Saltar al contingut principal

Nul·litats, separacions i divorcis. Províncies

Nul·litats, separacions i divorcis. Províncies 2021
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Espanya % Cat./Esp.
Nul·litats 8 4 0 1 13 57 22,8
Separacions 433 64 24 72 592 3.674 16,1
Divorcis 11.344 1.422 745 1.640 15.150 86.851 17,4
Total 11.784 1.489 769 1.713 15.755 90.582 17,4
Font: INE. Estadística de nul·litats, separacions i divorcis.
Notes:
- Les xifres totals poden no coincidir amb la suma de la seva desagregació, a causa de l'aplicació de factors de correcció i arrodoniment dels valors amb decimals.
- A partir del 2007 s'inclouen les ruptures matrimonials entre cònjuges del mateix sexe.

Darrera actualització: 15 de juliol de 2022.

Estadística EDSN

Nota metodològica

Definició de conceptes

Divorci
Dissolució del vincle matrimonial que implica la pèrdua de les obligacions i drets que es generen entre els cònjuges en el moment de formar matrimoni. El divorci no anul·la les obligacions pel que fa als possibles fills, ja que aquestes es deriven de la relació de parentiu i no del vincle matrimonial.
Nul·litat
Decisió judicial que declara nul un matrimoni. Són nuls els matrimonis celebrats sense consentiment matrimonial, els contrets sense la intervenció del jutge, alcalde o funcionari davant del qual s'hagi de celebrar, o sense testimonis, els celebrats per error en la identitat del contraent i els contrets por coacció o por greu. La petició de nul·litat d'un matrimoni correspon als cònjuges, al ministeri fiscal i a qualsevol persona que hi tingui un interès directe i legítim, tret de les excepcions que disposa la Llei 15/2005, de 8 de juliol.
Separació
Decisió judicial que produeix la suspensió de la vida en comú dels cònjuges i cessa la possibilitat de vincular béns de l'altre cònjuge en l'exercici de la potestat domèstica. La petició de la separació pot ser realitzada pels dos cònjuges, o per un d'ells (amb o sense el consentiment de l'altre) i han d'haver transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni, exceptuant els supòsits en què s'acrediti l'existència de risc per a la vida, integritat física, llibertat, etc., del cònjuge demandant.

Aspectes metodològics

L'Estadística de nul·litats, separacions i divorcis és una investigació estadística de caràcter anual dirigida a l'estudi dels processos de nul·litat, separació o divorci que es plantegen en l'àmbit judicial. Les dades s'obtenen de l'Estadística de nul·litats, separacions i divorcis que elabora l'INE a partir de la informació facilitada pels jutjats de primera instància, de primera instància i instrucció i de violència sobre la dona.

Des de 1995 fins al 2006, la informació es va recollir per mitjà d'una butlleta enviada pels jutjats cada trimestre. A partir de l'1 de gener del 2007, es va implantar un nou sistema de recollida continua d'informació mitjançant un qüestionari electrònic. Es demana informació sobre la data de presentació de la demanda, la data de la sentència, dades del matrimoni (data de celebració i nombre de fills menors d'edat), dades dels cònjuges (sexe, data de naixement, nacionalitat i estat civil en contreure el matrimoni actual) i decisió de la sentència (tipus de decisió, demandant, pensió compensatòria, pensió alimentària, custòdia i existència de separació legal prèvia).

A partir de l'aplicació de la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, que permet demanar el divorci sense necessitat de separació prèvia, la sèrie de separacions registra una reducció significativa.

L'adscripció d'una nul·litat, separació o divorci a una comunitat autònoma o a una província es duu a terme prenent com a referència el lloc de l'òrgan judicial que dicta la sentència i no el lloc de naixement o de residència dels cònjuges.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".