3. Estadístiques de població i territori

L'Àrea de Població i Territori és la responsable de la producció d'estadística demogràfica i territorial a l'Idescat, que inclou l'elaboració del Registre estadístic de població (REP) i del Registre estadístic del territori (RET), amb l'objectiu d'obtenir estadístiques de base territorial amb la màxima qualitat i exhaustivitat. També és responsable de la gestió dels dos registres estadístics d'estudis de la població (estudis obligatoris, post-obligatoris i estudis universitaris). Així mateix, aquesta Àrea té la custòdia i la gestió del Registre de població de Catalunya (RPC).

La producció estadística demogràfica permet disposar de dades detallades de les xifres de població per sexe i edat, així com la seva distribució territorial a partir de fonts com els censos de població, les estimacions de població i les projeccions de població. L'estadística demogràfica inclou també fonts de dades que, a partir d'enquestes o de l'aprofitament estadístic de registres administratius, proporcionen dades relatives a les característiques de la població, com el nivell educatiu, la mobilitat, la nacionalitat, la relació amb l'activitat econòmica i les llars i els habitatges.

Les fonts relatives al creixement demogràfic inclouen tant la informació sobre el moviment migratori (altes i baixes per canvi de residència) com el moviment natural (natalitat i mortalitat). A partir d'aquestes dades s'elaboren indicadors, com l'esperança de vida i el nombre mitjà de fills per dona, que són els indicadors demogràfics més importants del nivell reproductiu de la població.

Les estadístiques de síntesi, com ara l'índex d'igualtat de gènere o l'índex socioeconòmic territorial, s'elaboren per donar resposta a les demandes d'informació que genera el canvi demogràfic i, molt especialment, per mesurar les desigualtats associades al gènere, l'edat i el territori.

L'Idescat elabora quinquennalment una sèrie de productes estadístics que pertanyen a la categoria de Projeccions de població, d'acord amb diferents hipòtesis de caràcter demogràfic. Les projeccions de població constitueixen un element molt rellevant per a l'anàlisi i la planificació, ja que la informació que proporcionen sobre l'evolució de la població en les diferents edats pot ser essencial en àmbits com l'educació, el mercat de treball, l'habitatge, les prestacions socials o l'atenció sociosanitària.

L'any 2025 s'han elaborat i difós les Projeccions de població base 2024, que prenen com a punt de partida la població del Cens de població 2024. S'ofereixen resultats per a Catalunya (2024–2074), províncies, àmbits del Pla territorial i comarques (2024–2049) i municipis (2024–2044), desagregats per sexe i edat i per a 3 escenaris (mitjà, alt i baix). Atès que a partir de 2021 el Cens de població anual ha passat a ser la font estadística de referència en l'àmbit municipal en substitució del Padró municipal d'habitants, s'ha aconseguit per primera vegada una coherència total entre les projeccions de població dels municipis i les projeccions de població de Catalunya i les comarques.

També s'han elaborat i difós les Projeccions de llars base 2024, a partir de les Projeccions de població base 2024 i el Cens de població i habitatges 2021. S'ofereixen resultats per a Catalunya (2024–2054) i províncies, àmbits del Pla territorial i comarques (2024–2049), desagregats per grandària de la llar i per a 3 escenaris (mitjà, alt i baix). Per primera vegada s'han elaborat projeccions de llars per a municipis, en particular per als municipis de 20.000 habitants o més.

