Estadística de naixements. 2025. Dades provisionals

L'any 2025, a Catalunya van néixer 28.019 nens i 26.230 nenes, un total de 54.249 nascuts vius, que representen un augment anual del 0,8%, segons dades provisionals. La xifra de naixements es recupera lleugerament i trenca la dinàmica de descens observada des del 2008.

L'indicador conjuntural de fecunditat es va situar en 1,08 fills per dona (1,09 fills l'any 2024, amb dades definitives) i segueix la tendència a la baixa des que l'any 2008 es va registrar el màxim (1,53 fills per dona) des del 1986. L'edat mitjana a la maternitat va ser de 32,8 anys i l'edat mitjana al naixement del primer fill, de 31,8 anys, totes dues més elevades que les de l'any anterior (32,6 i 31,5 anys, respectivament).

Per àmbits territorials, l'Àmbit del Penedès va liderar el creixement percentual de naixements, amb un augment del 2,4%, seguit del de Ponent (1,8%) i l'Àmbit Metropolità (1,7%). En canvi, va disminuir a les Terres de l'Ebre (−6,6%), les Comarques Centrals (−5,0%), l'Alt Pirineu i Aran (−2,0%) i el Camp de Tarragona (−0,9%).

Pel que fa a les comarques, el nombre de naixements va augmentar a 19 comarques i va disminuir a 23 comarques i Aran. Els increments més importants en valors absoluts es van registrar al Baix Llobregat (221) i al Vallès Occidental (201). En canvi, les disminucions més destacades es van produir a Osona (−95) i El Gironès (−80).

Per grandària dels municipis, els naixements van augmentar als municipis de menys de 2.000 habitants i als de més de 50.000 habitants. Destaca especialment el creixement de l'11,7% als municipis d'entre 50.001 i 100.000 habitants.

Pel que fa al lloc de naixement de la mare, el 48,5% dels nadons del 2025 eren fills de dones nascudes a Catalunya, el 46,3% de dones nascudes a l’estranger i el 5,2% de dones nascudes a la resta d’Espanya. Hi ha 8 comarques on els fills de dones nascudes a l’estranger representaven la meitat o més del total de naixements: la Segarra (61,1%), la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50,0%). Pel que fa als municipis de més de 50.000 habitants, els percentatges més elevats van ser els de l’Hospitalet de Llobregat (69,5%), Santa Coloma de Gramenet (65,8%) i Manresa (60,3%).

Segons la nacionalitat de la mare, els nadons de mare de nacionalitat espanyola representen el 65,3% (35.406) del total de naixements, mentre que els de mare de nacionalitat estrangera representen el 34,7% (18.843). Aquests valors representen un augment del 2,0% anual en el cas de les mares de nacionalitat espanyola i una disminució de l'1,2% en el de les mares de nacionalitat estrangera. Entre els nadons de mare de nacionalitat estrangera, el grup més nombrós va correspondre als fills de mare de nacionalitat marroquina, seguits pels fills de mare de nacionalitat colombiana, pakistanesa, hondurenya i peruana.

Per àmbits, el 42,1% dels nascuts vius a Ponent i el 39,7% dels nascuts a les Comarques Gironines van ser fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,7%). L’àmbit que va mostrar el menor percentatge de fills de mare estrangera va ser el Penedès (31,6%). Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (55,1%) i l’Urgell (46,3%) i els percentatges més baixos es registren el Lluçanès (10%) i el Moianès (15,7%).

L'anàlisi conjunta de la nacionalitat i el lloc de naixement de la mare mostra que pràcticament totes les mares de nacionalitat estrangera van néixer a l'estranger; en canvi, entre les mares de nacionalitat espanyola, les que van néixer a l'estranger van ser un 18,1%.

La taxa bruta de natalitat es va mantenir en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, igual que el 2024. Per àmbits del Pla territorial, la taxa bruta de natalitat més elevada va ser de 7,3 naixements per cada 1.000 habitants a l’Àmbit de Ponent, mentre que les més baixes, per sota de la mitjana de Catalunya (6,7‰), es van registrar a les Comarques Centrals i el Penedès (6,5‰ tots dos), a les Terres de l’Ebre (6,0‰) i a l’Alt Pirineu i Aran (5,6‰). Per comarques, la Segarra (8,1‰) i el Gironès (7,9‰) són les que tenen la natalitat més alta, mentre que la més baixa es registra a Aran (4,2‰) i al Pallars Subirà (4,6‰).