Saltar al contingut principal
Organisme responsable
Àmbit d'aplicació
Referència normativa
Any d'entrada en vigor
Idioma
Institut d'Estadística de Catalunya
Catalunya
Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny
2004
Català

[3] Marc històric i conceptual

[3.1] Classificacions econòmiques amb finalitats estadístiques

Dins la metodologia científica les classificacions apareixen com un instrument lògic d'ordenació sistemàtica i categoritzada dels coneixements adquirits, a partir del qual es poden emprendre noves investigacions. Les classificacions constitueixen un model on les modalitats d'un determinat fenomen s'ordenen segons una definició o criteri de classificació. En conseqüència, aquest model es transforma en un llenguatge de referència que permet la comparació i l'anàlisi del fenomen estudiat.

Els llenguatges estadístics han de satisfer unes determinades condicions:

a) Respondre les necessitats dels principals productors i usuaris d'informació estadística, públics i privats, els quals no solament necessiten disposar de dades precises i comparables, sinó també d'un llenguatge estadístic comú que faciliti els seus treballs.
b) Ser senzills i precisos, evitant desenvolupaments injustificats.
c) Avançar-se, pel que fa a les futures necessitats d'ampliació del llenguatge derivades de l'evolució, cap a noves tecnologies i productes, evitant així revisions massa freqüents que invalidin les classificacions anteriors.

Les nomenclatures i classificacions constitueixen un sistema bàsic de llenguatges que asseguren la coordinació entre la recollida, la presentació i l'anàlisi de les dades estadístiques i es caracteritzen pel següent:

a) Garanteixen una estricta i detallada organització jeràrquica de les categories que permet recollir i presentar la informació en varis nivells d'agregació, basada en la disponibilitat de les dades.
b) Garanteixen una cobertura exhaustiva de l'univers observat.
c) Cada fenòmen o objecte només es pot classificar en una categoria de la nomenclatura (exclussió mútua de categories).
d) L'assignació a les diferents categories de la nomenclatura es regeix per principis metodològics coherents.

Els termes nomenclatura i classificació són utilitzats moltes vegades com a sinònims, mentre que, per definició, corresponen a conceptes substancialment diferents.

El terme nomenclatura es defineix com una llista objectiva de terminologia de les característiques o modalitats que presenta un fenomen en estudi. Perquè aquesta llista sigui manejable, les característiques s'agrupen en categories en funció d'elements o propietats comunes, amb la qual cosa entrem en el camp de les classificacions.

El concepte de classificació implica l'organització i ordenació dels ítems d'una nomenclatura seguint uns criteris convencionals de classificació que actuen com a directrius per determinar la seva estructura, dins la qual s'establiran diversos nivells d'agregació.

Les classificacions econòmiques amb finalitats estadístiques s'agrupen en dos grans tipus: les d'activitats econòmiques i les de productes. Les classificacions d'activitats econòmiques es concebeixen per classificar les unitats productives segons el tipus d'activitat a què es dediquin, amb vista a l'elaboració d'estadístiques sobre els aspectes relacionats amb el seu funcionament econòmic: producció, utilització dels factors de producció (treball, capital, materials) o rendibilitat. Les classificacions de productes es concebeixen per classificar els productes per tal d'elaborar estadístiques que permitin observar aquests productes en les seves relacions funcionals amb les diverses operacions econòmiques específiques a què siguin sotmesos (per exemple: producció, comerç exterior o transport). Es poden distingir dos tipus de productes, d'una banda, els béns transportables o mercaderies i, d'altra banda, els béns no transportables o serveis.

- Classificacions d'activitats econòmiques

L'objectiu d'aquestes classificacions és establir un conjunt jerarquitzat de categories homogènies d'activitats econòmiques que permeti classificar les unitats que les portin a terme i implantar estadístiques diferenciades sobre aquestes activitats (producció, consum de primeres matèries, rendiments, ocupació, inversions, ...).

S'entén per activitat econòmica tota acció productora resultant d'una concurrència de mitjans o factors productius (equipament, mà d'obra, procediments de fabricació, productes, etc.) que porta a la creació d'uns determinats béns o a la prestació de serveis concrets. Les activitats poden fer-se amb finalitats lucratives o sense.

Les unitats es classifiquen segons la seva activitat principal, definida aquesta com l'acció d'una unitat productiva de la qual s'obté el valor afegit màxim general (producció de béns o prestació de serveis). La resta d'activitats productores es classifiquen com a secundàries i s'ignoren des del punt de vista estadístic. Les seves dades queden assignades a l'activitat principal de l'explotació.

