Saltar al contenido principal
Organisme responsable
Àmbit d'aplicació
Referència normativa
Any d'entrada en vigor
Idioma
Institut d'Estadística de Catalunya
Catalunya
Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny
2004
Català

[4] Característiques de la CCAE-93 Rev.1

[4.1] Estructura i codificació

En general, l'estructura d'una classificació es troba determinada per diferents nivells d'agregació, els quals són el resultat lògic d'ordenar i organitzar els fenòmens que s'han de classificar. Cada nivell constitueix una nomenclatura, entenent com a tal la llista de designacions, on a cada fenomen per classificar li correspon un sol element de la nomenclatura.

La CCAE-93 Rev.1 està estructurada en cinc nivells més un nivell intermedi d'una forma jeràrquica piramidal i de manera idèntica a l’anterior CCAE-93:

Nom Nivell Nombre de rúbriques Identificació
Secció Primer 17 Codi alfabètic d'1 dígit
Subsecció Intermedi 31 Codi alfabètic de 2 dígits
Divisió Segon 62 Codi numèric de 2 dígits
Grup Tercer 224 Codi numèric de 3 dígits
Classe Quart 514 Codi numèric de 4 dígits
Subclasse Cinquè 777 Codi numèric de 5 dígits

Característiques específiques:

a) El codi del primer nivell (seccions) és representat per un dígit alfabètic que no està integrat en el codi numèric de divisió. Per tant, el primer dígit numèric no té cap significat propi, de forma similar al que passava a la CCAE-93. Els codis numèrics tenen significat a partir de les agrupacions a dos dígits.

b) El nivell intermedi (subseccions), entre el primer i segon nivell, recull la desagregació de dues de les 17 seccions; la secció C que correspon a les Indústries extratives amb 2 subseccions i la secció D que correspon a les Indústries manufactureres amb 14 subseccions.

c) Partint del segon nivell, existeix una integració numèrica de les rúbriques que formen l'estructura piramidal de la classificació.

d) De forma similar a la CCAE-93, quan una rúbrica no presenta subdivisions en un nivell immediat inferior, en aquest últim figurarà un 0.

[4.2] Unitats estadístiques

Una vegada definides les activitats econòmiques, les unitats estadístiques d'enquesta utilitzades per recollir la informació existent són:

a) L'empresa, entesa com una organització definida jurídicament, amb balanç independent, sotmesa a una autoritat rectora que és, segons els casos, una persona jurídica o una persona física, i constituïda per realitzar en un o més llocs, una o més activitats de producció de béns i serveis.

b) L'establiment, entès com una unitat productora amb seu en un lloc topogràficament aïllat, i també les unitats satèl·lits dependents implantades en el seu veïnatge immediat, on treballen una o més persones per compte de la mateixa empresa.

Igualment, la classificació admet la utilització d'altres unitats estadístiques d'enquesta, com ara la unitat local, la unitat d'activitat econòmica, etc.

[4.3] Tipus d'activitat

L'empresa i l'establiment es classifiquen atenent la seva l'activitat principal, entenent per activitat principal per a cada unitat estadística d'enquesta, aquella activitat que utilitzi xifres de valor afegit, de negocis, nivell d'utilització, etc. que suposin un major percentatge segons els casos, d'acord amb la informació estadística disponible. La resta d'activitats exercides per la unitat estadística d'enquesta es consideraran activitats secundàries.

Amb les activitats productores principals i secundàries estan associades altres activitats auxiliars, com ara l'administració, la compra, la venda al comerç, l'emmagatzematge, la reparació, etc. Les activitats productores es consideren auxiliars si satisfan les quatre condicions següents:

a) Produir serveis que no són venuts al mercat.

b) Existir, pel que fa al seu tipus i importància, en la generalitat de les unitats productores similars.

c) Servir únicament a la unitat productora de la que depèn.

d) Contribuir al cost dels factors de la unitat estadística de la que depèn, però no genera formació bruta de capital fix.

Per a cadascuna de les activitats que apareixen en la classificació s'han elaborat unes notes explicatives on s'especifica l'activitat que es recull i els productes més significatius que s'inclouen en cada activitat.

