Moviments migratoris. 2024
El saldo migratori total de Catalunya va ser de 122.593 persones el 2024. El saldo amb l'estranger va ser de 129.030 persones (276.046 immigracions i 147.016 emigracions) i el saldo amb la resta d'Espanya, de −6.437 persones (53.585 immigracions i 60.022 emigracions). A més, es van registrar 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya.
Els municipis amb major saldo migratori dins de Catalunya van ser Terrassa (1.470 persones), Vilanova i la Geltrú (691) i Badalona (601). Per contra, els saldos migratoris interns més baixos es van registrar a Barcelona (−15.221), l'Hospitalet de Llobregat (−1.759) i Sant Cugat del Vallès (−824).
Per grandària dels municipis, el conjunt de municipis de menys de 50.000 habitants van registrar un saldo positiu de 15.785 persones (entrades menys sortides), mentre que el conjunt de municipis de més de 50.000 habitants van registrar aquest saldo en negatiu (−15.785 persones).
L'any 2024, el 32,7% dels moviments interns registrats a Catalunya els va fer la població de nacionalitat estrangera, tot i que els estrangers representaven el 18,7% de la població. Per lloc de naixement, els canvis de residència dels nascuts a l'estranger van representar el 41,2% dels moviments interns, els dels nascuts a Catalunya el 51,6% i els dels nascuts a la resta d'Espanya el 7,2%.
El 57,3% dels moviments interns a Catalunya es van produir amb una altra comarca i el 42,7% dins de la comarca. Quant als moviments intercomarcals, 32 comarques van tenir un saldo positiu, encapçalades pel Maresme (2.452 persones) i el Baix Llobregat (1.995). L'Alt Empordà va ser l'única comarca que va tenir saldo zero, i Aran i 9 comarques van tenir saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya, encapçalades pel Barcelonès (−17.190) i el Segrià (−124).
Totes les comarques i Aran van tenir saldo migratori total positiu (més entrades que sortides). En termes relatius, les taxes de migració neta total més elevades van ser les del Baix Ebre (23,9%), el Montsià (23,0%) i l'Alt Urgell (22,6%).
Quant al saldo migratori entre Catalunya i l'estranger, va ser de 129.030 migracions netes. El saldo migratori segons país de procedència-destinació més elevat va ser el del Marroc (21.089), seguit de Colòmbia (18.145). Per nacionalitat, el saldo amb l'estranger de població de nacionalitat estrangera va ser de 132.943 habitants i el de nacionalitat espanyola, de -3.913. Les nacionalitats estrangeres amb major saldo migratori van ser la marroquina (20.333), la colombiana (18.088), la peruana (10.018), la veneçolana (9.650) i la pakistanesa (6.522). Per lloc de naixement, el saldo extern va ser negatiu en els nascuts a Catalunya (−7.972) i a la resta d'Espanya (−903), i positiu en els nascuts a l'estranger (137.905).
El saldo migratori amb l'estranger va ser positiu a totes comarques, i en van destacar el Barcelonès (66.181) i el Vallès Occidental (9.607).
El saldo migratori amb la resta d'Espanya va ser negatiu (−6.437 persones). Per comunitats autònomes, els saldos positius més elevats es van registrar amb la Regió de Múrcia (120) i Ceuta i Melilla (20), mentre que els saldos més baixos es van registrar amb la Comunitat Valenciana (−1.564) i les Illes Balears (−931).