- Classificacions de productes

Per a la conceptualització estadística dels fluxos de béns transportables o mercaderies han estat dissenyades diferents classificacions que responen a les necessitats de les estadístiques de producció, consum, preus, transport, comerç exterior o necessitats duaneres. De fet, existeixen dos prototips d'aquestes classificacions: el que va adreçat a les estadístiques industrials i de producció, i el que va adreçat a les estadístiques de comerç exterior o transports.

Els criteris de classificació varien segons la finalitat; així, l'origen industrial i la destinació dels béns són els criteris que més s'utilitzen quan la finalitat de la classificació respon a les necessitats de les estadístiques industrials o de producció.

La majoria d'aquestes classificacions de mercaderies són incomparables les unes amb les altres, de forma que per comparar la informació entre elles s'ha de fer mitjançant unes taules de correspondència parcials i complexes que mai no asseguren una coherència perfecta de les dades i, per tant, hi pot haver una possible pèrdua d'informació.

Pel que fa als béns no transportables o serveis han estat dissenyades diferents classificacions que tenen com a objectiu recollir el resultat de les activitats de serveis.

[3.2] L'harmonització internacional de les principals classificacions d'activitat econòmica

Atenent l'agrupació de les classificacions econòmiques de caràcter estadístic, la majoria de les tasques orientades a la seva estandardització s'han centrat en l'establiment d'un sistema harmonitzat de les classificacions econòmiques mitjançant el desenvolupament de correspondències.

L'adaptació d'una classificació internacional en l'àmbit estatal o regional ha de tenir en compte les consideracions següents:

a) Anàlisi del marc conceptual de la classificació.
b) Mantenir la comparabilitat amb la classificació internacional o estatal.
c) Establir les correspondències necessàries amb la classificació internacional o estatal.
d) Generar la màxima difusió dels esborranys de la classificació i crear els grups de treball necessaris, institucionals i sectorials.
e) Establir els criteris per agregar o desagregar la classificació.
f) Establir els mecanismes de tramitació de la norma d'implantació de la classificació o els canals per garantir-ne la difusió i utilització.

Durant l'últim deceni del segle XX s'ha dut a terme una revisió a fons de les nomenclatures estadístiques internacionals, sent el resultat el desenvolupament de noves nomenclatures que formen un sistema estadístic integrat harmonitzat. En aquest sentit, durant els anys 1972 i 1973, en la Comissió Estadística de les Nacions Unides i en la Conferència d'Estadístics Europeus, respectivament, es va arribar per primera vegada a l'acord generalitzat per millorar l'harmonització entre les classificacions econòmiques internacionals, que fins al moment eren molt diferents i plantejaven problemes de comparabilitat de les dades econòmiques entre els diferents països. En conseqüència, l'any 1974 varen aprovar un programa en el qual s'establien les principals directrius per a l'harmonització, entre les quals destacaven el disseny i l'elaboració d'un sistema integrat de nomenclatures i classificacions d'activitats i productes (SINAP), així com la creació d'una classificació central de productes no integrada amb les activitats, basada en el Sistema harmonitzat (SH), i que serviria tant per a l'elaboració de les estadístiques de producció com per a l'elaboració de les estadístiques de comerç exterior.

Les Nacions Unides han presidit el grup d'experts de les classificacions econòmiques internacionals (i també d'altres àmbits temàtics) i han desenvolupat una tipologia de nomenclatures basada en el grau d'integració del sistema revisat distingint entre nomenclatures de referència, nomenclatures relacionades i nomenclatures revisades.

Les nomenclatures de referència són aquelles classificacions, en aquest cas, econòmiques derivades d'acords internacionals aprovats per la Comissió d'Estadística de les Nacions Unides o bé per un altre organisme intergovernamental competent (OIT, FMI UNESCO, ...) en funció de l'àrea temàtica. Aquestes nomenclatures de referència han aconseguit una acceptació general i oficial, sent aprovades i recomenades com a directrius per elaborar altres nomenclatures.

Les nomenclatures derivades són aquelles que es basen en les nomenclatures de referència. Es poden elaborar, bé adoptant l'estructura i les categories de les nomenclatures de referència, o bé reordenant o agregant els epígrafs d'una o vàries nomenclatures. Sovint, aquestes nomenclatures s'ajusten per al seu ús a l'àmbit nacional o supranacional.

