Estimacions de població. S2/2024–S1/2025. Dades definitives

La població resident a Catalunya va augmentar en 111.895 habitants durant l'any 2024, segons els resultats definitius de les Estimacions de població. La migració amb l'estranger va ser el principal component del creixement de la població el 2024 (129.030 persones). En canvi, el creixement natural va ser de −13.722 persones (53.802 naixements menys 67.524 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d'Espanya va ser de −6.437 persones.

La població resident a Catalunya era de 8.124.126 persones a 1 de gener de 2025, si bé l'Idescat va anunciar que Catalunya havia assolit els 8.154.627 habitants a 1 de juliol del 2025, amb una dada provisional avançada. Les estimacions que avui es difonen donen a conèixer els components del creixement de la població de l'any 2024 (naixements, defuncions i moviments migratoris) de Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i municipis.

L'any 2024 la població va créixer a 616 municipis, va disminuir a 301 i es va mantenir a 30. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement relatiu van ser Cunit (34,6‰) i l'Hospitalet de Llobregat (34,3‰), mentre que el que va perdre més població va ser Sant Cugat del Vallès (−7,0‰).

El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu a 710 municipis, negatiu a 156 i nul a 81 municipis. Dels municipis amb 10.000 habitants o més, els que van registrar majors saldos migratoris amb l'estranger són Barcelona (46.974) i l'Hospitalet de Llobregat (11.669), mentre que l'únic amb saldo migratori negatiu amb l'estranger és Santa Maria de Palautordera (−16).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d'Espanya) va ser positiu a 547 municipis, negatiu a 372 i nul a 28 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb majors saldos migratoris interns són Terrassa (1.358) i Vilanova i la Geltru (602), mentre que els de menors saldos migratoris interns són Barcelona (−17.020) i l'Hospitalet de Llobregat (−1.881).

El creixement natural (naixements menys defuncions) va ser positiu a 150 municipis, negatiu a 696 i nul a 101 municipis. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural van ser Girona (198) i Salt (169), i els de menor creixement van ser Barcelona (−3.951) i Sabadell (−280).

L'any 2024 la població va augmentar a 38 comarques i a Aran, va disminuir a 3 comarques i es va mantenir a una comarca. Les que van registrar majors creixements en termes relatius van ser el Baix Ebre (20,2‰), el Baix Penedès (19,8‰) i l'Urgell (19,6‰). D’altra banda, la Terra Alta (−5,4‰), el Priorat (−0,5‰) i la Cerdanya (−0,2‰) van perdre població.

El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu a totes les comarques i a Aran. El Barcelonès és la comarca que va presentar el saldo més gran amb 66.181 persones, seguida del Vallès Occidental (9.607).

El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d'Espanya) va ser positiu a 30 comarques, encapçalades pel Maresme (1.913) i el Vallès Oriental (1.427). Entre les comarques que van registrar un saldo migratori interior negatiu, va destacar el Barcelonès (−19.372).

El creixement natural (naixements menys defuncions) només va ser positiu a una comarca, el Gironès (330). En canvi, el creixement natural va ser negatiu a 41 comarques i a Aran, amb els valors més alts al Barcelonès (−4.130) i al Baix Llobregat (−1.370).

Pel que fa a l'estructura per edats, el percentatge de població de 0 a 15 anys continua disminuint com a conseqüència de la baixa natalitat i ha passat del 14,9% el 2024 al 14,4% el 2025. El pes de la població de 16 a 64 anys ha augmentat del 65,6% al 65,9% com a conseqüència de la migració. El pes de la població de 65 anys o més ha augmentat del 19,5% al 19,7% com a conseqüència de l'envelliment, que presenta diferències importants en el territori.

La població centenària a 1 de gener de 2025 era de 2.867 persones, de les quals 450 eren homes i 2.417 dones. Per edats, hi havia 1.174 persones amb 100 anys, 730 amb 101 anys, 443 amb 102 anys, 240 amb 103 anys, 137 amb 104 anys i 143 amb 105 anys o més.

Amb aquesta publicació, l’Idescat amplia les dades dels components del creixement demogràfic per als anys 2012 a 2020. Per a aquests anys s'ofereixen dades per a Catalunya, les províncies, els àmbits del Pla territorial, les comarques i els municipis de 50.000 habitants o més.