Saltar al contingut principal

Despeses del sistema de protecció social

Despeses del sistema de protecció social Catalunya. 2010
Import % Euros per habitant
Prestacions de protecció social 42.963.755 98,64 5.746
Malaltia/assitència sanitària 12.104.148 28,03 1.619
Invalidesa 2.957.572 6,78 396
Vellesa 14.463.934 33,24 1.934
Supervivència 3.586.868 8,23 480
Família/fills 2.168.588 4,98 290
Atur 6.522.563 16,07 872
Habitatge 367.466 0,84 49
Exclusió social no classificada 792.616 1,82 106
Despeses d'administració 541.875 1,25 72
Altres despeses 48.497 0,11 6
Total 43.554.127 100,00 5.824
Unitats: Milers d'euros.
Font: Idescat. Comptes de la protecció social.
Despeses del sistema de protecció social Espanya. 2010
Import % Euros per habitant
Prestacions de protecció social 261.066.626 98,06 5.607
Malaltia/assitència sanitària 75.520.729 28,37 1.622
Invalidesa 18.795.966 7,06 404
Vellesa 87.999.308 33,05 1.890
Supervivència 23.345.136 8,77 501
Família/fills 15.742.828 5,91 338
Atur 35.096.414 13,18 754
Habitatge 2.303.408 0,87 49
Exclusió social no classificada 2.262.837 0,85 49
Despeses d'administració 5.065.837 1,90 109
Altres despeses 91.773 0,03 2
Total 266.224.237 100,00 5.718
Unitats: Milers d'euros.
Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social; INE.

Darrera actualització: 20 de gener de 2016.

Nota metodològica

Les dades sobre protecció social han estat elaborades d'acord amb la metodologia SEEPROS que impulsa l'Eurostat. Aquesta metodologia, que va ser sotmesa a una reforma important l'any 1996, parteix d'una concepció molt àmplia de la protecció social en què es preveu tant l'acció de les entitats públiques com la de les privades, sempre que es realitzi amb l'objectiu de protegir un tercer i que no existeixi una contrapartida equivalent i simultània de la persona protegida.

L'objectiu de la metodologia és, fonamentalment, aconseguir xifres comparables entre diferents països, independentment de la diversitat de formes que adopten els sistemes de protecció social corresponents.

Com totes les sèries estadístiques d'elaboració complexa i que depenen d'un nombre significatiu de fonts i altres resultats, aquestes dades presenten certes dificultats d'actualització i estabilització. Si a aquest fet hi afegim que la metodologia SEEPROS ha anat precisant alguns dels seus criteris, això explica l'aparició de diferències amb sèries estadístiques publicades anteriorment.

L'indicador més utilitzat per efectuar comparacions internacionals és la proporció del PIB destinada a aquesta finalitat. D'altra banda, per a comparacions en xifres absolutes s'utilitzen les unitats de poder de compra (UPC), que eliminen la influència dels diferents nivells de preus. S'ha utilitzat la mateixa taxa de conversió a UPC per al conjunt de l'Estat que per a Catalunya.