El Cens de població anual, basat en l'explotació dels registres administratius, constitueix el nucli de les estadístiques de població ja que ofereix informació de diferents blocs temàtics (estructura de la població, estudis, relació amb l'activitat econòmica, migracions, estat civil). Cadascun d'aquests blocs té el seu calendari específic, de manera que al llarg de l'any es difon informació per a diferents anys i blocs temàtics. A més, el Cens de població constitueix la informació base per a altres projectes com ara el nomenclàtor de la població o la població georeferenciada. L'explotació dels fitxers del Cens de població ha ocupat una part important de la producció de l'Àrea de Població i Territori, i l'any 2025 s'han publicat els blocs d'informació següents:

• Població per sexe 2025 (desembre). La publicació s'ha fet coincidir amb el dia en què l'INE publica els resultats del Cens de població 2025
• Estructura i població estrangera 2024 (febrer)
• Relació amb l'activitat econòmica 2023 (juny)
• Estudis 2023 (juliol)
• Migracions 2022–2023 (gener) i 2024 (novembre)
• Habitatges segons consum elèctric. Dades definitives 2021 (desembre)
• Nomenclàtor estadístic d'entitats de població 2024 (abril)
• Població de Catalunya georeferenciada 2023 i 2024 (abril)

En la difusió de cada bloc d'informació s'hi ha inclòs una bateria d'indicadors disponibles fins al nivell de secció censal.

La periodicitat anual del Cens de població implica que les Estimacions de població a dia 1 de gener de cada any passen a ser definitives al cap d'un any i dos mesos des de la data de referència, i coincideixen amb les dades del Cens de població a la mateixa data (anteriorment això passava cada 10 anys). El mes de febrer s'han publicat les Estimacions de població definitives d'1 de juliol del 2021, 1 de gener del 2022, 1 de juliol del 2022 i 1 de gener del 2023. A més, amb l'objectiu de proporcionar un càlcul de la població amb el mínim retard respecte de la data de referència, s'elaboren estimacions de població provisionals semestralment (anteriorment s'elaboraven cada 12 mesos). L'estimació de població provisional avançada a 1 de gener del 2024 es difon el mes de maig i l'estimació provisional avançada a 1 de juliol del 2024 es difon el mes de novembre.

El Cens de població anual i les Estimacions de població passen a ser les fonts de referència per a la població a tots els nivells territorials. Pel que fa al Padró municipal d'habitants, només se'n difonen les xifres oficials a 1 de gener del 2024 per municipis, comarques i províncies, que són les xifres de referència només en els casos en què expressament s'exigeix l'ús de la població empadronada segons el procediment que empara la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) i el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals (RPDT).

L'any 2025 s'han continuat els treballs de millora pel que fa a les estadístiques del moviment natural de la població a partir de la disponibilitat de la informació generada pel sistema de registres, RET i REP. D'una banda, s'ha georeferenciat el fitxer de microdades de defuncions de l'any 2023. D'altra banda, pel que fa a l'estadística de naixements, s'han integrat fitxers procedents del Registre Civil i del Departament de Salut i s'hi ha incorporat informació de les variables del REP i del RET (georeferenciació) per tal de millorar la qualitat i l'exhaustivitat del fitxer de parts de l'any 2024. També s'han georeferenciat els fitxers de microdades de naixements de l'any 2024.

El desenvolupament de l'estadística territorial a l'Idescat continua avançant amb noves aproximacions, eines i tractaments de les dades per donar compte de la realitat municipal i inframunicipal més propera als ciutadans. La difusió de resultats de diferents estadístiques (IST, CENSPH i DEGURBA) s'ha acompanyat de mapes interactius que permeten optimitzar la visualització de la informació territorial. Destaca també l'ampliació de resultats territorials inframunicipals de l'Índex socioeconòmic territorial (IST) i de l'Estadística del grau d'urbanització (DEGURBA).

• S'han publicat per seccions censals els resultats de l'Índex socioeconòmic territorial (IST).
• Com a novetat, s'ha publicat l'Estadística del grau d'urbanització per a les províncies. Aquest canvi s'ha incorporat tant a la nova edició de l'Estadística per als anys 2023 i 2024, com per als anys publicats anteriorment amb la corresponent revisió de la sèrie (2018–2022).