L'activitat principal d'una unitat estadística es determina mitjançant el mètode descendent (top-donw), que consisteix, en primer lloc, a distingir la secció; dins la secció la subsecció; dins la subsecció la divisió; dins la divisió el grup; dins el grup la classe; i dins la classe la subclasse; i obtenir la classificació de la unitat estadística en els diferents nivells.

- Característiques específiques d'alguns grups de la classificació

Existeixen alguns fenòmens que requereixen d'una definició clara per tal de poder tractar les unitats estadístiques de manera uniforme per a la determinació de la seva activitat principal.

En aquest sentit, cal parlar dels fenòmens d'integració vertical, subcontractació industrial, instal·lació i muntatge i reparació. A més, el sector econòmic del comerç necessita d'alguna definició complementària i destacar la frontera entre comerç i indústria en algun cas en concret:

a) La integració vertical té lloc quan les diferents fases de producció són realitzades successivament per diferents parts de la mateixa unitat, i utilitzen un producte d'un procés com a element en el procés següent. Com a norma general una unitat amb una integració vertical en cadena d'activitats serà classificada en l'activitat que contribueixi més al valor afegit dels béns i serveis produïts.

b) La subcontractació industrial fa referència al sector industrial i, en concret, a aquelles unitats que contenen activitats que es realitzen per compte de tercers o en règim contractual i que es classifiquen en la mateixa rúbrica d'activitat que les unitats que produeixen els mateixos béns o serveis per compte propi.

c) La instal·lació i el muntatge dels equips industrials es classifiquen en la mateixa rúbrica que la fabricació d'aquests.

d) Les unitats que realitzen activitats de manteniment o reparació es classifiquen en la mateixa classe que les unitats que produeixen els béns en qüestió.

No s'aplicarà aquesta norma detallada en els següents casos:

- Les unitats de manteniment i reparació de vehicles de motor i motocicletes, classificades en els grups 50.2 i 50.4, respectivament.

- Les unitats de reparació d'efectes personals i efectes domèstics classificades en el grup 52.7

- Les unitats de manteniment i reparació de màquines d'oficina, comptabilitat i equip informàtic, classificades en la classe 72.50.

e) En la divisió 52 Comerç al detall, excepte comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i efectes domèstics s'utilitzen dos conceptes, "especialització" i "predomini", que cal definir:

- Un comerç de béns nous realitzat en establiments és "especialitzat", quan la gamma significativa de productes que ven és de quatre com a màxim, entenent per gamma significativa de productes aquell conjunt d'articles que pertanyen a una mateixa classe CNAE-93. Un comerç especialitzat es classificarà en algun d'aquests grups: 52.2, 52.3 o 52.4.

- Un comerç no especialitzat presenta una gamma de productes igual o superior a cinc i es classificarà en el grup 52.1.

- Un comerç no especialitzat té "predomini" en aliments, begudes o tabac, quan el valor afegit d'aquests productes representi, com a mínim, el 35% del valor total i es classificarà en la classe 52.11.

- Un comerç no especialitzat sense predomini es classificarà en la classe 52.12.

f) Frontera entre comerç i indústria

Existeixen unitats estadístiques que venen articles i serveis sota el seu propi nom, però arriben a un acord o bé subcontracten amb altres unitats la seva producció per altres. Aquestes unitats es classificaran en la secció G: Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d'ús domèstic, de la CNAE-93, excepte quan es donin simultàniament totes les circumstàncies següents:

- Que desenvolupin un paper important en l'elaboració o concepció del producte (per exemple, el disseny d'aquest).

- Que corrin els riscos que acompanyen la producció (per exemple, el subministrament dels materials amb què es fa el producte).

- Que la producció es faci en territori nacional.

En aquest cas, la unitat es classificarà en la secció D: Indústries manufactureres, com si produís els articles ella mateixa.

Índex


Tema[1] Introducció

Tema[2] Ordre ECF/217/2004 per la qual s'aprova la revisió de la CCAE-93

Tema[3] Marc històric i conceptual

Tema[4] Característiques de la CCAE-93 Rev.1

Tema[5] Modificacions de l'estructura i de les descripcions de la CCAE-93

Tema[6] Elements de consulta de la CCAE-93 Rev.1

Tema[7] Referències bibliogràfiques i criteris metodològics