Enquesta de clima empresarial. Mòdul d'actualitat empresarial. T1/2025

Al primer trimestre del 2025, el 27,1% dels establiments empresarials de Catalunya declaren tenir relacions econòmiques, directes o indirectes, amb algun país de fora de la UE: el 15,0% incloent-hi els Estats Units i el 12,1% sense incloure-l’hi.

Entre els establiments que tenen relacions econòmiques directes o indirectes amb algun país de fora de la UE, el 55,2% estan molt preocupats o bastant preocupats per una pujada dels aranzels (12,0% molt i 43,2% bastant), mentre que el 44,8% estan poc preocupats o gens preocupats per aquest fet. Per grandària, els establiments de 50 ocupats o més són els que declaren els percentatges més elevats de preocupació: el 59,0%. D’altra banda, el grau de preocupació és més elevat en els establiments que tenen relacions econòmiques amb els Estats Units, en què un 59,0% declaren estar molt preocupats o bastant preocupats per una pujada dels aranzels (16,7% molt i 42,3% bastant), mentre que per als que tenen relacions econòmiques amb països de fora de la UE però no amb els Estats Units aquest percentatge és del 50,6% (6,2% molt i 44,4% bastant).

Així mateix, el 66,8% dels establiments amb relacions econòmiques amb països de fora de la UE preveuen que els costos del seu negoci augmentarien en cas d’una pujada d’aranzels. D’altra banda, el 26,6% declaren que una pujada d’aranzels no tindria cap impacte sobre els costos del seu negoci i el 6,7% declaren que els costos es reduirien.

La principal estratègia que adoptarien els establiments si algun país amb què tenen relacions econòmiques apliqués o patís una pujada dels aranzels seria repercutir l’augment dels aranzels en el preu final (72,9%). La segueixen la reducció del marge de benefici (54,2%), l’inici o la intensificació d’inversions i vendes dins del mercat de la UE (54,1%) i la modificació de la cadena de subministrament mitjançant la diversificació de proveïdors (53,6%). El 41,9% dels establiments obririen o potenciarien nous mercats de venda a fora de la UE, mentre que l’estratègia de traslladar la producció (o una part) al país que augmenti els aranzels compta amb el percentatge més baix d’establiments que l’adoptarien, el 12,3%.

En relació amb les accions que els governs haurien d’emprendre per minimitzar l’impacte d’una pujada d’aranzels, l’opció declarada amb més freqüència pels establiments (el 94,3%) són les negociacions i la diplomàcia comercial a escala política (diàleg bilateral o aliances internacionals per millorar les condicions d’exportació). La segueixen el foment de la producció local (simplificació administrativa i normativa, més formació, més innovació...) amb el 90,4%, i la reducció de costos logístics (millorar infraestructures i reduir costos de duanes) amb el 90,2%.

El 48,2% dels establiments que tenen algun tipus de relació econòmica amb països de fora de la UE declaren que un possible enfortiment del dòlar afectaria de manera negativa el seu negoci. Per sectors, aquest percentatge és més elevat en els sectors del comerç (59,6%) i de la indústria i la construcció (49,9%) que en l’hostaleria i la resta de serveis (40,3%).