Estadística de naixements. 2024. Dades provisionals

L'any 2024 han nascut 27.606 nens i 26.187 nenes a Catalunya, un total de 53.793 nascuts vius, segons les dades provisionals de l'Estadística de naixements. Aquesta xifra representa un descens del 0,8% en relació amb les dades definitives de naixements del 2023.

L'elevat augment de la població i la disminució dels naixements situen els indicadors de fecunditat en mínims històrics. La taxa bruta de natalitat l'any 2024 va ser de 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, una xifra inferior a la de l'any 2023 (6,8‰) que segueix la tendència de disminució iniciada després que l'any 2008 s'assolís el darrer màxim (12,1 naixements per cada 1.000 habitants).

Per primera vegada aquesta Estadística permet saber que hi ha 456 nadons nascuts el 2024 que tenen, a més de la mare gestant, una altra dona com a progenitora. Aquest valor representa el 0,9% del total de naixements. D'altra banda, 51.383 nadons tenen un home com a altre progenitor, i en 1.954 casos el sexe de l'altre progenitor no ha estat informat.

Per àmbits territorials, el nombre de naixements l'any 2024 va créixer a les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%). Contràriament, el Penedès (3,9%) és el que va registrar una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (2,5%), les Comarques Gironines (1,6%), l'Àmbit Metropolità (0,8%) i l'Alt Pirineu i Aran (0,7%).

Pel que fa a les comarques, el 2024 el nombre de naixements va disminuir a 25 comarques i Aran. Els majors descensos es van registrar a l'Alta Ribagorça ( 22,2%) i el Ripollès ( 20,6%). Per contra, l'Urgell (23,9%) i el Berguedà (16,5%) són les comarques que van registrar els majors increments.

Per grandària dels municipis, el nombre de naixements va augmentar un 5,1% al conjunt de municipis de menys de 500 habitants i també va augmentar al conjunt de municipis d'entre 10.001 i 50.000 habitants, un 1,1%. Contràriament, a la resta de municipis va disminuir. Per altra banda, la ciutat de Barcelona ha mantingut els naixements de l’any 2023, amb un increment del 0,1%, fet que trenca la tònica de davallada dels últims anys.

La taxa bruta de natalitat l'any 2024 va ser de 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, inferior a la del 2023 (6,8 per mil). Per àmbits del Pla territorial, la taxa bruta de natalitat més elevada va ser de 7,3 naixements per cada 1.000 habitants a l'àmbit de Ponent, mentre que les més baixes, per sota de la mitjana de Catalunya (6,7‰), es van registrar al Penedès (6,4‰) i l’Alt Pirineu i Aran (5,8‰). Per comarques, el valor màxim el registra l'Urgell (8,6‰) i el més baix l'Alta Ribagorça (3,5‰).

Quant a l'índex conjuntural de fecunditat, es va situar en 1,08 fills per dona (1,10 fills l'any 2023 i per sota del màxim del 2008, d'1,53 fills per dona). Per àmbits, Ponent i les Terres de l'Ebre (1,34 i 1,2, respectivament) són els àmbits del Pla territorial amb l'índex conjuntural de fecunditat més elevat, i l'Alt Pirineu i Aran (1,01) el que té l'índex conjuntural de fecunditat més baix, seguit de l'Àmbit Metropolità, amb 1,03 fills per dona.

Pel que fa a la nacionalitat de les mares, el 2024, 34.723 nadons van ser fills de mares espanyoles (xifra que representa una disminució de l'1,9% respecte del 2023), i 19.070 van ser de mares de nacionalitat estrangera (un augment anual de l'1,2%). En termes relatius, els nadons de mare estrangera van representar el 35,5% dels nascuts vius (34,8% l'any 2023).

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya va ser més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona va ser d'1,29 i d'1,04, respectivament. L'edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola va ser de 33,2 anys i la de les dones de nacionalitat estrangera va ser de 30,8 anys; és a dir, que les dones estrangeres que van tenir fills el 2024 són, de mitjana, 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Entre el nadons de mares estrangeres, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència es va correspondre als fills de mares marroquines (4.404 nascuts vius), que van representar un 8,2% del total de naixements de Catalunya i un 23,1% del naixements de mare estrangera. A continuació, en ordre decreixent, hi va haver els fills de mares colombianes (1.446), pakistaneses (1.359), hondurenyes (890) i peruanes (781).

Per àmbits territorials, el 41,8% dels nascuts vius a Ponent i el 40,5% dels nascuts a les Comarques Gironines eren fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (35,5%). Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mares estrangeres es van observar a la Segarra (56,7%), seguida del Pla d'Urgell i l'Alt Empordà (48,1% i 44,7%, respectivament).