un altre (amb la mateixa distància), es considera principal el més car.

Les categories que es distingeixen són les següents:

• Cotxe
• Autobús
• Avió
• Tren
• Altres

Forma d'organització del viatge

Les categories que es distingeixen són: amb paquet turístic, sense paquet turístic i no sap/no aplica.

S'entén per paquet turístic el conjunt de serveis turístics que inclouen almenys allotjament i transport reservats prèviament a l'inici del viatge. A l'Enquesta es pregunta quins serveis estan inclosos dins del paquet turístic.

Durada del viatge

Nombre de pernoctacions que s'han fet durant el viatge. El viatge es classifica segons la durada:

• d'1 a 3 nits
• de 4 a 7 nits
• 8 i més nits

Tipus de viatge

Es classifica en les categories següents:

• Cap de setmana
• Pont
• Setmana Santa
• Vacances de Nadal
• Vacances d'estiu
• Estudi i treball
• Altres motius

Tipus de despesa

Les partides de despesa sobre les quals es dona informació són les següents:

• Despesa inclosa en paquet turístic

• Despesa no inclosa en paquet turístic

  • Transport: despesa en transport local, transport internacional, cotxe llogat, combustible, metro, autobús, taxi, peatges, aparcaments, etc.
  • Allotjament: despesa en allotjament en establiments col·lectius, establiments de lloguer i habitatges privats.
  • Bars i restaurants.
  • Activitats: despesa en activitats esportives, culturals, oci, etc., i despesa en destinació per a compres, com ara joies, roba, art, records, etc.
  • Béns duradors: despeses ens béns duradors (cotxes, ordinadors, etc.) o objectes valuosos (quadres, joies, etc.) adquirits durant el viatge; així com béns duradors per a ús exclusiu del viatge, com avionetes, embarcacions, caravanes, etc.
  • Altres despeses: despeses no incloses a les categories anteriors, com ara despeses en alimentació o begudes en supermercats o petit comerç, béns i serveis per a ús personal o per regalar, despeses en salut, educació, comunicacions, assegurances, jocs d'atzar, etc.

8.2. Variables de tabulació de les excursions

Motiu principal de l'excursió

S'hi distingeixen dues categories:

• Motius personals.
• Motius professionals.

Despesa

Es recull la despesa total de l'excursió sense desagregar en partides i la despesa diària per persona.

Es recull la despesa d'un màxim de tres excursions, donant prioritat a la destinació a l'estranger. Si la persona ha fet més de tres excursions, se selecciona una excursió a l'atzar entre les excursions amb destinació a l'estranger. Les altres dues excursions se seleccionen aleatòriament entre la resta d'excursions realitzades.

9. Pla de tabulació

S'ofereixen tabulacions trimestrals i tabulacions anuals, tant dels viatges com de les excursions.

En el cas dels viatges, la informació està classificada en dos blocs:

• Un bloc d'afluència (viatges, pernoctacions i estada mitjana).
• Un bloc de despesa declarada.

En el cas de les excursions, tota la informació s'organitza en un sol bloc: excursions i despesa declarada.

Per a cada bloc les variables de tabulació són les indicades a l'apartat 8 anterior.

En les tabulacions amb una sola variable també es poden consultar les dades de les variacions interanuals associades a les diferents mètriques, per a aquells períodes en què es poden calcular.

També hi ha tabulacions que permeten l'encreuament de variables; en aquests casos, les variacions interanuals no estan disponibles.

Quan la grandària de la mostra és insuficient, per garantir la fiabilitat dels resultats s'estableixen els criteris següents:

• Amb menys de 30 observacions mostrals, no es publiquen els resultats i apareix el símbol "u".
• Entre 30 i 99 observacions mostrals, les dades es publiquen amb un asterisc que indica que han de ser interpretades amb precaució, ja que els errors mostrals poden ser elevats.

10. Canvis metodològics

L'Enquesta de turisme de residents és el resultat de la revisió metodològica de l'Estadística de moviments turístics dels espanyols (Familitur), amb l'objectiu de millorar la coherència del sistema d'estadístiques de turisme i incorporar les actualitzacions de les recomanacions internacionals.

Des del 1996 fins al gener del 2015, l'Institut d'Estudis Turístics (Turespaña) va dur a terme aquesta operació sota la responsabilitat de la Secretaria d'Estat de Turisme.

A partir del conveni de col·laboració entre l'Institut de Turisme d'Espanya i l'INE (juny del 2012), s'obre una via de col·laboració orientada a analitzar la viabilitat del traspàs de competències de l'Institut de Turisme d'Espanya a l'INE sobre l'Estadística de moviments turístics en frontera, l'Enquesta de despesa turística i l'Enquesta de turisme de residents.

El traspàs de competències ha comportat també un canvi en el disseny i la metodologia de les enquestes que provoca que les dades no siguin del tot comparables amb les sèries anteriors, a partir del febrer del 2015.