Saltar al contingut principal

Habitatges familiars. Per tipus

Habitatges familiars. Per tipus Catalunya. Valor
Principals Secundaris Buits Altres Total
2011 2.944.944 470.081 448.356 .. 3.863.381
2001 2.315.856 514.943 452.921 30.435 3.314.155
1991 1.931.172 472.337 317.874 .. 2.721.383
1981 1.756.195 332.160 364.514 .. 2.452.869
1970 1.312.216 148.674 151.491 16.301 1.628.682
1960 923.942 40.552 .. .. 964.494
1950 .. .. .. .. 769.270
Unitats: Nombre.
Font: Idescat, a partir del Cens d'edificis de l'INE.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.
Habitatges familiars. Per tipus Espanya. Valor
Principals Secundaris Buits Altres Total
2011 18.083.692 3.681.565 3.443.365 .. 25.208.623
2001 14.187.169 3.360.631 3.106.422 292.332 20.946.554
1991 1.136.376 2.961.917 2.508.070 .. 17.206.363
1981 10.431.327 1.898.602 2.396.205 .. 14.726.134
1970 8.504.332 795.745 1.137.428 272.119 10.709.624
1960 7.028.651 331.044 49.343 .. 7.409.038
1950 .. .. .. .. 6.287.490
Unitats: Nombre.
Font: INE.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 19 de desembre de 2013.

Estadística CENSPH

Nota metodològica

En el Cens del 2011, els habitatges es classifiquen de la manera següent:

  • Habitatges familiars
    • Habitatges col·lectius
      • Habitatges principals convencionals
      • Allotjaments
    • Habitatges no principals
      • Habitatges secundaris i altres tipus d'habitatges no principals (per exemple, habitatges destinats a lloguers successius de curta durada)
      • Habitatges buits
  • Habitatges col·lectius
Habitatge

Recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ser construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones o, encara que no fos així, constitueix la residència habitual d'algú en el moment censal. Com a excepció, no es consideren habitatges els recintes que, malgrat estar concebuts inicialment per a habitació humana, en el moment censal estan dedicats totalment a altres finalitats (per exemple, els que es facin servir exclusivament com a locals).

Habitatge familiar

Habitatge destinat a ser habitat per una o diverses persones, no necessàriament unides per parentiu, que no constitueixen un col·lectiu.

Habitatge principal

Habitatge familiar els ocupants del qual l'utilitzen com a residència habitual. Els habitatges principals poden ser convencionals (es troben en edificis) o allotjaments.

Allotjament

Habitatge familiar que presenta la particularitat de ser mòbil, semipermanent o improvisat, o bé que no ha estat concebut al principi amb finalitats residencials, però, no obstant això, constitueix la residència d'una o diverses persones en el moment del cens. Els allotjaments no estan situats en edificis; per tant, no formen part dels immobles.

Habitatge secundari

Habitatge destinat a ser ocupat només ocasionalment (per exemple, durant les vacances o caps de setmana) o a utilitzar-se de manera continuada i no estacional, però sense ser residència habitual (per exemple per a lloguers successius de curta durada).

Habitatge buit

Habitatge que no està ocupat, disponible per a venda o lloguer, o fins i tot abandonat.

Habitatge col·lectiu

Habitatge destinat a ser habitat per un col·lectiu, és a dir, per un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú no basat en llaços familiars ni de convivència, com per exemple asils o residències per a gent gran, casernes, convents, institucions per a discapacitats, presons, ... L'habitatge col·lectiu pot ocupar només parcialment un edifici o, més freqüentment, la seva totalitat.