Les nomenclatures relacionades són aquelles que s'ajusten parcialment a les nomenclatures de referència, o bé que s'associen a aquestes només en nivells específics de la seva estructura. Un exemple d'aquestes és la Classificació Industrial d'Amèrica del Nord (SCIAN) que, actualment, es troba es procés de revisió amb la finalitat que s'integri de forma global al sistema harmonitzat de nomenclatures internacionals.

Com a resultat d'aquest procés d'hamonització internacional, l'any 1989, la Divisió Estadística de les Nacions Unides (UNSD) va aprovar la tercera revisió de la seva Classificació industrial internacional uniforme per a totes les activitats econòmiques revisió tercera (CIIU-Rev.3), i, l'any 1990, es va aprovar mitjançant un Reglament l'estructura de la Nomenclatura estadística d'activitats de la Comunitat Europea Revisió primera (NACE-Rev.1), i totes dues substituïen la CIIU-Rev.2 i la NACE-70, respectivament, vigents fins al moment. La CIIU-Rev.3 i la NACE-Rev.1 són idèntiques pel que fa a l'estructura, contingut i codificació. En qualsevol cas, i per tal de preservar l'harmonització internacional, la CIIU-Rev.3 va constituir la base a partir de la qual s'obtindria l'estructura de la NACE-Rev.1.

La Classificació industrial internacional uniforme de totes les activitats econòmiques, Revisió 3 (CIIU Rev.3) de les Nacions Unides és un exemple de nomenclatura de referència, mentre que la Nomenclatura estadística d'activitats de la Comunitat Europea Revisió primera (NACE-Rev.1) és un exemple de nomenclatura derivada.

L'estructura de la NACE-Rev.1 aprovada va obligar que l'adoptessin tots els països membres de la Comunitat Europea. Aquesta estructura es va establir fins a un nivell de quatre dígits, i es va haver d'integrar en la mateixa la informació estadística de cada país membre. Partint d'aquesta estructura, l'Oficina estadística de les Comunitats Europees (Eurostat) va deixar als països membres la llibertat d'establir desagregacions fins al nivell de cinc dígits.

El Reglament de la NACE-Rev.1 va complir així una sèrie d'objectius: comparabilitat de les dades a nivell comunitari, comparabilitat de les dades a l'àmbit internacional, transmissió més ràpida de les dades i estalvi per als agents econòmics, atès que se'ls permet proporcionar i trobar informació fàcilment.

Durant l'any 1993, mitjançant un Reial decret del Ministeri d'Economia i Hisenda, es va aprovar la Clasificación nacional de actividades económicas del año 1993 (CNAE-93), que coincidia fins al nivell de quatre dígits amb la NACE-Rev.1, la qual cosa garantia la comparabilitat de les dades estadístiques, i incorporava, a més, un cinquè nivell de desglossament d'acord amb l'economia nacional de cada estat membre. Aquesta classificació va substituir l'anterior CNAE-74, vigent fins al moment. I, en conseqüència, en el decurs de l'any 1995, mitjançant un decret del Govern de la Generalitat de Catalunya s'aprova la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 (CCAE-93) que coincidia també fins al nivell de quatre dígits amb la NACE-Rev.1.

Donada l'evolució de la realitat econòmica i social, i, en conseqüència, la necessitat evident de revisar les nomenclatures per tal d'adequar-les a la realitat, la Comissió d'Estadística de Nacions Unides va celebrar una reunió durant el mes de març de 1999 on es va arribar a l'acord que les classificacions internacionals d'activitats econòmiques Classificació internacional industrial uniforme per a totes les activitats econòmiques Revisió 3 (CIIU-Rev.3) i de productes Classificació central de productes (CPC) fossin revisades amb l'objectiu d'aconseguir una major harmonització entre les classificacions de tot el món.

Aquesta revisió consta de dues fases denominades “operació 2002” i “operació 2007”, en al·lusió a l'any en què es preveu que entrin en vigor les noves classificacions. La revisió del 2002 es considera d'ordre menor, és a dir, principalment conté modificacions en les notes explicatives i només s'han creat noves categories amb l'objectiu de caracteritzar millor el sector de la informació, l'activitat més rellevant en relació amb el concepte de “nova economia”.

El resultat de la revisió de l'any 2002 és l'aprovació de la nova CIIU-Rev.3.1 i el Reglament que aprova la nova NACE-Rev.1.1 que és una actualització sense cap reestructuració important de la NACE Rev.1 que pretén el següent:

a) Incloure les noves activitats que no existien quan es va elaborar la NACE Rev.1.
b) Desenvolupar aquelles activitats que la seva importància ha crescut de forma manifesta des de l'elaboració de la NACE Rev.1, ja sigui a conseqüència del progrés tecnològic o bé per la realitat econòmica.
c) Corregir errors de la NACE Rev.1.

