Cens de població i habitatges 2023. Migracions

En el període 2021-2022, 537.953 persones van fixar la residència a Catalunya, segons dades del Cens de Població de 2023. D’aquestes, el 85,0% van néixer a l’estranger, el 7,1% a la resta d’Espanya i el 7,9% a Catalunya. Aquestes xifres inclouen gent que va arribar a Catalunya per primera vegada i gent que ja hi havia viscut prèviament, però que ha estat vivint temporalment a fora.

Dels 7.901.963 habitants a 1 de gener de 2023, per any d’arribada a Catalunya, el 4,0% hi va arribar el 2022 (316.816), el 2,8% el 2021, el 6,6% entre 2016-2020, el 3,4% entre 2011-2015, el 8,9% entre 2001-2010, 2,8% entre 1991-2000, 1,8% entre 1981-1990 i el 11,4% abans del 1981. El 58,2% sempre han viscut a Catalunya (4.600.205 persones).

Els resultats mostren diferències en l'any d'arribada segons el lloc de naixement. Dels 4.975.830 habitants nascuts a Catalunya, 4.600.205 hi han viscut sempre. D’altra banda, n’hi ha 375.625 que han viscut fora temporalment i que han tornat a fixar la residència a Catalunya (20.369 han tornat el 2022 i 22.106 el 2021).

Dels 1.151.646 habitants nascuts a la resta d’Espanya, 802.269 van arribar a Catalunya abans del 1981 (69,7%), 19.802 hi van arribar el 2022 i 18.213 el 2021.

De les 1.774.487 persones nascudes a l’estranger que residien a Catalunya, el 15,6% (276.645 persones) hi va arribar per darrera vegada l’any 2022 i el 10,2% (180.818 persones) l’any 2021. També destaca el període 2001-2010, en què van arribar 568.399 persones (32,0%).

Per primera vegada s’ofereixen dades sobre el lloc de residència anterior, independentment de l’any de la migració. El 28,6% de la població de Catalunya sempre ha viscut al municipi on resideix actualment. El 35,4% vivia anteriorment en un altre municipi de la província i el 6,3% en una altra província de Catalunya. El 10,6% de la població residia anteriorment en una altra comunitat autònoma i el 13,8% a l’estranger. Per al 5,3% de la població no consta el lloc de residència anterior.

Pel que fa a la mobilitat residencial, el 22,1% de la població ha arribat al seu municipi de residència en els darrers 5 anys. Per comarques i Aran destaca el Baix Penedès, on el 32,1% de la població s’ha establert al seu municipi en els darrers 5 anys, seguida de la Cerdanya (30,7%) i Aran (26,5%). Per municipis, n’hi ha 81 on més de la tercera part de la població hi ha arribat en els darrers 5 anys. Destaquen Talarn (54,4%), Puigverd d’Agramunt (44,1%) i Vilamòs (43,9%).

L'Idescat publica els resultats del Cens de població 2022 i 2023 relatius a migracions (any d’arribada al municipi, any d’arribada a Catalunya, any d’arribada a Espanya i lloc de residència anterior). També inclou una ampliació de resultats de migracions del Cens de població 2021 relativa a migrants en el darrer any i migrants en el darrer decenni. S’ofereixen dades per a Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques, municipis, agrupacions censals i seccions censals.

L'Idescat difon una bateria d’indicadors de migració que es poden veure en mapes interactius.