L'any 2025 s'ha seguit avançant en l'aprofitament estadístic dels registres administratius, dins del nou paradigma d'integració de la informació estadística i administrativa, en el marc del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

• El Registre estadístic de població (REP) constitueix l'eix vertebrador de les estadístiques basades en registres administratius que tenen com a unitat d'anàlisi les persones i les llars. L'any 2025 s'han consolidat els arxius del Cens de població 2024, i s'ha treballat en diverses línies per consolidar i millorar l'exhaustivitat i la qualitat de les dades i la identificació de la població resident en establiments col·lectius.
• El Registre estadístic de territori (RET) és la font de referència per a les adreces de les estadístiques de base territorial. El RET inclou, a més de les adreces de la població, les adreces dels comptes de cotització de la Tresoreria General de la Seguretat Social i les adreces de treball dels autònoms afiliats. Per geocodificar, el RET utilitza els recursos habituals (API de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, geometries de les vies, taules de correspondències), i, en els casos de les adreces que no es poden geocodificar de forma automàtica, s'utilitza una aplicació creada a l'Idescat, que permet, assignar una adreça correcta per tal que es pugui integrar en el sistema de geocodificació. Finalment, en els casos que en el procés de geocodificació no ha pogut resoldre una adreça amb total certesa, s'han realitzat activitats d'identificació de les coordenades a partir d'eines interactives de visualització d'adreces.

Pel que fa a estadístiques consolidades l'any 2025, s'han actualitzat les estadístiques següents:

• Estadístiques de síntesi: Índex socioeconòmic territorial, Estadística del grau d'urbanització, Índex d'igualtat de gènere, Indicadors demogràfics, Taxa de mortalitat estandarditzada i Taula de vida.
• Estadístiques d'estructura: Cens de població, Estimacions de població, Estadística del padró municipal d'habitants, Projeccions de població, Projeccions de llars, Estadística de l'onomàstica, Estadística de població resident a l'estranger i Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudi (ensenyaments universitaris).
• Estadístiques de fluxos de població (moviment natural i migratori): Estadística de naixements, Estadística de matrimonis, Estadística de defuncions, Estadística de divorcis, separacions i nul·litats, Estadística de moviments migratoris, i Estadística de naturalitzacions i autoritzacions d'estada.

En relació amb la nova línia d'estadístiques experimentals que l'Idescat ha iniciat el 2025, es destaquen dues noves línies de treball: l'estadística de l'Índex de vulnerabilitat i l'Estadística d'habitatge.

• S'han dut a terme el disseny, la metodologia i el càlcul d'una nova estadística experimental, l'Índex de vulnerabilitat. Aquesta estadística té com a objectiu oferir informació detallada de patrons de vulnerabilitat a nivell territorial, especialment per a petites àrees territorials (seccions censals) de tot Catalunya per tal de poder identificar els territoris que presenten majors nivells de vulnerabilitat social.
• S'han explorat diferents fonts de dades per identificar aquelles que són rellevants per a l'elaboració d'estadístiques d'habitatges. (INE, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i altres fonts).

En aplicació de l'objectiu d'utilitzar l'estadística oficial per a la recerca en ciències socials i l'avaluació i el millorament de les polítiques públiques, s'han atès peticions a mida amb finalitats científiques, sol·licitades per centres de recerca, relatives a microdades anonimitzades provinents de diverses fonts estadístiques.

Aquest 2025 s'han dut a terme treballs d'assistència tècnica estadística adreçats a usuaris institucionals, a partir de dades geolocalitzades agregades a nivell espacial, en una sèrie de temes estratègics del Departament d'Educació i Formació Professional, i de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). També s'han fet assistències tècniques estadístiques relacionades amb les Projeccions de població per a l'Ajuntament de Barcelona i per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i relacionades amb l'IST per al Pla de barris i viles de Catalunya. Finalment, en relació amb la producció estadística de l'Àrea de Població i Territori, l'any 2025 s'han publicat 2 articles (a l'Informe anual de l'economia catalana i a la Revista Índice) i s'han presentat 2 ponències en diferents seminaris i congressos (Alacant i Madrid).