Jurisdicció penal. Jutjats penals. Províncies
Barcelona | Girona | Lleida | Tarragona | Catalunya | |
---|---|---|---|---|---|
Causes | |||||
Registrades durant l'any | 24.257 | 3.348 | 1.318 | 3.995 | 32.918 |
Resoltes per sentència | 24.766 | 3.304 | 1.407 | 3.728 | 33.205 |
Executòries | |||||
Registrades durant l'any | 10.538 | 4.626 | 2.422 | 4.616 | 22.202 |
Pendents a fi d'any | 23.624 | 5.678 | 1.994 | 6.925 | 38.221 |
Font: Departament de Justícia, a partir de dades del Consell General del Poder Judicial. |
Darrera actualització: 5 d'octubre de 2022.
Estadística JUTTRINota metodològica
Definició de conceptes
- Jutjats penals
- Òrgans judicials amb competències respecte de l'enjudiciament i de la resolució dels delictes als quals la llei assenyali pena privativa de llibertat de durada no superior a cinc anys i faltes que hi estiguin relacionades. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el de la província o bé, quan la llei ho estableix, el d'un o més partits judicials de la mateixa província. Tenen la seu a la capital de la província o, en el cas de les demarcacions d'àmbit inferior a la província, a la capital del partit judicial que la llei determina.
Aspectes metodològics
Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós administratiu.
Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit judicial o municipal.
Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats (tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.
L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.
Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.
Tipus d'òrgans judicials
A Catalunya hi tenen seu els òrgans judicials següents:
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
- Audiències provincials
- Jutjats degans
- Jutjats de primera instància i instrucció
- Jutjats de família i Jutjats de capacitat i estat civil de les persones
- Jutjats mercantils
- Jutjats del registre civil exclusiu
- Jutjats de violència sobre la dona
- Jutjats de menors
- Jutjats de vigilància penitenciària
- Jutjats penals
- Jutjats socials
- Jutjats contenciosos administratius
- Jutjats de pau
La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".