La NACE Rev.1.1 inclou molts pocs epígrafs nous i uns pocs canvis en els títols i també les modificacions provocades a causa de l'expiració del Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) el juliol del 2002.

El reglament NACE Rev.1.1 permet als Estats membres utilitzar una versió nacional derivada de la NACE Rev.1.1 a efectes nacionals. No obstant, aquestes versions nacionals s'han d'enquadrar en el marc estructural i jeràrquic establert per la NACE Rev. 1.1. Tots els estats membres han elaborat les versions nacionals, afegint un cinquè dígit a efectes nacionals per tal de reproduir els seus respectius models econòmics nacionals. En aquest sentit, en el decurs de l'any 2003 es va aprovar mitjançant Reial decret del Ministeri d'Economia i Hisenda la nova Clasificación nacional de actividades económicas 1993 Revisión 1 (CNAE-93-Rev.1) i, de forma paral·lela, des de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) es van endegar els corresponents treballs d'adaptació a la llengua catalana d'aquesta nova classificació, així com els ajustaments de l'estructura al nivell del cinquè dígit de la classificació requerits per la pròpia realitat econòmica del nostre país, donant lloc a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev.1), aprovada mitjançant l'Ordre del Govern de la Generalitat de Catalunya. Assenyalar que en tot moment la comparabilitat amb les seves homòlogues d'àmbit estatal, comunitari i internacional queda garantida mitjançant una taula de correspondències.

La futura operació de l'any 2007 preveu una nova classificació d'activitats econòmiques amb canvis substantius en la seva estructura. En el mandat de Nacions Unides se sol·licita que es produeixi una convergència entre les principals classificacions del món. Actualment, el fet que la classificació d'activitats econòmiques dels Estats Units d'Amèrica (EU), el Canadà i Mèxic (NAICS) implica no poder parlar d'una harmonització internacional i que l'economia internacional està globalitzada obliga tots els països del món a esforçar-se per obtenir una nova classificació comparable internacionalment. Per aquest motiu un grup d'experts format per representants d'Eurostat, OCDE, OIT, els Estats Units i el Canadà, entre altres, i coordinats per la Divisió d'Estadística de Nacions Unides, s'ocupa de la gestió de les classificacions a l'àmbit internacional.

En el si d'Eurostat hi ha un grup de treball permanent per a la revisió i interpretació de les classificacions d'àmbit comunitari, on es discuteix la revisió de les classificacions europees d'activitats econòmiques i productes.

Pel que fa a Espanya, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) és l'encarregat de recollir, a través d'un grup de treball creat per a aquesta finalitat, les opinions i propostes de productors i usuaris d'informació estadística, entre els quals figuren tots els ministeris, el Banc d'Espanya, les comunitats autònomes i experts sectorials que es considerin convenients.

Paral·lelament, l'Intitut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha dut a terme un ampli procés de consultes i sessions tècniques en el marc del Sistema estadistic de Catalunya, comptant amb la participació d'experts sectorials, provinents de departaments de la Generalitat, universitats i altres organismes especialitzats. El resultat d'aquest procés és que a finals de l'any 2003 l'Idescat disposa d'algunes propostes pel que fa al primer i al segon nivell de l'estructura de la futura NACE-2007, que s'ha elevat al grup de treball estatal i a la resta de fòrums vinculats en el procés de revisió internacional de classificacions estadístiques que actualment estan en fase de debat.

En el quadre 1 s'ofereix un esquema general actualitzat de l'harmonització de les principals classificacions econòmiques internacionals i en quadre 2 s'ofereix un esquema general de l'harmonització de les classificacions d'activitats econòmiques internacionals i de les relacions entre aquestes. Com es pot observar, realment es tracta d'un sistema de classificacions integrat on els diferents organismes estadístics internacionals, comunitaris i estatals es corresponen amb els nivells d'agregació del sistema, complementat per l'existència d'un circuit de correspondències entre classificacions de diferent naturalesa que permetrà satisfer les necessitats d'obtenir una informació coherent i comparable.

Índex


Tema[1] Introducció

Tema[2] Ordre ECF/217/2004 per la qual s'aprova la revisió de la CCAE-93

Tema[3] Marc històric i conceptual

Tema[4] Característiques de la CCAE-93 Rev.1

Tema[5] Modificacions de l'estructura i de les descripcions de la CCAE-93

Tema[6] Elements de consulta de la CCAE-93 Rev.1

Tema[7] Referències bibliogràfiques i criteris metodològics